La tensió entre l’Iran i els Estats Units augmenta mentre les vies diplomàtiques semblen encallades. Teheran ha rebutjat un pla de pau de 15 punts proposat per Donald Trump, qualificant-lo d’“excessiu”, i ha presentat una contraproposta de cinc punts que exigeix, entre altres coses, la fi de l’agressió, reparacions de guerra i el reconeixement de la seva sobirania sobre l’Estret d’Ormuz. Paral·lelament, l’escalada militar continua amb l’anunci per part d’Israel de la mort del comandant iranià Alireza Tangsiri, a qui responsabilitzava del bloqueig de l’estret. A més, els Estats Units es preparen per enviar 3.000 soldats d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada al Golf Pèrsic, mentre la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, amenaça amb represàlies més dures i Trump critica la manca de suport de l’OTAN.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

La tensió a l’Orient Mitjà s’ha intensificat arran de l’ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, exigint l’obertura total de l’estret d’Ormuz en 48 hores sota l’amenaça d’atacar les seves centrals elèctriques. Aquesta via marítima és crucial, ja que hi transita el 20% del cru mundial. En resposta, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que replicarà de la mateixa manera contra infraestructures energètiques dels EUA i Israel si es compleix l’amenaça. L’escalada verbal s’acompanya d’accions militars directes, amb atacs creuats que inclouen el llançament de míssils iranians sobre el centre i sud d’Israel, causant uns 120 ferits, i bombardejos israelians sobre Teheran. El conflicte s’ha estès amb un atac mortal de Hezbollah al nord d’Israel i l’expulsió de diplomàtics iranians per part de l’Aràbia Saudita.

La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel s’ha intensificat amb una sèrie d’atacs i represàlies mútues. La Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar una ofensiva amb míssils sobre Tel-Aviv en venjança per la mort d’alts càrrecs com Alí Larijaní, provocant almenys dues víctimes mortals a Ramat Gan. Com a resposta, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va confirmar la mort del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib, en un bombardeig. El conflicte s’ha estès regionalment, amb atacs iranians a l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad i a bases als Emirats Àrabs Units. Israel, per la seva banda, ha bombardejat la central nuclear de Bushehr sense causar danys greus i ha llançat una ofensiva al Líban contra Hezbollah, que ha deixat almenys 17 morts a Beirut i altres zones.

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió al president Donald Trump com a rebuig a la guerra contra l’Iran. En una carta pública, Kent, que és el primer alt càrrec de l’Administració Trump a renunciar per aquest motiu, sosté que l’Iran no constituïa una “amenaça imminent” per a la nació. L’exdirector atribueix l’inici del conflicte a la “pressió d’Israel i el seu poderós lobby”, acusant alts funcionaris israelians d’impulsar una “campanya de desinformació” per crear un clima bèl·lic. Kent, veterà de l’Exèrcit, compara aquesta tàctica amb la que va portar els EUA a la guerra de l’Iraq i insta Trump a canviar de rumb, recordant-li les seves promeses electorals de no involucrar-se en guerres a l’Orient Mitjà.

El govern d’Israel ha anunciat l’assassinat de dues figures clau del règim iranià en una sèrie de bombardejos. Les víctimes són Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i Gholamreza Soleimani, cap de la força paramilitar Basij. Segons el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, aquestes accions formen part de l’estratègia ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu per desmantellar la cúpula iraniana. Després d’una confusió inicial, la mort de Larijani, considerat l’home més poderós de l’Iran després del recent decés de l’aiatol·là Ali Khamenei, va ser confirmada. La seva eliminació representa un cop significatiu a l’estructura de poder de Teheran i a les possibles vies diplomàtiques, ja que era vist com una figura pragmàtica. Aquests atacs s’emmarquen en una escalada de tensió regional que també inclou el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.