El sistema educatiu de Catalunya afronta un nou cicle de mobilitzacions convocat pels sindicats Ustec, Professors de Secundària (Aspepc), CGT i la Intersindical, que consideren insuficient l’acord signat pel Govern de la Generalitat amb CCOO i UGT. Les reivindicacions principals inclouen millores salarials, més recursos per a la inclusió i una reducció de la càrrega burocràtica. El calendari de protestes preveu 17 dies de vaga organitzats per territoris, la qual cosa implica cinc jornades d’aturada per a cada centre en menys d’un mes, a més d’una gran manifestació a Barcelona. Com a mesura de pressió addicional, més de mil centres s’han sumat a un boicot a les sortides i colònies del pròxim curs. Aquestes accions tenen lloc en un context marcat per la polèmica sobre la infiltració policial en assemblees i la convocatòria d’una vaga estudiantil per part del SEPC.

Diversos sindicats educatius, com USTEC i la CGT, han denunciat la infiltració de dues agents de paisà dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents celebrada a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Les agents van ser descobertes després de generar sospites i donar respostes poc veraces sobre la seva identitat, fet que va provocar que fossin expulsades de la reunió. Aquest incident ha desencadenat una greu crisi política, amb una condemna unànime per part de l’oposició (Junts, ERC, els Comuns i la CUP), que ho consideren un fet “inacceptable” i una vulneració de drets fonamentals. Els partits han exigit la compareixença de les conselleres Núria Parlon (Interior) i Esther Niubó (Educació), i del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la destitució del qual ha estat demanada per ERC i els Comuns, tensant la relació amb el govern de Salvador Illa. Mentre el Govern defensa l’actuació policial, els sindicats han anunciat que portaran el cas als tribunals.

Els Mossos d’Esquadra han admès la infiltració de dos agents de paisà en una assemblea de docents a Barcelona que preparava una vaga educativa. La policia catalana justifica l’acció emparant-se en una “obligació normativa” de la Comissaria General d’Informació per recollir informació sobre “conflictivitat laboral i social” i avaluar riscos, argumentant que no és una decisió discrecional. Aquesta actuació ha generat una forta polèmica política. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat la professionalitat del cos i ha mostrat el seu suport explícit al director general, Josep Lluís Trapero. En canvi, diversos partits de l’oposició com ERC, Comuns, CUP i Junts han condemnat els fets i han exigit compareixences parlamentàries de Parlon, la consellera d’Educació Esther Niubó i el mateix Trapero, a qui alguns grups demanen la dimissió. Els sindicats educatius també han criticat la mesura.