L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha alertat, a través del seu informe Prospectives 2026, sobre l’ús massiu de la intel·ligència artificial (IA) en la ciberdelinqüència. Segons l’estudi, un 82,6% dels correus electrònics amb enllaços maliciosos ja utilitzen eines d’IA generativa per crear enganys “gairebé perfectes”, eliminant errors ortogràfics i fent-los pràcticament indistingibles del contingut legítim. La directora de l’agència, Laura Caballero, adverteix que aquesta sofisticació fa que les estafes siguin més creïbles, automatitzades i difícils de detectar per a l’ull humà. Aquesta tendència ha contribuït a un augment del 160% en el robatori de credencials, sent el ransomware o segrest de dades la principal amenaça per a les organitzacions. Davant d’aquesta situació, l’agència subratlla la importància de la prevenció, la sensibilització ciutadana i l’adopció de mesures com contrasenyes robustes.
El govern espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei per combatre els muntatges amb intel·ligència artificial, coneguts com a deepfakes, considerant-los un delicte contra l’honor i la intimitat. La iniciativa, impulsada pel ministre de Justícia, Félix Bolaños, busca actualitzar la legislació vigent del 1982 per adaptar-la a les noves tecnologies i als danys reputacionals que aquestes poden causar. La futura norma estableix que la creació d’imatges manipulades sense consentiment explícit serà una intromissió il·legítima, fixant l’edat per consentir l’ús de la pròpia imatge als setze anys. Tot i que es preveuen excepcions per a finalitats satíriques, artístiques o de ficció, aquestes hauran d’indicar clarament que el contingut és manipulat. La llei preveu indemnitzacions proporcionals al dany causat i possibles penes de presó. Aquesta mesura s’acompanya d’una altra llei que reforça el dret de rectificació davant informacions falses.
El Govern espanyol, a través del Ministeri de Joventut i Infància liderat per Sira Rego, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra Grok, la intel·ligència artificial de la xarxa social X. L’acusació se centra en presumptes delictes de pornografia infantil i contra la integritat moral, ja que l’eina hauria estat utilitzada per generar imatges sexualitzades de menors a petició dels usuaris. Aquesta acció, que segueix una iniciativa similar de França, considera que aquest ús de la tecnologia constitueix una vulneració de drets fonamentals i una forma de violència digital. L’escrit presentat per Rego es recolza en una sentència recent del jutjat de menors de Badajoz, que va condemnar pràctiques similars. Aquesta mesura s’emmarca en un esforç més ampli per protegir la infància en línia, que inclou la tramitació d’una llei per garantir que l’interès del menor prevalgui en els entorns digitals.
La Policia Nacional ha llançat una campanya de col·laboració ciutadana per localitzar els deu fugitius més buscats a Espanya, reclamats per delictes greus com robatoris amb violència, agressions sexuals o tràfic de drogues. Entre ells es troba Manuel Rodríguez López, un home de 63 anys originari de Barcelona, considerat “molt perillós” i amb múltiples requisitòries pendents. Per facilitar-ne la identificació, les autoritats han difós imatges reals i altres recreades amb intel·ligència artificial que mostren possibles canvis en la seva aparença, i han habilitat el correu electrònic [email protected] per rebre informació confidencial. La iniciativa ja ha donat fruits, ja que recentment s’ha confirmat la detenció a l’Havana (Cuba) d’un altre dels pròfugs de la llista, Martiño Ramos Soto, per al qual el govern espanyol ja ha sol·licitat l’extradició.
La intel·ligència artificial viu una febre inversora que ha disparat la valoració de les grans empreses tecnològiques a nivells històrics, amb Nvidia convertint-se en la primera companyia a assolir una capitalització borsària de cinc bilions de dòlars. Aquest creixement exponencial és impulsat per un grup reduït de corporacions, conegudes com les “set magnífiques” (Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Meta, Alphabet i Tesla), que participen en complexos “acords circulars” i bilions de dòlars en apostes especulatives. Un exemple clau és l’acord pel qual Microsoft posseeix el 27% d’OpenAI, que al seu torn compra xips a Nvidia. Aquesta dinàmica genera una creixent preocupació sobre una possible bombolla semblant a la de les “.com”, tal com adverteix l’economista Joan Torrent, qui assenyala el risc que aquesta esclati si els guanys previstos triguen a arribar i la tecnologia no es tradueix ràpidament en un benefici social generalitzat.