El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

Després d’una reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, s’ha anunciat un acord per a un nou model de finançament que, segons el líder d’ERC, suposarà 4.700 milions d’euros addicionals per a Catalunya i garantirà el respecte al principi d’ordinalitat. El govern espanyol defensa que el sistema beneficiarà totes les autonomies i nega que sigui un “privilegi” català. No obstant això, l’acord encara té obstacles significatius: la cessió de la recaptació del 100% de l’IRPF a Catalunya segueix sense tancar-se, amb l’oposició de la ministra María Jesús Montero. A més, el pacte enfronta un futur incert al Congrés, ja que Junts per Catalunya ha advertit que el rebutjarà si no contempla un concert econòmic. Per la seva banda, el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, ha qualificat el pacte de “regal al separatisme” i ha promès revertir-lo si Alberto Núñez Feijóo arriba al govern.

Les previsions econòmiques per al 2026 apunten a un creixement generalitzat dels salaris a Espanya per sobre de la inflació, amb estimacions d’experts com el Banc d’Espanya o Randstad que oscil·len entre el 3,4% i el 5%. En aquest context, el Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta formal per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 3,1%, fins a assolir els 1.221 euros mensuals en 14 pagues. Aquesta mesura, anunciada pel secretari d’Estat Joaquín Pérez Rey i basada en les recomanacions d’un comitè d’experts, contempla que l’SMI quedi exempt de tributar a l’IRPF. La proposta està en fase de negociació amb els agents socials; la patronal CEOE podria acceptar-la si s’indexen els contractes públics, mentre que els sindicats la consideren una base acceptable. Per la seva banda, els funcionaris tenen pactat un increment del 2%.

El govern espanyol ha anunciat la supressió definitiva de l’obligació per a les persones que reben prestacions d’atur de presentar la declaració de la renda. Aquesta decisió, inclosa en un decret llei aprovat pel Consell de Ministres, reverteix una mesura anterior que mai va arribar a aplicar-se i que buscava més transparència en l’assignació d’ajudes. L’executiu ha justificat el canvi argumentant que la norma “no ha resultat adequada” i per evitar un augment de la càrrega administrativa que hauria afectat uns 2,5 milions de persones. La mesura, que haurà de ser validada pel Congrés a principis de 2026, forma part d’un paquet de mesures socials més ampli, conegut com a escut social, que també inclou la pujada de les pensions, la prohibició de desnonaments per a famílies vulnerables i la congelació de les quotes d’autònoms.