La jutgessa del Tribunal d’Instància de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià ha citat a declarar com a testimoni l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. Aquesta decisió es produeix després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) descartés la seva imputació en excloure la seva responsabilitat penal per omissió. La magistrada, Nuria Ruiz Tobarra, considera que la declaració de Mazón és clau per aclarir el procés de presa de decisions al centre de coordinació d’emergències (Cecopi) i pot ser determinant en la instrucció contra l’exconsellera Salomé Pradas i el seu equip. A més de la citació, la jutgessa ha sol·licitat a Mazón que aporti de manera voluntària el registre de les seves trucades i missatges del dia de la tragèdia.

L’enfonsament d’una passarel·la a la platja d’El Bocal, a Santander, ha provocat la mort de sis joves d’entre 19 i 22 anys i ha deixat una persona ferida greu. L’incident, que va ocórrer quan un grup de set persones creuava l’estructura, ha donat lloc a una investigació judicial per esclarir les responsabilitats. El focus de la investigació se centra en una trucada d’alerta rebuda pel servei d’emergències 112 el dia abans de la tragèdia, que advertia del mal estat de la instal·lació. Com a conseqüència, la magistrada del cas ha citat a declarar com a investigada una agent de la Policia Local que va atendre l’avís. A més, ha sol·licitat a Costes i a l’Ajuntament de Santander tota la documentació relativa al manteniment de la passarel·la, que roman precintada per ordre judicial.

La investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz, que va provocar 46 morts, s’ha convertit en una complexa macrocausa judicial a càrrec de la jutgessa Cristina Pastor, amb 34 denúncies de víctimes ja rebudes. Enmig de les indagacions de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), ha esclatat una polèmica al voltant d’Adif. L’empresa pública és acusada d’haver retirat materials de la via sense autorització judicial dies després del sinistre. Adif, amb el suport del secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, defensa que va actuar per “preservar” les peces, argumentant que no estaven precintades i que altrament s’haurien destruït. Malgrat les justificacions, l’autoritat judicial ha ordenat a Adif la restitució immediata del material i ha prohibit qualsevol actuació futura sense un permís explícit.

L’Audiència Nacional ha arxivat la investigació sobre l’apagada elèctrica que va afectar la Península el 28 d’abril, després de concloure que no existeix cap indici que fos un sabotatge terrorista. El jutge José Luis Calama va basar la seva decisió en múltiples informes tècnics que van descartar de manera rotunda una acció maliciosa. Organismes clau com el Centre Criptològic Nacional, el Comandament Conjunt del Ciberespai i l’Institut Nacional de Ciberseguretat no van trobar cap evidència d’atac informàtic en les seves anàlisis exhaustives de les infraestructures i sistemes. A més, la revisió de milers de gravacions i correus de Red Eléctrica tampoc va revelar cap referència a una intrusió. Aquesta conclusió va ser reforçada per la directora del Departament de Seguretat Nacional, Loreto Gutiérrez, qui va confirmar al Senat la inexistència de proves, apuntant a un origen multifactorial de l’incident.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre. Aquesta aportació, sol·licitada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra a instàncies de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O, completa la informació que Feijóo havia enviat inicialment, on només constaven els missatges de Mazón. La conversa revela que Feijóo va aconsellar insistentment a Mazón que liderés la gestió informativa de la catàstrofe, qualificant-la com “la clau”. Per la seva banda, Mazón va transmetre la gravetat de la situació amb expressions com “Un puto desastre serà això, presi” i va confirmar l’aparició de víctimes mortals. Feijóo declararà com a testimoni el pròxim 9 de gener en una causa que ha generat la reacció del PSOE, acusant el PP de prioritzar “el relat abans que la tragèdia”.

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a València ha citat a declarar com a testimoni el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, arran de les seves afirmacions públiques on assegurava que l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, l’informava “en temps real” el 29 d’octubre. La magistrada considera que el seu testimoni pot aportar informació rellevant sobre el flux de comunicacions durant la catàstrofe. Aquesta citació es produeix després de la declaració del cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, qui va negar haver donat ordres a la consellera Salomé Pradas. Cuenca va defensar que els missatges de WhatsApp on instava Pradas a descartar el confinament de la població —dient-li que “s’ho tragués del cap”— estaven “descontextualitzats”, malgrat que la consellera ja l’havia advertit de la gravetat de la situació i d’una primera víctima mortal.

Un jutjat de Cerdanyola ha obert una investigació per un possible delicte contra el medi ambient per determinar l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA). L’actuació judicial, que es preveu que sigui declarada secreta, s’inicia arran d’un atestat conjunt de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. La principal hipòtesi apunta a un error de bioseguretat en un centre de recerca, com l’IRTA-CReSA, situat a prop del focus inicial on s’han detectat 13 casos positius en senglars. Paral·lelament, un comitè d’experts científics ha començat a auditar els laboratoris de la zona per esbrinar-ne la causa. Com a mesura preventiva, se sacrificaran uns 30.000 porcs de 39 granges properes, tot i no haver-hi cap cas positiu en porcs d’engreix. El conseller Òscar Ordeig ha garantit la plena col·laboració del Govern en les investigacions.

La gestió de la tràgica dana del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià centra la investigació política i judicial sobre l’expresident Carlos Mazón. En la seva compareixença al Congrés, Mazón ha eludit responsabilitats, afirmant que la seva ubicació —fos al restaurant El Ventorro, al Palau o al Cecopi— era “irrellevant” i que no era la seva competència donar ordres directes ni activar l’alerta als mòbils. Paral·lelament, la investigació judicial liderada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra estreny el cercle sobre ell. La magistrada ha citat a declarar testimonis clau com el propietari d’El Ventorro i Juanfran Pérez Llorca, i ha sol·licitat les gravacions del Cecopi per esclarir el retard en els avisos i la cronologia exacta de les accions de Mazón, incloent-hi una hora clau del seu itinerari que continua sense justificar.

La investigació per l’assassinat d’Helena Jubany l’any 2001 ha fet un pas decisiu després que la Unitat Central d’Anàlisis Científiques de la Policia Nacional hagi confirmat que el perfil genètic femení trobat al jersei de la víctima no correspon a l’ADN d’Ana Echaguibel. Aquesta troballa descarta definitivament la participació d’Echaguibel, qui ja va ser empresonada preventivament l’any 2002 abans que la causa contra ella fos arxivada per falta de proves. Amb aquesta nova evidència, el focus de la investigació es tanca exclusivament sobre els dos únics investigats actuals: Santi Laiglesia, de qui sí que es va trobar ADN a la roba de Jubany, i Xavi Jiménez. La declaració de Laiglesia, prevista per al 28 de novembre, esdevé un tràmit clau abans que la jutgessa decideixi si obre judici oral contra ells.

La gestió de la DANA del 29 d’octubre per part del president valencià, Carlos Mazón, ha desencadenat una doble crisi, política i judicial, que amenaça la seva continuïtat. Des de Génova, la direcció nacional del Partit Popular liderada per Alberto Núñez Feijóo contempla el seu relleu, amb l’alcaldessa de València, María José Catalá, com a principal candidata, tot i que sectors del PP valencià prefereixen Vicent Mompó. Paral·lelament, una jutgessa de Catarroja investiga les possibles responsabilitats penals pel retard en l’enviament de l’alerta als mòbils. En aquesta investigació és clau el testimoni de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón al restaurant El Ventorro durant hores mentre la catàstrofe es desenvolupava. Les versions contradictòries del president sobre aquella tarda, incloent-hi la seva tardana arribada al centre de coordinació (Cecopi), han intensificat la pressió sobre el seu lideratge.