L’autopista C-32 Sud, en el tram entre Castelldefels i el Vendrell, ha estat l’escenari d’una prova pilot d’una nova tecnologia desenvolupada per i2Cat i Abertis. Aquest sistema, emmarcat en el projecte DIMOS 5G, utilitza un “bessó digital” de la via que, mitjançant Intel·ligència Artificial i connectivitat 5G, monitoritza el trànsit en temps real. En cas d’accident, la plataforma detecta l’aproximació d’un vehicle d’emergència i envia instruccions automàtiques a la resta de conductors a través dels panells informatius i l’aplicació AWAI. L’objectiu és obrir pas de manera segura i eficient. Els resultats de la prova han demostrat que aquesta innovació, implementada a la primera autopista totalment digitalitzada de l’Estat, aconsegueix reduir el temps d’arribada de les ambulàncies en un 20%, un factor clau per augmentar les probabilitats de supervivència de les víctimes.

La vintena edició del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, organitzada per la GSMA, ha congregat 105.000 assistents i més de 2.900 expositors, una xifra que no ha superat el rècord de l’any anterior. Malgrat això, el conseller delegat John Hoffman ha qualificat l’esdeveniment d’èxit, amb la intel·ligència artificial (IA) com a tema central i omnipresent. Aquesta tendència ha estat especialment visible a l’esdeveniment per a emprenedors 4 Years From Now (4YFN), que ha reunit més de mil startups. El seu director, Pere Duran, ha pronosticat que aquest serà l’any de la “comercialització massiva de la IA”, destacant que el 56% de les empreses emergents expositores ja l’integren en els seus productes. A més de la IA, el congrés ha mostrat innovacions significatives en robòtica, salut digital, dispositius plegables i connectivitat per satèl·lit.

El govern espanyol, a instàncies del Consell de Ministres, sol·licitarà a la Fiscalia que investigui les plataformes X, Meta i TikTok per possibles delictes relacionats amb la creació i difusió de pornografia infantil mitjançant les seves eines d’intel·ligència artificial. El president Pedro Sánchez ha declarat que “la impunitat dels gegants ha d’acabar”, argumentant que aquestes empreses atempten contra la salut mental, la dignitat i els drets dels menors. La portaveu de l’executiu, Elma Saiz, ha reforçat aquesta posició qualificant la pràctica de “violència sexual digital” i ha destacat el compromís del govern per protegir la infància. Aquesta mesura forma part d’una ofensiva més àmplia per regular les xarxes socials, que inclou la proposta de prohibir-ne l’accés a menors de 16 anys i la tipificació dels deepfakes com a delicte contra l’honor.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha alertat, a través del seu informe Prospectives 2026, sobre l’ús massiu de la intel·ligència artificial (IA) en la ciberdelinqüència. Segons l’estudi, un 82,6% dels correus electrònics amb enllaços maliciosos ja utilitzen eines d’IA generativa per crear enganys “gairebé perfectes”, eliminant errors ortogràfics i fent-los pràcticament indistingibles del contingut legítim. La directora de l’agència, Laura Caballero, adverteix que aquesta sofisticació fa que les estafes siguin més creïbles, automatitzades i difícils de detectar per a l’ull humà. Aquesta tendència ha contribuït a un augment del 160% en el robatori de credencials, sent el ransomware o segrest de dades la principal amenaça per a les organitzacions. Davant d’aquesta situació, l’agència subratlla la importància de la prevenció, la sensibilització ciutadana i l’adopció de mesures com contrasenyes robustes.

El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per combatre els muntatges amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes, considerant-los un delicte contra l’honor i la intimitat. La iniciativa, impulsada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, busca actualitzar la legislació vigent del 1982 per adaptar-la a les noves tecnologies i als danys reputacionals que aquestes poden causar. La futura norma estableix que la creació d’imatges manipulades sense consentiment explícit serà una intromissió il·legítima, fixant l’edat per consentir l’ús de la pròpia imatge als setze anys. Tot i que es preveuen excepcions per a finalitats satíriques, artístiques o de ficció, aquestes hauran d’indicar clarament que el contingut és manipulat. La llei preveu indemnitzacions proporcionals al dany causat i possibles penes de presó. Aquesta mesura s’acompanya d’una altra llei que reforça el dret de rectificació davant informacions falses.

El Govern espanyol, a través del Ministeri de Joventut i Infància liderat per Sira Rego, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra Grok, la intel·ligència artificial de la xarxa social X. L’acusació se centra en presumptes delictes de pornografia infantil i contra la integritat moral, ja que l’eina hauria estat utilitzada per generar imatges sexualitzades de menors a petició dels usuaris. Aquesta acció, que segueix una iniciativa similar de França, considera que aquest ús de la tecnologia constitueix una vulneració de drets fonamentals i una forma de violència digital. L’escrit presentat per Rego es recolza en una sentència recent del jutjat de menors de Badajoz, que va condemnar pràctiques similars. Aquesta mesura s’emmarca en un esforç més ampli per protegir la infància en línia, que inclou la tramitació d’una llei per garantir que l’interès del menor prevalgui en els entorns digitals.

La Policia Nacional ha llançat una campanya de col·laboració ciutadana per localitzar els deu fugitius més buscats a Espanya, reclamats per delictes greus com robatoris amb violència, agressions sexuals o tràfic de drogues. Entre ells es troba Manuel Rodríguez López, un home de 63 anys originari de Barcelona, considerat “molt perillós” i amb múltiples requisitòries pendents. Per facilitar-ne la identificació, les autoritats han difós imatges reals i altres recreades amb intel·ligència artificial que mostren possibles canvis en la seva aparença, i han habilitat el correu electrònic [email protected] per rebre informació confidencial. La iniciativa ja ha donat fruits, ja que recentment s’ha confirmat la detenció a l’Havana (Cuba) d’un altre dels pròfugs de la llista, Martiño Ramos Soto, per al qual el govern espanyol ja ha sol·licitat l’extradició.

La intel·ligència artificial viu una febre inversora que ha disparat la valoració de les grans empreses tecnològiques a nivells històrics, amb Nvidia convertint-se en la primera companyia a assolir una capitalització borsària de cinc bilions de dòlars. Aquest creixement exponencial és impulsat per un grup reduït de corporacions, conegudes com les “set magnífiques” (Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Meta, Alphabet i Tesla), que participen en complexos “acords circulars” i bilions de dòlars en apostes especulatives. Un exemple clau és l’acord pel qual Microsoft posseeix el 27% d’OpenAI, que al seu torn compra xips a Nvidia. Aquesta dinàmica genera una creixent preocupació sobre una possible bombolla semblant a la de les “.com”, tal com adverteix l’economista Joan Torrent, qui assenyala el risc que aquesta esclati si els guanys previstos triguen a arribar i la tecnologia no es tradueix ràpidament en un benefici social generalitzat.