La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre l’Iran i els Estats Units avancen amb el Pakistan com a mediador, amb un intercanvi de propostes entre ambdues parts. Washington, sota la presidència de Donald Trump, ha enviat un pla de pau de 14 punts que Teheran està estudiant, i al seu torn, la República Islàmica ha presentat una nova proposta. L’acord se centra a finalitzar el conflicte i garantir el lliure pas per l’estratègic Estret d’Hormuz a canvi de l’aixecament de sancions. Tot i aquests avenços, el principal escull continua sent el programa nuclear iranià. La proposta nord-americana suggereix ajornar aquest debat durant 30 dies, però les seves exigències de desmantellament total i l’entrega de tot l’urani enriquit xoquen amb la posició iraniana, que el considera un “dret sobirà”. Les converses es produeixen sota un fràgil alto el foc, després del fracàs de reunions prèvies d’alt nivell.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de l’operació militar “Projecte Llibertat”, que escortava vaixells a l’estret d’Ormuz, com un gest per facilitar un acord de pau definitiu amb l’Iran. Aquesta decisió arriba després que Washington presentés una proposta de 14 punts a Teheran, que inclouria l’aixecament del bloqueig de l’estret i de part de les sancions internacionals. Malgrat els avenços, els missatges són contradictoris: mentre el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha declarat que l’ofensiva “Fúria Èpica” “s’ha acabat”, el mateix Trump ha amenaçat amb bombardejos de gran intensitat si l’Iran rebutja el pacte. Per la seva banda, el govern iranià considera la suspensió un fracàs nord-americà, però es mostra disposat a acceptar un acord “just i integral”.

El conflicte entre l’Iran i els Estats Units es troba en una fase de “guerra freda”, marcada per un alto el foc inestable i una forta coerció econòmica. La tensió se centra a l’estret d’Ormuz, sotmès a un doble bloqueig que ofega l’economia iraniana i limita el subministrament mundial de cru. En una recent escalada, Donald Trump ha anunciat l’operació “Projecte Llibertat” per escortar vaixells, una mesura que Teheran ha advertit que considerarà una violació de la treva i atacarà. Malgrat les amenaces mútues, les vies diplomàtiques continuen obertes, amb l’Iran buscant la mediació de Rússia i Oman i analitzant una resposta de Washington a la seva proposta de pau. Aquesta situació té greus conseqüències geopolítiques, com la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP, que aprofundeix les fractures a l’Orient Mitjà.

Les negociacions per posar fi a la guerra entre els Estats Units i l’Iran es troben en un punt mort. L’Iran, a través de la mediació del Pakistan, ha proposat un pla de pau en tres fases que comença amb un alto el foc i l’aixecament del bloqueig a l’estret d’Ormuz, deixant les converses sobre el seu programa nuclear per al final. No obstant això, el president Donald Trump rebutja la proposta, exigint com a condició prèvia el lliurament dels 440 quilos d’urani altament enriquit que posseeix Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha augmentat la pressió, afirmant que Trump ha d’escollir “entre una operació militar impossible o un mal acord”. Enmig d’aquesta tensió diplomàtica, Trump ha amenaçat de retirar les tropes nord-americanes d’Espanya, Itàlia i Alemanya per la seva manca de suport en el conflicte.

Les negociacions per a un acord de pau a l’Orient Mitjà entre els Estats Units i l’Iran es reactiven al Pakistan amb l’enviament de noves delegacions per a una segona ronda de diàleg. Per part de l’Iran, hi assisteix el ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, mentre que la delegació nord-americana està encapçalada pels enviats especials Steve Witkoff i Jared Kushner. Aquesta trobada es produeix després que el president Donald Trump prorrogués l’alto el foc per facilitar una solució diplomàtica. Malgrat que la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, ha detectat “certs avenços” per part de Teheran, el govern iranià ha matisat que el viatge d’Araghchi és oficialment per a “qüestions bilaterals”. Aquesta nova temptativa de negociació té lloc sense la presència del vicepresident JD Vance ni del president del parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, que van liderar la primera ronda de converses, la qual va acabar sense acord.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha fet públic que va rebre un tractament “completament exitós” per un càncer de pròstata en fase primerenca, descobert accidentalment fa més d’un any. Tot i que el diagnòstic inicial d’una hiperplàsia benigna era conegut, el mandatari va ocultar durant mesos que s’estava sotmetent a un tractament de radioteràpia focalitzada, que va aconseguir l’eliminació total de la lesió maligna i sense metàstasi. Segons el seu gabinet, el mateix Netanyahu va sol·licitar endarrerir la publicació del seu informe mèdic per evitar que coincidís “en plena guerra” i que el règim de l’Iran l’utilitzés com a propaganda. A conseqüència del seu estat de salut, ha demanat l’ajornament del seu judici per corrupció per sotmetre’s a una cirurgia d’extirpació de pròstata.

La segona ronda de negociacions de pau entre els Estats Units i l’Iran, mediada pel Pakistan a Islamabad, ha quedat suspesa després que Teheran es negués a participar-hi. La principal condició iraniana per reprendre el diàleg és l’aixecament del bloqueig naval nord-americà a l’estret d’Ormuz, una mesura que consideren una violació de l’alto el foc. La tensió ha escalat arran de l’atac i confiscació d’un vaixell de càrrega iranià per part de Washington. El president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb destruir infraestructures civils iranianes si no s’accepta un acord, mentre que el cap negociador iranià, Mohammed Bagher Ghalibaf, ha assegurat que no negociaran sota coacció. Malgrat l’intercanvi d’amenaces i amb la delegació dels EUA, encapçalada per J. D. Vance, a l’espera, Trump ha accedit a prorrogar la treva a petició del Pakistan.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha augmentat dràsticament arran del bloqueig naval nord-americà als ports iranians, una mesura que Washington considera que ha paralitzat l’economia del país. En resposta, Teheran ha tancat l’estratègic estret d’Ormuz, qualificant l’acció dels EUA d’acte de “pirateria” i de violació d’un alto el foc temporal. Malgrat l’optimisme del president Donald Trump, que afirma que la guerra està a punt d’acabar, les negociacions a Islamabad continuen estancades. Les principals discrepàncies giren entorn del futur del programa nuclear iranià i el control de l’estret. Paral·lelament, Trump ha criticat durament aliats com l’OTAN i la primera ministra italiana Giorgia Meloni, mentre que França i el Regne Unit preparen una missió defensiva per reobrir l’estret sense la participació nord-americana.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat després del fracàs de les negociacions a Islamabad sobre el programa nuclear iranià, liderades pel vicepresident JD Vance. Com a resposta, el president Donald Trump va ordenar un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz per pressionar Teheran. Paral·lelament, l’administració de Trump va aconseguir un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, fruit de converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Joseph Aoun. Aquest acord va propiciar que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, anunciés la reobertura de l’estret per a vaixells comercials. No obstant això, Trump va afirmar que el bloqueig nord-americà es mantindria fins a concloure un acord definitiu, el principal escull del qual continua sent el futur de l’urani enriquit iranià.