La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat amb declaracions creuades. El president nord-americà, Donald Trump, ha afirmat que continuarà la guerra fins a aconseguir una “rendició incondicional” de l’Iran, assegurant que el seu exèrcit està pràcticament delmat i que els EUA estan guanyant de manera contundent. A més, Trump ha culpat directament l’Iran d’un bombardeig a una escola de nenes que va causar 175 morts, una acusació que el seu secretari de Guerra, Pete Hegseth, ha secundat. Per la seva banda, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran ha respost amb contundència, rebutjant les paraules de Trump i advertint que tenen la capacitat d’“expandir” el conflicte. L’organisme militar iranià sosté que els seus míssils són ara més potents i amenaça de bloquejar el pas de petroli per l’estratègic estret d’Ormuz, demostrant una postura de desafiament davant les declaracions de victòria nord-americanes.

Després de la mort d’Ali Khamenei en un atac, el Consell d’Experts de l’Iran ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, en un clar desafiament a les advertències del president nord-americà Donald Trump. Aquesta elecció representa un missatge de continuïtat i fermesa del règim xiïta davant la pressió externa. Mojtaba Khamenei, de 56 anys i amb un perfil públic discret, compta amb el suport explícit de la Guàrdia Revolucionària, que ha rebut més autonomia per prendre decisions militars. Els analistes interpreten el seu nomenament com una consolidació del poder dels ultraconservadors, que no tenen intenció de cedir. No obstant això, la decisió comporta riscos interns, ja que trenca amb la promesa de no establir una successió hereditària i podria conduir l’Iran cap a un model de govern més rígid i centrat en la seguretat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.

Després de l’assassinat del líder suprem iranià, Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, l’Iran ha viscut una escalada bèl·lica i una crisi de successió resolta amb el nomenament del seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder. L’elecció, realitzada per l’Assemblea d’Experts, ha comptat amb el suport clau de la Guàrdia Revolucionària i instaura una successió dinàstica en un moment de màxima tensió. El nomenament es produeix enmig d’una greu escalada regional: l’Iran ha respost amb atacs a bases nord-americanes i països veïns, mentre que Hezbollah ha obert un front contra Israel, que al seu torn ha iniciat una campanya al Líban. La campanya de bombardejos liderada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu continua amb l’objectiu d’un canvi de règim, afectant ja instal·lacions petrolieres. Aquesta situació ha provocat el tancament de l’Estret d’Ormuz i un augment del preu del cru, tot i que s’ha descartat el risc d’una Tercera Guerra Mundial.

L’Orient Mitjà viu una escalada bèl·lica sense precedents arran de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Israel ha bombardejat objectius estratègics a Teheran, incloent-hi la radiotelevisió pública i instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, i ha intensificat els atacs sobre Beirut, feu de Hezbollah. A més, l’exèrcit israelià ha entrat al sud del Líban per crear una “zona d’amortiment”. Com a resposta, l’Iran i Hezbollah han llançat míssils i drons contra Tel-Aviv i han atacat nombroses bases i objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita, Bahrain i Qatar. El conflicte ha causat centenars de morts a l’Iran i al Líban, mentre l’administració de Donald Trump el justifica com a preventiu i Teheran es prepara per a una guerra llarga.

Els Estats Units i Israel han iniciat una operació militar a gran escala contra l’Iran amb l’objectiu declarat d’aconseguir un canvi de règim, segons han confirmat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu. L’ofensiva busca destruir la indústria balística i el programa nuclear iranià, i ambdós líders han instat la població a prendre el poder, alhora que han amenaçat la Guàrdia Revolucionària. Tanmateix, aquesta campanya militar ha generat una gran inquietud al Pentàgon per l’esgotament accelerat de municions de defensa antiaèria, com els sistemes THAAD, que són cars i lents de produir. Malgrat una oferta de desescalada del president iranià, Masoud Pezeshkian, que Trump va desestimar com un senyal de debilitat, la Guàrdia Revolucionària va continuar els seus atacs, fet que va provocar l’amenaça de Trump d’intensificar l’ofensiva amb un “cop molt dur” i expandir els objectius.

Enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardejos contra països veïns, tot i que es reserva el dret a contraatacar. Aquesta decisió arriba després d’atacs dels EUA i Israel que van causar la mort del líder suprem Ali Khamenei. Pezeshkian ha rebutjat fermament la rendició incondicional exigida pel president Donald Trump, qualificant-la de “somni”. En aquest context, Espanya ha decidit enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani, on realitzarà tasques de protecció i defensa aèria i estarà preparada per a una possible evacuació de personal civil. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, ha desmentit una afirmació de la Casa Blanca sobre una suposada cooperació militar amb els Estats Units.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha culminat amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat un conflicte regional en expansió. Aquesta ofensiva, qualificada com una “guerra per elecció” iniciada per Donald Trump sense una amenaça imminent clara, presenta importants dubtes estratègics. Un informe del general Dan Caine adverteix que els EUA podrien esgotar els seus interceptors de míssils THAAD en poques setmanes, fet que suggereix una aposta per un conflicte breu i una revolta interna a l’Iran. L’acció ha generat divisions a la Unió Europea, on la posició crítica d’Espanya ha provocat amenaces de Trump, que l’ha titllat de “país perdedor”. Tot i això, líders com Emmanuel Macron i el cap de l’OTAN, Mark Rutte, han mostrat solidaritat amb Espanya mentre la guerra s’estén amb incidents a l’Iraq i l’Azerbaidjan.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva posició de “no a la guerra” davant la intervenció militar dels Estats Units i Israel a l’Iran, fet que ha desencadenat una greu crisi diplomàtica. En resposta, el president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN i ha amenaçat amb un embargament comercial total. La tensió s’ha originat per la negativa espanyola a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva i per l’incompliment de la despesa militar del 5% del PIB. Sánchez defensa la via diplomàtica, recordant els “errors del passat” com la guerra de l’Iraq, i demana una resposta europea coordinada. A nivell intern, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acusa Sánchez d’aïllar el país, mentre que la Comissió Europea ha mostrat la seva solidaritat amb Espanya.