L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.

L’operació militar dels Estats Units a Veneçuela, que ha inclòs bombardejos a Caracas i la captura de Nicolás Maduro, ha provocat una crisi política complexa. El govern veneçolà, a través del ministre de Defensa Vladimir Padrino, ha denunciat l’agressió, ordenada per Donald Trump, com un intent d’apoderar-se del petroli del país, declarant l’estat de commoció i cridant a la “lluita armada”. Sorprenentment, Trump ha descartat donar suport a la líder opositora i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, argumentant que no té suport intern. En el seu lloc, ha avalat Delcy Rodríguez, mà dreta de Maduro, com a presidenta interina. Aquesta decisió es basaria en un informe de la CIA que considera els lleials al chavisme més capaços de mantenir l’estabilitat, així com en la influència del secretari d’Estat Marco Rubio.

Després d’un atac militar dels Estats Units a Veneçuela que va culminar amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, i va causar 40 morts, el país afronta un futur incert sota la tutela nord-americana. El president Donald Trump ha anunciat que els EUA gestionaran la transició i ha designat la fins ara vicepresidenta, Delcy Rodríguez, com a interlocutora principal, ignorant l’oposició de María Corina Machado i Edmundo González. Rodríguez ha estat nomenada presidenta interina pel Tribunal Suprem veneçolà i compta amb el suport de l’exèrcit, assegurant la continuïtat del chavisme. La intervenció ha provocat una profunda divisió internacional: la majoria de països llatinoamericans, juntament amb Rússia i l’Iran, la condemnen, mentre que la Unió Europea demana una solució pacífica. Mentrestant, Maduro serà jutjat per narcotràfic a Nova York, en una operació que Trump ha vinculat a l’interès pel petroli veneçolà.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha escalat significativament després que el president Donald Trump anunciés a la xarxa social Truth Social el tancament de l’espai aeri veneçolà. Aquesta amenaça forma part d’una estratègia de pressió militar contra el govern de Nicolás Maduro, a qui Washington acusa de liderar el Càrtel dels Sols, recentment designat com a grup terrorista estranger. L’ofensiva nord-americana inclou el desplegament de més de 12.000 efectius militars i el portaavions USS Gerald Ford al Carib, la incursió de caces F/A-18 i un bombarder B-52 en territori veneçolà, i atacs a suposades narcollanxes sota l’operació Llança del Sud. A més, Trump ha advertit d’una imminent intervenció terrestre, mentre que Maduro ha respost posant les forces militars i les milícies del país en estat d’alerta màxima.