A principis del 2026, Catalunya ha assolit una població rècord de 8.210.710 habitants, un creixement interanual de l'1,1% impulsat principalment per la immigració, ja que la població amb nacionalitat estrangera s’acosta al 19,3%. Aquest augment general, registrat per l’Idescat i l’INE, contrasta amb un profund envelliment demogràfic. Per primera vegada, el grup de majors de 65 anys representa el 20% del total, mentre que la població menor de 16 anys continua disminuint i se situa al voltant del 14%, una inversió dràstica respecte al 1981, quan els joves eren el 25%. Totes les demarcacions catalanes han crescut en habitants, sent Tarragona la que experimenta l’increment relatiu més alt, amb un 1,6%. Aquesta doble tendència reflecteix una transformació estructural de la societat catalana.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a Extremadura que atorga a la formació d’extrema dreta una Vicepresidència i dues conselleries. El pacte impulsa una agenda controvertida amb mesures com el rebuig a l’acollida de menors no acompanyats, la prohibició del burca i la supressió de subvencions a ONG que donen suport a la immigració, malgrat que les dades oficials no justifiquen aquestes polítiques a la regió. Una de les propostes més polèmiques és l’aplicació del principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes públiques. Aquesta política ha rebut dures crítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la considera una “retallada de drets”. Sorprenentment, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també ha qüestionat la legalitat de la mesura, advertint que contradiu la llei d’estrangeria espanyola.

Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població de Catalunya ha superat per primer cop els 8,2 milions d’habitants, un creixement impulsat principalment per la immigració malgrat una desacceleració general. El nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha assolit un màxim històric d’1,58 milions, la qual cosa representa el 19,3% del total. De manera similar, la xifra de persones nascudes a l’estranger s’eleva a 2,14 milions, equivalent al 26,1% de la població. Aquest fenomen demogràfic es concentra especialment en la franja d’edat de 25 a 44 anys; de fet, gairebé la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys no van néixer a Espanya. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la tercera comunitat autònoma amb més pes de població estrangera, per darrere de les Illes Balears i el País Valencià.

L’administració de Donald Trump, sota la direcció del seu assessor Stephen Miller, ha convertit Minneapolis en l’epicentre d’una agressiva campanya antiimmigració. Agents de l’ICE i de la Patrulla Fronterera hi han desplegat tàctiques violentes, com batudes sense ordres judicials i detencions indiscriminades conegudes com a “pesca amb xarxa”, que han afectat fins i tot ciutadans nord-americans. Aquesta escalada ha provocat una greu crisi, marcada per la mort de dues persones, Renee Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals. La situació ha generat una confrontació directa amb les autoritats de Minnesota, incloent-hi el governador Tim Walz, que han denunciat l’ICE. Per reconduir la crisi, la Casa Blanca ha enviat Tom Homan, qui ha admès errors i ha promès centrar-se en “immigrants criminals”, però condiciona la retirada dels agents a la cooperació local.

Enviat per Donald Trump a Minneapolis, el “tsar de la frontera” Tom Homan ha anunciat un canvi en l’estratègia de l’operatiu del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE). Aquesta decisió arriba després de la forta indignació social causada per la mort de dos ciutadans, Renée Good i Alex Pretti, a mans d’agents federals durant les polèmiques batudes. Homan ha admès errors i ha comunicat un pla per reduir progressivament els 3.000 agents desplegats i substituir les macrobatudes per operacions “dirigides” contra individus considerats una amenaça per a la seguretat. No obstant això, aquesta desescalada està condicionada a la “cooperació” de les autoritats locals, com el governador Tim Walz i l’alcalde Jacob Frey, amb qui ja s’ha reunit. Malgrat el canvi de tàctica, Homan ha subratllat que la missió encarregada per la Casa Blanca es manté intacta.

Podemos ha anunciat un canvi de postura i ara s’obre a negociar la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquest gir es produeix després d’arribar a un acord amb el PSOE per a una regularització extraordinària de més de mig milió de migrants residents a Espanya, que s’aprovarà mitjançant un reial decret. La secretària política de la formació, Irene Montero, ha confirmat que, un cop garantits els drets amb aquesta regularització, estan disposats a negociar. Cal recordar que el setembre passat, Podemos va ajudar a tombar aquesta mateixa iniciativa al Congrés, considerant que tenia una motivació “racista”. Ara, posen com a condició modificar el text pactat entre socialistes i Junts per eliminar-ne qualsevol “element racista”. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la “benvinguda” a aquest canvi de posició.

Juanfran Pérez Llorca ha estat investit nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, gràcies al suport decisiu de Vox a les Corts Valencianes. Per assegurar la investidura, el dirigent del Partit Popular ha hagut d’adoptar punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, malgrat no existir un pacte formal, la qual cosa el deixa dependent de les seves exigències futures. El seu discurs va incloure un rebuig explícit al Pacte Verd Europeu, la promesa de grans obres hidràuliques i l’adopció d’una política dura contra la immigració. No obstant això, va marcar certes distàncies en defensar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un gest simbòlic que el diferencia del seu predecessor, el seu primer acte com a president va ser demanar perdó a les víctimes de la dana.

La població de Catalunya experimenta una profunda transformació demogràfica, superant ja els 8,1 milions de residents, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest creixement és impulsat principalment per la població nascuda a l’estranger, que ja representa el 25,8% del total, amb més de 2,1 milions de persones. L’impacte és especialment notable en la franja d’edat de 25 a 39 anys, on gairebé la meitat dels residents (46,9%) són d’origen estranger. Aquesta tendència contrasta amb un marcat envelliment de la població autòctona: els majors de 65 anys assoleixen un màxim històric del 19,9%, mentre que, per primera vegada, els menors de 15 anys cauen per sota del 13% del total, evidenciant una clara caiguda de la natalitat.