La Fiscalia d’Odi i Discriminació ha obert diligències d’investigació contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, arran del desallotjament de l’antic institut B9, que va deixar sense llar unes 400 persones, majoritàriament migrants subsaharians. L’actuació judicial sorgeix d’una denúncia penal presentada per l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, que acusa Albiol de possibles delictes com la denegació de servei públic per motius discriminatoris, desobediència a l’autoritat judicial i prevaricació administrativa. La denúncia subratlla que l’Ajuntament de Badalona no va oferir una alternativa habitacional als afectats, tot i que una ordre judicial ho exigia, i assenyala la “tolerància institucional” de l’alcalde davant la pressió veïnal. A més, es destaquen les seves polèmiques declaracions als veïns, com “feu el que considereu”, interpretades com una tolerància implícita a la intimidació.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.

L’eurodiputat Jaume Asens ha interposat una querella per revelació de secrets contra el magistrat del Tribunal Suprem Andrés Martínez Arrieta, arran d’unes declaracions seves durant un curs organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM). En ple període de deliberacions, el jutge va afirmar que havia de “posar la sentència” contra el fiscal general Álvaro García Ortiz, fet que es considera una filtració d’informació reservada. La polèmica s’agreuja perquè l’ICAM era una de les acusacions populars en aquesta mateixa causa. Aquesta situació, sumada a la participació d’altres magistrats com Manuel Marchena i Antonio del Moral en actes de l’ICAM, ha generat crítiques per comprometre greument l’aparença d’imparcialitat del tribunal. A més, es qüestiona que cinc dels set jutges que van condemnar el fiscal general ja s’haguessin pronunciat prèviament sobre el cas en decidir la seva imputació.