Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

Després d’una greu escalada de tensions i un ultimàtum del president Donald Trump, els Estats Units, Israel i l’Iran han pactat un alto el foc de dues setmanes. L’acord, assolit in extremis gràcies a la mediació del primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, implica la reobertura de l’estratègic estret d’Ormuz per part de l’Iran a canvi de la suspensió dels atacs. Teheran ha presentat una proposta de 10 punts per a una pau a llarg termini, que Washington considera una base “viable” per a les negociacions que començaran a Islamabad. Aquesta treva arriba en un context on la Xina, juntament amb el Pakistan, també s’havia postulat com a mediadora per protegir els seus interessos econòmics a la regió. L’anunci ha provocat una caiguda immediata del preu del petroli i una pujada de les borses asiàtiques.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran augmenta arran del conflicte a l’Orient Mitjà, marcat per l’ofensiva militar nord-americana i israeliana. El president Donald Trump ha emès diversos ultimàtums a Teheran per reobrir l’estratègic Estret d’Ormuz, amenaçant amb atacs devastadors. Aquesta escalada inclou l’abatiment d’un caça F-15 nord-americà per part de l’Iran, que va provocar una gran operació de rescat, i bombardejos de la coalició sobre objectius iranians, com la planta nuclear de Bushehr. Paral·lelament, Trump ha criticat durament l’OTAN per la seva manca de suport, una qüestió que abordarà en una reunió imminent a la Casa Blanca amb el secretari general Mark Rutte. Malgrat les amenaces, les negociacions continuen, tot i que una proposta de pau iraniana ha estat qualificada d’insuficient. El conflicte ja ha causat més de 2.000 morts a l’Iran.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat dràsticament arran del tancament parcial de l’estret d’Ormuz. El president Donald Trump ha emès un ultimàtum, ajornat diverses vegades, exigint la seva reobertura sota l’amenaça d’atacar infraestructures civils iranianes, arribant a advertir que “morirà tota una civilització”. Aquest discurs bel·ligerant no ha convençut els mercats, provocant una forta pujada del preu del petroli, amb el barril de Brent superant els 108 dòlars, i caigudes generalitzades a les borses mundials. Com a resposta, l’Iran ha atacat instal·lacions energètiques a països del Golf com Kuwait i els Emirats Àrabs Units, i la Guàrdia Revolucionària ha tallat les comunicacions extraoficials amb Washington, assegurant que establiran un “nou ordre” al golf Pèrsic.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran escala sota la presidència de Donald Trump, que combina una retòrica bel·ligerant amb ofertes de diàleg. Trump ha ajornat un ultimàtum per atacar les infraestructures energètiques iranianes fins al 6 d’abril, afirmant que hi ha negociacions en marxa a petició de Teheran, tot i que paral·lelament continua l’enviament de tropes. La situació es complica amb declaracions contradictòries, ja que el president nord-americà assegura que l’Iran ha sol·licitat un alto el foc, una afirmació que el govern iranià nega rotundament. Com a condició per a qualsevol acord, Trump exigeix la reobertura de l’estret d’Ormuz. Aquest conflicte genera preocupacions internes als EUA per l’augment del preu de la benzina i ha provocat fortes crítiques de Trump a l’OTAN per la seva manca de suport, amenaçant fins i tot de retirar-ne el país.

El president dels Estats Units, Donald Trump, manté una estratègia ambivalent respecte a l’Iran, afirmant que existeixen “converses serioses” amb un “règim nou i més raonable”. No obstant això, aquesta via diplomàtica, que el govern iranià nega a través del seu portaveu Esmaeil Baqaei, es combina amb dures amenaces. Trump adverteix que si no s’arriba a un acord ràpid i no es reobre l’estret d’Ormuz, destruirà les infraestructures energètiques restants del país, incloent-hi centrals elèctriques, pous de petroli i l’estratègica illa de Kharg. Aquesta retòrica coincideix amb els preparatius militars del Pentàgon, que té uns 3.500 soldats a punt per a una possible operació terrestre per ocupar l’illa, mentre el president nord-americà expressa el seu desig de controlar el petroli iranià. Mentrestant, Israel continua la seva pròpia campanya de bombardejos, evidenciant interessos divergents als de Washington.

El govern espanyol ha prohibit el sobrevol del seu espai aeri a totes les aeronaus militars que participin en l’operació ‘Fúria Èpica’, l’ofensiva iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Aquesta restricció, que afecta principalment avions nord-americans provinents de bases en països com el Regne Unit o França, se suma a la denegació prèvia de l’ús de les bases de Rota i Morón per a aquest conflicte. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha justificat la mesura per evitar una escalada bèl·lica i per reflectir el sentiment majoritari de la població espanyola contrari a la guerra. La decisió es produeix mentre el president dels EUA, Donald Trump, manté negociacions amb Teheran, havent posposat un ultimàtum per donar marge al diàleg, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reafirmat la posició pacifista d’Espanya.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’ha intensificat significativament després d’un mes, amb l’entrada dels houthis del Iemen, que han llançat per primer cop míssils contra Israel en solidaritat amb l’Iran. Aquest grup rebel amenaça amb noves operacions militars i amb interrompre el comerç mundial mitjançant el bloqueig de l’estret de Bab al-Màndeb al mar Roig. Aquesta escalada se suma a una sèrie d’atacs creuats a la regió: l’Iran ha atacat una base a l’Aràbia Saudita, ferint 12 soldats nord-americans, i ha realitzat accions a Kuwait i Abu Dhabi. Paral·lelament, Israel ha intensificat els seus bombardejos al Líban, causant víctimes civils, incloent-hi paramèdics. Malgrat els intents de mediació diplomàtica liderats pel Pakistan, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, preveu que la guerra continuï, en un context que ja ha deixat milers de morts.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat en dues ocasions el seu ultimàtum per bombardejar instal·lacions energètiques a l’Iran, primer per cinc dies i després per deu més, fins al 6 d’abril, al·legant que les negociacions per resoldre el conflicte “van bé”. Malgrat que Trump assegura mantenir converses directes i profitoses, el govern iranià ho nega, tot i que el seu ministre d’Exteriors, Abás Araqchí, ha confirmat l’existència de contactes indirectes a través del Pakistan com a intermediari. Teheran estaria estudiant una proposta de 15 punts de Washington per posar fi a la crisi centrada en el control de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, la tensió militar persisteix: el Pentàgon prepara opcions que inclouen un possible desplegament terrestre, mentre que l’Iran ha mobilitzat les seves forces i Israel continua els seus atacs a la regió.

La tensió entre l’Iran i els Estats Units augmenta mentre les vies diplomàtiques semblen encallades. Teheran ha rebutjat un pla de pau de 15 punts proposat per Donald Trump, qualificant-lo d’“excessiu”, i ha presentat una contraproposta de cinc punts que exigeix, entre altres coses, la fi de l’agressió, reparacions de guerra i el reconeixement de la seva sobirania sobre l’Estret d’Ormuz. Paral·lelament, l’escalada militar continua amb l’anunci per part d’Israel de la mort del comandant iranià Alireza Tangsiri, a qui responsabilitzava del bloqueig de l’estret. A més, els Estats Units es preparen per enviar 3.000 soldats d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada al Golf Pèrsic, mentre la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, amenaça amb represàlies més dures i Trump critica la manca de suport de l’OTAN.