La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) situa l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant d’una presumpta xarxa de tràfic d’influències relacionada amb el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra. Segons informes policials, Zapatero liderava l’organització, seleccionava clients i utilitzava els seus contactes per obtenir beneficis, com ara intentar aconseguir un crèdit ICO a través del Banc de Santander. La investigació, dirigida pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, assenyala Zapatero i les seves filles, a través de l’empresa Whathefav, com els principals beneficiaris finals dels fons. A més, la trama té una dimensió internacional, amb peticions d’informació a Suïssa sobre un possible blanqueig de capitals a través del Mbaer Merchant Bank. Els implicats també haurien planejat boicotejar la investigació, fent referència a un “Kitchen Gabinet”. Zapatero haurà de declarar com a investigat el pròxim 2 de juny.

L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama com a presumpte líder d’una organització criminal i una xarxa de tràfic d’influències. La investigació se centra en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, que va rebre 53 milions d’euros del govern durant la pandèmia. Segons la interlocutòria judicial, Zapatero i el seu entorn familiar haurien obtingut gairebé dos milions d’euros en comissions il·legals a canvi de la seva mediació, canalitzats a través de diverses societats, incloent-hi l’empresa de les seves filles, What The Fav. El jutge ha ordenat l’escorcoll del seu despatx i l’ha citat a declarar com a investigat el 2 de juny, un fet sense precedents per a un exmandatari espanyol. Zapatero ha negat les acusacions, mentre que el PP ha aprofitat per citar persones del seu entorn a la comissió d’investigació del Senat.

L’Audiència Nacional ha arxivat la investigació sobre l’apagada elèctrica que va afectar la Península el 28 d’abril, després de concloure que no existeix cap indici que fos un sabotatge terrorista. El jutge José Luis Calama va basar la seva decisió en múltiples informes tècnics que van descartar de manera rotunda una acció maliciosa. Organismes clau com el Centre Criptològic Nacional, el Comandament Conjunt del Ciberespai i l’Institut Nacional de Ciberseguretat no van trobar cap evidència d’atac informàtic en les seves anàlisis exhaustives de les infraestructures i sistemes. A més, la revisió de milers de gravacions i correus de Red Eléctrica tampoc va revelar cap referència a una intrusió. Aquesta conclusió va ser reforçada per la directora del Departament de Seguretat Nacional, Loreto Gutiérrez, qui va confirmar al Senat la inexistència de proves, apuntant a un origen multifactorial de l’incident.