El brot d’hantavirus detectat al creuer MV Hondius, que ha provocat tres morts i compta amb cinc casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha desencadenat una notable tensió política a Espanya. Mentre el govern de Pedro Sánchez organitza un complex dispositiu per evacuar els 147 ocupants a les Canàries, amb la col·laboració de la Unió Europea, la seva gestió ha estat durament criticada. Partits com el PP i Vox l’han qualificada de “caòtica”, i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha rebutjat que els passatgers espanyols facin la quarantena en un hospital militar de la seva comunitat. Malgrat la descoordinació inicial i la crispació política, la ministra de Sanitat, Mónica García, defensa l’operatiu, mentre l’OMS ha emès un missatge de calma, assegurant que el virus és conegut i que el risc de pandèmia és “baix”.

La justícia espanyola viu un moment de gran tensió, reflectit en dos casos d’alt perfil polític. D’una banda, el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, continua la seva investigació en el cas que involucra José Luis Ábalos, Víctor Aldama i Koldo García. La seva estratègia, que inclou un tracte favorable a col·laboradors, apunta a investigar un presumpte finançament il·legal del PSOE, especialment després que Aldama acusés el president Pedro Sánchez de liderar la trama. Paral·lelament, la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Conde, ha donat suport a un indult parcial per a l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscalia argumenta que la condemna ha tingut conseqüències “intenses i desproporcionades” i que García Ortiz va actuar per defensar la institució.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a Extremadura que atorga a la formació d’extrema dreta una Vicepresidència i dues conselleries. El pacte impulsa una agenda controvertida amb mesures com el rebuig a l’acollida de menors no acompanyats, la prohibició del burca i la supressió de subvencions a ONG que donen suport a la immigració, malgrat que les dades oficials no justifiquen aquestes polítiques a la regió. Una de les propostes més polèmiques és l’aplicació del principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes públiques. Aquesta política ha rebut dures crítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la considera una “retallada de drets”. Sorprenentment, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també ha qüestionat la legalitat de la mesura, advertint que contradiu la llei d’estrangeria espanyola.

La petició del Govern basc per traslladar temporalment el “Guernica” de Picasso al Museu Guggenheim Bilbao ha generat un intens debat polític i tècnic. La proposta, que busca commemorar el 90è aniversari del primer govern basc i del bombardeig de Gernika, ha estat qualificada de “ximpleria” per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui l’atribueix a interessos nacionalistes. Per la seva banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha refredat la iniciativa, argumentant que la seva prioritat és protegir l’obra. Es basa en un informe del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia que desaconsella “rotundament” el trasllat per l’estat de conservació delicat del quadre. Malgrat la negativa, el PNB insisteix que és una qüestió de “voluntat política” i ha portat la petició al Senat, reclamant un nou “informe possibilista” que estudiï les condicions per a una cessió segura.

El Ministeri de Justícia ha iniciat la tramitació d’una petició d’indult per a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a instàncies de dos particulars. Aquesta acció arriba després que el Tribunal Suprem el condemnés a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. En el correu, l’empresari admetia dos delictes fiscals. Mentre el govern espanyol demana l’informe preceptiu al Suprem per a l’indult, el cas es desenvolupa en diversos fronts. García Ortiz ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència, argumentant que defensava la credibilitat de la Fiscalia, una posició que ha rebut el suport de més de 150 juristes. Paral·lelament, González Amador ha sol·licitat l’expulsió de l’exfiscal de la carrera judicial, oposant-se al seu reingrés.

Una campanya de ciberatacs ha culminat amb la filtració de dades personals sensibles de 47 alts càrrecs polítics de 15 comunitats autònomes. Entre els afectats hi ha presidents autonòmics com Isabel Díaz Ayuso, Juan Manuel Moreno Bonilla i Imanol Pradales, a més de diversos consellers, inclosos membres del PSC. La informació exposada, que varia segons la víctima, inclou des de correus electrònics i números de DNI fins a adreces particulars, matrícules de cotxes i comptes bancaris. L’autor de la filtració, que s’identifica com a Eurogosth, no ha ofert una motivació clara més enllà d’un missatge que finalitza amb un “Viva España” i l’amenaça de noves publicacions. Aquest incident s’emmarca en una sèrie d’atacs similars que prèviament han afectat altres figures polítiques, com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Suprem l’anul·lació de la condemna a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. La sentència, que implicava dos anys d’inhabilitació i sancions econòmiques, es va originar per la suposada filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Mitjançant un incident de nul·litat, pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional, el ministeri públic al·lega que es van vulnerar el dret a la defensa i la presumpció d’innocència. S’acusa el Suprem d’haver “creat un nou tipus delictiu” i d’haver realitzat una “selecció incompleta de fets”, ignorant testimonis clau de descàrrec. La Fiscalia considera la filtració “inexistent” i justifica l’actuació de García Ortiz per la necessitat de preparar una resposta institucional davant la rellevància mediàtica del cas.

L’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència el considera responsable de la filtració d’informació confidencial sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, així com de la publicació d’una nota de premsa que va oficialitzar la filtració. Tot i la manca de proves directes, el tribunal ha considerat que no hi havia una explicació alternativa raonable. Arran de la seva dimissió, Teresa Peramato ha pres possessió com a nova fiscal general. En el seu primer discurs, Peramato ha qualificat el procés judicial com una “ferida profunda” per a la institució que ha de sanar, i ha expressat públicament el seu “reconeixement, respecte, admiració i agraïment” cap al seu predecessor.

Diversos casos de presumpta corrupció i frau fiscal avancen en els tribunals espanyols, afectant figures polítiques i empresarials. El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra l’exministre José Luis Ábalos, el seu assessor Koldo García i el comissionista Victor de Aldama per la trama de les mascaretes, enfrontant-se a peticions de presó de la Fiscalia per delictes com organització criminal i suborn. Paral·lelament, una altra investigació vinculada al cas Koldo, el cas Leire, ha portat a la detenció de Joseba Antxón Alonso, administrador de l’empresa Servinabar, per presumpta prevaricació i tràfic d’influències. Aquesta operació, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció, també implica Leire Díez. Finalment, Alberto Gómez Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, serà jutjat per frau fiscal i falsedat documental, tot i que el seu judici podria endarrerir-se fins al 2027 a causa del col·lapse judicial.