Els Estats Units i Israel han llançat un atac conjunt contra l’Iran que, segons el president Donald Trump, s’allargarà diverses setmanes amb l’objectiu de destruir les seves capacitats militars. L’ofensiva ja ha provocat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i més de 555 víctimes mortals, segons ha informat la Mitja Lluna Roja. Aquesta escalada militar és el resultat de l’agreujament de les tensions arran del programa nuclear de Teheran. El conflicte es va intensificar quan Trump va retirar unilateralment els EUA de l’acord nuclear del 2015, un pacte de l’era Obama que limitava l’enriquiment d’urani a canvi de l’aixecament de sancions. La ruptura de l’acord va portar l’Iran a reprendre el seu programa, desencadenant negociacions fallides i atacs previs a instal·lacions nuclears, fins a arribar a l’operació actual, que Trump qualifica d’última oportunitat per evitar que el règim iranià obtingui armes nuclears.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

L’ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica de caràcter regional. En resposta, l’Iran ha llançat atacs massius amb míssils i drons contra Israel i bases militars nord-americanes a països aliats com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait. El conflicte s’ha ampliat amb la incorporació d’Hezbol·là des del Líban, mentre líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu auguren setmanes de bombardejos. Aquesta situació ha provocat nombroses víctimes civils i militars a tota la regió i un greu caos logístic, amb la cancel·lació de milers de vols i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via marítima clau. Potències europees com França, Alemanya i el Regne Unit ja consideren possibles “accions defensives”.

Un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, justificat pel president Donald Trump com una mesura per evitar que el país aconsegueixi una arma nuclear, ha provocat una greu escalada de tensió a l’Orient Mitjà. L’ofensiva ha causat més de 200 morts i 747 ferits en 24 províncies iranianes, segons la Mitja Lluna Roja. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha llançat centenars de projectils contra bases nord-americanes a la regió i ha anunciat el tancament de l’estret d’Ormuz, un pas estratègic per on circula aproximadament una quarta part del petroli mundial. Aquesta acció, tot i no ser encara oficialment efectiva, amenaça de paralitzar el trànsit petrolier i generar un fort impacte econòmic global, amb previsions que el preu del cru es dispari i provoqui una onada d’inflació.

L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.

Els Estats Units i Israel han llançat una operació militar conjunta per aire i mar contra l’Iran, amb l’objectiu declarat d’enderrocar el règim dels aiatol·làs. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat “una gran operació de combat”, instant la Guàrdia Revolucionària a deposar les armes i la població a iniciar una revolució per assolir la seva llibertat. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport a l’ofensiva, anomenada “Rugit del Lleó”. Com a resposta, l’Iran ha llançat diverses onades de míssils balístics contra Israel i ha atacat bases militars nord-americanes a Qatar, Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. S’han registrat explosions a ciutats iranianes clau com Teheran. En l’àmbit internacional, el ministre espanyol José Manuel Albares ha demanat una desescalada i respecte al dret internacional.

Malgrat l’alto el foc vigent des de l’octubre, l’Exèrcit israelià ha intensificat els seus bombardejos sobre la Franja de Gaza, causant desenes de morts palestins, entre els quals hi ha un nombre significatiu de nens i dones. Els atacs més virulents s’han concentrat a Ciutat de Gaza i Khan Yunis. Les autoritats d’Israel justifiquen aquestes accions com una resposta a violacions de la treva per part de Hamàs i altres milícies, incloent-hi un atac que va ferir un soldat israelià. Aquesta escalada de violència coincideix amb una greu crisi humanitària, agreujada per la suspensió temporal de l’evacuació de ferits a través del pas fronterer de Rafah, recentment reobert. La Mitja Lluna Roja ha denunciat el bloqueig, mentre que Israel n’ha culpat l’OMS per retards burocràtics. En resposta, Turquia i l’Aràbia Saudita han condemnat els atacs i han exigit l’entrada sense obstacles d’ajuda humanitària.

Després de més de vint mesos tancat, Israel ha iniciat una reobertura en proves del pas de Rafah, la principal via d’accés a la Franja de Gaza, en coordinació amb la missió europea EUBAM. El pla inicial preveia el trànsit diari d’unes 200 persones, majoritàriament pacients que necessiten tractament mèdic urgent a l’estranger. No obstant això, la primera jornada va resultar decebedora, ja que el Ministeri de l’Interior gazià va denunciar que només vuit persones van poder sortir i una dotzena van aconseguir entrar, després de ser sotmeses a llargs interrogatoris. Aquesta reobertura, que forma part del pla de Donald Trump per a la regió, es produeix enmig d’una greu crisi humanitària, amb l’ONU i l’OMS reclamant més ajuda i l’obertura de tots els passos per evacuar els prop de 22.000 ferits i malalts que ho necessiten urgentment.

L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

Per primera vegada, fonts militars israelianes van admetre la xifra de més de 71.000 palestins morts a la Franja de Gaza, validant les dades del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, que fins ara havien negat sistemàticament. Aquest reconeixement inicial va ser considerat un gir significatiu en la postura d’Israel sobre el cost humà del conflicte. No obstant això, poc després van sorgir discrepàncies internes quan un portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Nadav Shoshani, va matisar que aquestes dades no eren oficials, generant confusió. Aquest episodi coincideix amb la finalització de la primera fase de l’acord d’alto el foc, que ha inclòs el retorn del cos de l’últim ostatge israelià, Ron Gvili, i l’intercanvi de cossos de palestins, tot i que la violència esporàdica continua a la regió.