Malgrat l’alto el foc vigent des de l’octubre, l’Exèrcit israelià ha intensificat els seus bombardejos sobre la Franja de Gaza, causant desenes de morts palestins, entre els quals hi ha un nombre significatiu de nens i dones. Els atacs més virulents s’han concentrat a Ciutat de Gaza i Khan Yunis. Les autoritats d’Israel justifiquen aquestes accions com una resposta a violacions de la treva per part de Hamàs i altres milícies, incloent-hi un atac que va ferir un soldat israelià. Aquesta escalada de violència coincideix amb una greu crisi humanitària, agreujada per la suspensió temporal de l’evacuació de ferits a través del pas fronterer de Rafah, recentment reobert. La Mitja Lluna Roja ha denunciat el bloqueig, mentre que Israel n’ha culpat l’OMS per retards burocràtics. En resposta, Turquia i l’Aràbia Saudita han condemnat els atacs i han exigit l’entrada sense obstacles d’ajuda humanitària.

Després de més de vint mesos tancat, Israel ha iniciat una reobertura en proves del pas de Rafah, la principal via d’accés a la Franja de Gaza, en coordinació amb la missió europea EUBAM. El pla inicial preveia el trànsit diari d’unes 200 persones, majoritàriament pacients que necessiten tractament mèdic urgent a l’estranger. No obstant això, la primera jornada va resultar decebedora, ja que el Ministeri de l’Interior gazià va denunciar que només vuit persones van poder sortir i una dotzena van aconseguir entrar, després de ser sotmeses a llargs interrogatoris. Aquesta reobertura, que forma part del pla de Donald Trump per a la regió, es produeix enmig d’una greu crisi humanitària, amb l’ONU i l’OMS reclamant més ajuda i l’obertura de tots els passos per evacuar els prop de 22.000 ferits i malalts que ho necessiten urgentment.

L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

Per primera vegada, fonts militars israelianes van admetre la xifra de més de 71.000 palestins morts a la Franja de Gaza, validant les dades del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, que fins ara havien negat sistemàticament. Aquest reconeixement inicial va ser considerat un gir significatiu en la postura d’Israel sobre el cost humà del conflicte. No obstant això, poc després van sorgir discrepàncies internes quan un portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Nadav Shoshani, va matisar que aquestes dades no eren oficials, generant confusió. Aquest episodi coincideix amb la finalització de la primera fase de l’acord d’alto el foc, que ha inclòs el retorn del cos de l’últim ostatge israelià, Ron Gvili, i l’intercanvi de cossos de palestins, tot i que la violència esporàdica continua a la regió.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

L’administració de Donald Trump, a través del seu enviat especial Steve Witkoff, ha anunciat l’inici de la segona fase del seu pla de pau per a Gaza. Aquesta nova etapa se centra en tres eixos: la desmilitarització de Hamàs, l’establiment d’un govern tecnocràtic de transició anomenat Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza, i la reconstrucció de l’enclavament. Aquest anunci, però, es produeix en un context de violacions de l’alto el foc previ. Segons una investigació del New York Times, Israel ha destruït més de 2.500 edificis a la Franja des de la treva, accions que l’exèrcit israelià justifica com a part del desmantellament de túnels. Aquestes operacions, que Hamàs considera una “violació” de l’acord, han causat la mort de més de 442 palestins. Mentrestant, els Estats Units adverteixen Hamàs de “greus conseqüències” si no compleix amb les seves obligacions, com el retorn de l’últim ostatge, tot i que la viabilitat del desarmament total del grup islamista continua sent un obstacle clau.

Dilluns a la tarda, tres carros de combat israelians van atacar un batalló espanyol de la Força Interina de Nacions Unides al Líban (FINUL) al sud del país, prop de la localitat del Khiam. La patrulla de cascs blaus s’havia apropat per monitorar els vehicles, que havien entrat en territori libanès fora de la zona de seguretat establerta. En resposta, els tancs van disparar tres projectils de canó que van impactar a prop dels soldats, sense causar ferits. El govern espanyol va condemnar fermament l’acció, qualificant-la d’“inacceptable” i de “seriosa escalada”, i va exigir a Israel que respecti el dret internacional i l’alto el foc acordat el novembre de 2024. Aquest incident no és un fet aïllat i se suma a altres atacs contra les forces de pau en un context de tensió contínua entre Israel i Hezbol·là. La patrulla es va replegar a la Base Miguel de Cervantes.

Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.

L’Iran viu una onada de protestes antigovernamentals massives, originades per la crisi econòmica però que han escalat cap a demandes polítiques contra el règim dels aiatol·làs. La resposta governamental ha estat una repressió contundent que ha causat almenys 116 morts i milers de detinguts, acompanyada d’un tall d’internet per silenciar les mobilitzacions. En aquest context, emergeix la figura de Reza Pahlavi, hereu de l’últim xa, que des del seu exili als Estats Units atia les protestes i fa una crida a la vaga general. La crisi interna ha provocat una greu escalada de tensió internacional: el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, la qual cosa ha portat Teheran a advertir que respondria atacant Israel i les bases nord-americanes. Aquesta amenaça ha posat Israel en estat d’alerta màxima, creant un escenari de gran inestabilitat a l’Orient Mitjà.

L’Iran viu una onada de protestes massives, considerades el desafiament més gran en anys per al règim de l’aiatol·là Ali Khamenei. Les manifestacions, que van començar per la greu crisi econòmica i el descontentament dels comerciants (bazaaris), han evolucionat cap a una revolta política contra la República Islàmica. La repressió governamental ha estat contundent, amb un balanç d’almenys 65 morts i 2.300 detinguts, segons l’organització Human Rights Activists. En aquest context, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat la tensió amenaçant amb desfermar “l’infern” si continuen les morts i ha afirmat que els EUA estan preparats per ajudar els iranians. La Casa Blanca valora seriosament una possible intervenció militar, incloent atacs aeris, fet que ha generat por a Teheran de convertir-se en la pròxima víctima de la política exterior nord-americana, mentre Israel observa l’escenari.