Un atac amb drons atribuït al Marroc ha causat la mort de Lahbib Mohamed Abdelaziz, un alt dirigent del Front Polisario, i de dos combatents més al Sàhara Occidental. Abdelaziz, fill del fundador històric del moviment i considerat un possible successor de l’actual líder, Brahim Gali, va ser abatut prop del mur de separació marroquí. Aquest assassinat selectiu es produeix en un moment de màxima tensió i coincideix amb la visita de l’enviat de l’ONU, Staffan de Mistura, als camps de refugiats de Tinduf per intentar reactivar les negociacions de pau. El conflicte es va intensificar notablement des del 2020, quan el Front Polisario va reprendre la lluita armada després de tres dècades d’alto el foc, agreujant un escenari marcat pel suport internacional al pla d’autonomia marroquí i la demanda sahrauí d’un referèndum d’autodeterminació.

Vuit anys després de la DUI, el moviment independentista català es troba en un estat de profunda desil·lusió i fragmentació, segons diverses veus influents del procés com Pilar Rahola, Ferran Requejo o Germà Bel. Aquests critiquen la manca de preparació, la divisió estratègica i la “hipocresia” dels partits, assenyalant que el moviment s’ha convertit en un “campi qui pugui”. Aquest context de frustració ha facilitat l’ascens de noves forces com Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols. Tot i que la formació va entrar al Parlament amb la promesa de reactivar la DUI, la seva activitat parlamentària s’ha centrat gairebé exclusivament en un discurs islamòfob, deixant de banda la qüestió independentista. Analistes com Francesc-Marc Álvaro connecten directament aquests “discursos buits” i identitaris amb el “trauma” no resolt del 2017, evidenciant un canvi en les prioritats del debat polític català.