Catalunya va tancar l’any 2025 amb un notable increment en la signatura d’hipoteques, assolint la xifra més elevada des del 2010. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van constituir un total de 87.011 préstecs sobre habitatge, fet que suposa un augment del 18,41% respecte a l’any anterior i el segon exercici consecutiu de creixement. Aquesta tendència a l’alça, lleugerament superior a la mitjana estatal, també es va reflectir en l’import mitjà dels préstecs, que va pujar fins als 183.641 euros anuals. El mes de desembre va ser especialment significatiu, amb més de 6.400 operacions signades, la millor dada per a aquest mes en 16 anys. A més, l’import mitjà al desembre va marcar un màxim històric per a aquest període, acostant-se als 195.000 euros.
La inflació a Catalunya va experimentar una notable moderació al gener del 2026, situant-se en el 2%, una xifra que no s’assolia des de feia set mesos. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta caiguda de cinc dècimes en l’Índex de Preus al Consum (IPC) es deu principalment a un encariment menor de l’electricitat i a la baixada dels preus dels combustibles en comparació amb l’any anterior. La dada catalana es va col·locar per sota de la mitjana estatal (2,3%) i en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu. Mentre la inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,2%, el cistell d’aliments va pujar un 2,6%, amb increments destacats en els ous (+21,7%) i la carn de vedella (+11%), però amb una forta baixada en l’oli d’oliva (-27%). La desacceleració dels preus va ser generalitzada a totes les demarcacions, especialment a Lleida.
Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població de Catalunya ha superat per primer cop els 8,2 milions d’habitants, un creixement impulsat principalment per la immigració malgrat una desacceleració general. El nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha assolit un màxim històric d’1,58 milions, la qual cosa representa el 19,3% del total. De manera similar, la xifra de persones nascudes a l’estranger s’eleva a 2,14 milions, equivalent al 26,1% de la població. Aquest fenomen demogràfic es concentra especialment en la franja d’edat de 25 a 44 anys; de fet, gairebé la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys no van néixer a Espanya. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la tercera comunitat autònoma amb més pes de població estrangera, per darrere de les Illes Balears i el País Valencià.
La població de Catalunya experimenta una profunda transformació demogràfica, superant ja els 8,1 milions de residents, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest creixement és impulsat principalment per la població nascuda a l’estranger, que ja representa el 25,8% del total, amb més de 2,1 milions de persones. L’impacte és especialment notable en la franja d’edat de 25 a 39 anys, on gairebé la meitat dels residents (46,9%) són d’origen estranger. Aquesta tendència contrasta amb un marcat envelliment de la població autòctona: els majors de 65 anys assoleixen un màxim històric del 19,9%, mentre que, per primera vegada, els menors de 15 anys cauen per sota del 13% del total, evidenciant una clara caiguda de la natalitat.