El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.