Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel s’ha intensificat amb una sèrie d’atacs i represàlies mútues. La Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar una ofensiva amb míssils sobre Tel-Aviv en venjança per la mort d’alts càrrecs com Alí Larijaní, provocant almenys dues víctimes mortals a Ramat Gan. Com a resposta, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va confirmar la mort del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib, en un bombardeig. El conflicte s’ha estès regionalment, amb atacs iranians a l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad i a bases als Emirats Àrabs Units. Israel, per la seva banda, ha bombardejat la central nuclear de Bushehr sense causar danys greus i ha llançat una ofensiva al Líban contra Hezbollah, que ha deixat almenys 17 morts a Beirut i altres zones.

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió al president Donald Trump com a rebuig a la guerra contra l’Iran. En una carta pública, Kent, que és el primer alt càrrec de l’Administració Trump a renunciar per aquest motiu, sosté que l’Iran no constituïa una “amenaça imminent” per a la nació. L’exdirector atribueix l’inici del conflicte a la “pressió d’Israel i el seu poderós lobby”, acusant alts funcionaris israelians d’impulsar una “campanya de desinformació” per crear un clima bèl·lic. Kent, veterà de l’Exèrcit, compara aquesta tàctica amb la que va portar els EUA a la guerra de l’Iraq i insta Trump a canviar de rumb, recordant-li les seves promeses electorals de no involucrar-se en guerres a l’Orient Mitjà.

El govern d’Israel ha anunciat l’assassinat de dues figures clau del règim iranià en una sèrie de bombardejos. Les víctimes són Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i Gholamreza Soleimani, cap de la força paramilitar Basij. Segons el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, aquestes accions formen part de l’estratègia ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu per desmantellar la cúpula iraniana. Després d’una confusió inicial, la mort de Larijani, considerat l’home més poderós de l’Iran després del recent decés de l’aiatol·là Ali Khamenei, va ser confirmada. La seva eliminació representa un cop significatiu a l’estructura de poder de Teheran i a les possibles vies diplomàtiques, ja que era vist com una figura pragmàtica. Aquests atacs s’emmarquen en una escalada de tensió regional que també inclou el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’intensifica al voltant del bloqueig de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al subministrament mundial de petroli. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran amenaça de no permetre el pas de cru si continuen els atacs dels EUA i Israel, mentre que el president iranià, Masoud Pezeshkian, condiciona la pau a indemnitzacions i garanties. Malgrat que Donald Trump assegura que la guerra està a punt d’acabar, pressionat per les greus conseqüències econòmiques, els bombardejos israelians sobre Teheran i Beirut continuen. En resposta, la Guàrdia Revolucionària i Hezbol·là han coordinat un atac amb míssils contra Israel. Per garantir la seguretat marítima, França, sota el lideratge d’Emmanuel Macron, ha anunciat l’enviament d’una missió militar defensiva. Paral·lelament, per mitigar la pujada del preu del cru, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha acordat alliberar 400 milions de barrils de les seves reserves estratègiques.

La guerra contra l’Iran s’ha convertit en una estratègia política clau tant per a Benjamin Netanyahu com per a Donald Trump en un any marcat per les eleccions als seus respectius països. Per al primer ministre israelià, el conflicte funciona com un salvavides polític, dissenyat per eclipsar la mala gestió dels atacs del 7 d’octubre i les crítiques internacionals per l’ofensiva a Gaza, presentant-se com el líder fort que va derrotar l’enemic existencial d’Israel. Aquesta estratègia compta amb un suport aclaparador a Israel, on més del 80% de la població aprova els atacs. Per la seva banda, Trump utilitza l’acció militar per projectar una imatge de força de cara a les eleccions legislatives nord-americanes. Aquesta decisió, però, s’enfronta a una opinió pública dividida als Estats Units, amb un rebuig significatiu en les primeres enquestes, tot i que manté una sòlida aprovació entre la seva base republicana.

La política exterior de Donald Trump durant el seu segon mandat ha virat cap a un intervencionisme agressiu, culminant en un conflicte amb l’Iran, que contrasta amb la seva promesa inicial de “America First”. Aquesta decisió, influenciada per Benjamin Netanyahu, ha provocat una fractura sense precedents dins del moviment MAGA. Figures influents com Tucker Carlson i Megyn Kelly critiquen obertament la guerra, considerant-la una traïció als votants i un servei als interessos d’Israel. A escala internacional, l’ofensiva compromet la seguretat energètica de la Xina, un dels principals compradors de petroli iranià, tot i que Pequín ha preparat reserves estratègiques. Malgrat l’aparent impuls bèl·lic, el mateix Trump es debat entre el desig de victòries simbòliques i la preocupació per l’impacte econòmic negatiu d’una guerra prolongada en les seves inversions i en la borsa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.