El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat la seva dimissió després de ser condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència està relacionada amb la filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. A més de la renúncia immediata, la condemna per delicte dolós comporta, segons l’Estatut Fiscal, l’obertura d’un expedient que previsiblement culminarà en la seva expulsió de la carrera fiscal. Malgrat la decisió judicial, García Ortiz ha defensat haver “servit fidelment la institució”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat el seu desacord amb la sentència, ha defensat la innocència del fiscal i ha anunciat la intenció de recórrer al Tribunal Constitucional. La condemna també ha generat reaccions polítiques, com la del president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha criticat durament el tribunal.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas relacionat amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha intensificat la confrontació política i judicial a Espanya. El govern espanyol ha qüestionat la sentència, qualificant-la de “condemna política”, mentre que Ayuso ha acusat l’executiu de pràctiques “pròpies d’una dictadura”. Aquesta situació ha estat aprofitada per Pedro Sánchez, que ha activat una estratègia de polarització per presentar el cas com un exemple de lawfare i mobilitzar el seu electorat. Aquest xoc de poders es reflecteix també en l’àmbit de la justícia històrica, on l’exfiscal general Dolores Delgado impulsa, a través de la Llei de Memòria Democràtica del 2022, la investigació dels crims del franquisme, tot i topar amb la resistència d’una part de la judicatura.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa per un delicte de revelació de secrets, a causa de la filtració de dades personals de González Amador. Aquesta decisió judicial, la primera d’aquest tipus en democràcia, ha desencadenat una forta reacció política. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha exigit al president Pedro Sánchez que demani perdó, mentre que altres veus del partit han reclamat la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat la sentència com un “èxit de la democràcia” que evidencia la situació d’Espanya a nivell internacional. Per contra, membres del PSOE han optat per la prudència a l’espera de conèixer el text complet de la sentència, i Mónica García, de Més Madrid, ha criticat la decisió per considerar que atempta contra la presumpció d’innocència.

La condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha desencadenat una profunda crisi política. Mentre el govern de Pedro Sánchez, a través del ministre Félix Bolaños, acata però “no comparteix” la sentència i anuncia que nomenarà un substitut, l’oposició liderada per Alberto Núñez Feijóo qualifica el fiscal de “peó” de l’executiu i exigeix eleccions. Els socis del govern, per contra, denuncien un “colpisme judicial”. Aquesta resolució històrica, que no ha estat unànime i obre la porta a un recurs d’empara, afebleix la legislatura en sumar-se a altres fronts judicials que afecten el PSOE, com els casos de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, i és vista com una victòria política per a Ayuso.

El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Alberto González Amador per un delicte de revelació de dades reservades. La sentència, relacionada amb la filtració d’informació sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso, no ha estat unànime i compta amb dos vots particulars de les magistrades progressistes. Aquesta decisió, que obliga García Ortiz a dimitir, suposa un cop polític per al govern de Pedro Sánchez, que tot i respectar la resolució “no la comparteix” i ja ha activat el procés per al seu relleu. El cas evidencia l’elevada judicialització de la política espanyola, malgrat que durant el judici no es van presentar proves concloents que acreditessin l’autoria directa de la filtració per part del fiscal general, qui sempre ha defensat la seva innocència.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència. Se l’acusa d’un delicte de revelació de secrets per la suposada filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, buscava un pacte per admetre un frau fiscal. Durant les vistes no han aflorat proves concloents i les acusacions es basen en “indicis racionals”, mentre que la defensa sosté que no hi ha proves de la filtració i que la informació ja era pública. Els periodistes citats com a testimonis han exculpat García Ortiz, acollint-se al secret professional. La sentència, que s’espera abans de finals d’any, tindrà un fort impacte polític i podria suposar la seva inhabilitació, afectant el govern de Pedro Sánchez i evidenciant la tensió judicial a Madrid.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per a sentència per un presumpte delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. García Ortiz ha negat ser el responsable de filtrar un correu on la defensa de González Amador admetia els delictes, i ha justificat la publicació d’una nota de premsa com una necessitat per desmentir informacions falses. Durant el procés, diversos periodistes han testificat que la informació ja circulava prèviament i han apuntat a la Fiscalia de la Comunitat de Madrid com a possible origen de la filtració. Aquest cas inèdit, que exposa la guerra oberta entre el PSOE i el PP, ha revelat també profundes tensions internes dins de la carrera fiscal i la judicialització de la política.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

L’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat el processament d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per un presumpte frau fiscal de 350.951 euros i falsedat documental, fet que l’aboca a un judici oral. Aquest cas està directament vinculat al judici que afronta el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem, acusat de filtrar un correu electrònic on González Amador reconeixia el delicte. El judici a García Ortiz es desenvolupa en un context de divisió interna a la Sala Segona del Suprem. El magistrat Andrés Palomo va emetre un vot particular en contra del processament, argumentant que no hi havia proves suficients per atribuir-li la filtració. Aquesta posició podria ser la base per a una sentència absolutòria, tot i que la decisió final recau en un tribunal de set magistrats, cinc dels quals, inclòs Manuel Marchena, van donar suport inicialment a la imputació.