A un any de les eleccions municipals, Junts per Catalunya i el PSC preparen les seves estratègies enfrontant-se a reptes de naturalesa diversa. Junts ha celebrat la seva convenció municipalista a Vilafranca del Penedès per mobilitzar les seves bases, però la trobada està marcada per la incertesa sobre la candidatura a Barcelona. La retirada de Josep Rius, el preferit de la direcció, ha obert una cursa de primàries amb diversos aspirants per liderar la llista a la capital. Per la seva banda, els alcaldes del PSC, especialment a la seva àrea d’influència metropolitana, expressen preocupació per l’impacte que puguin tenir les causes judicials que afecten el PSOE a nivell estatal, com la que involucra l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Per evitar una possible desmobilització de votants, la seva estratègia, defensada per figures com Lluïsa Moret, se centra a reivindicar la gestió local i allunyar-se de les polèmiques nacionals.

El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una forta pressió a causa de diverses investigacions judicials que afecten el PSOE, incloent-hi casos que involucren la seva dona, Begoña Gómez, i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Durant el Congrés de les Joventuts Socialistes, Sánchez ha acusat l’oposició de “jugar brut” per intentar “enderrocar el govern”, tot defensant els èxits del seu mandat i assegurant que el partit actua amb “contundència” davant comportaments inadequats. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que els socialistes no tenen “cap por” a la justícia. Paradoxalment, una eina clau per a la transparència, la llei de lobbys, que regularia l’activitat d’ex-alts càrrecs, es troba bloquejada al Congrés per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, principalment sobre quin organisme hauria de supervisar-ne el compliment.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) situa l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant d’una presumpta xarxa de tràfic d’influències relacionada amb el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra. Segons informes policials, Zapatero liderava l’organització, seleccionava clients i utilitzava els seus contactes per obtenir beneficis, com ara intentar aconseguir un crèdit ICO a través del Banc de Santander. La investigació, dirigida pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, assenyala Zapatero i les seves filles, a través de l’empresa Whathefav, com els principals beneficiaris finals dels fons. A més, la trama té una dimensió internacional, amb peticions d’informació a Suïssa sobre un possible blanqueig de capitals a través del Mbaer Merchant Bank. Els implicats també haurien planejat boicotejar la investigació, fent referència a un “Kitchen Gabinet”. Zapatero haurà de declarar com a investigat el pròxim 2 de juny.

Una investigació de l’Audiència Nacional, que ha portat a la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències, ha revelat que la trama va intentar aconseguir una comissió del 3% en contractes de construcció del macroprojecte del Hard Rock a Tarragona. Segons la documentació intervinguda per la UDEF, l’empresa Idella Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez, amic de Zapatero, va pactar aquesta contraprestació amb el grup constructor Aldesa. Els investigadors van trobar proves que es va intentar encobrir l’operació demanant eliminar la paraula “comissió” d’un esborrany de contracte. Aquest projecte ja va ser el detonant de l’avançament electoral a Catalunya el 2024, convocat per Pere Aragonès, per la negativa dels Comuns a aprovar els pressupostos. Tot i que el pagament no es va materialitzar i el projecte continua aturat, el cas ha obert un debat sobre la regulació de les activitats dels expresidents i dels lobbies a Espanya.

L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama com a presumpte líder d’una organització criminal i una xarxa de tràfic d’influències. La investigació se centra en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, que va rebre 53 milions d’euros del govern durant la pandèmia. Segons la interlocutòria judicial, Zapatero i el seu entorn familiar haurien obtingut gairebé dos milions d’euros en comissions il·legals a canvi de la seva mediació, canalitzats a través de diverses societats, incloent-hi l’empresa de les seves filles, What The Fav. El jutge ha ordenat l’escorcoll del seu despatx i l’ha citat a declarar com a investigat el 2 de juny, un fet sense precedents per a un exmandatari espanyol. Zapatero ha negat les acusacions, mentre que el PP ha aprofitat per citar persones del seu entorn a la comissió d’investigació del Senat.

L’escena política espanyola es troba en un punt de màxima tensió a causa de dos esdeveniments simultanis. D’una banda, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra per organització criminal i tràfic d’influències ha provocat una forta reacció. Mentre el PSOE i el president Pedro Sánchez defensen el seu “bon nom” i al·leguen una persecució judicial, el Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ho considera d’una “gravetat extrema” i ho aprofita per atacar el govern, amb declaracions com la de Miguel Tellado afirmant que “els capos comencen a caure”. Paral·lelament, ha esclatat una agra polèmica arran d’un viatge a Mèxic de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que acusa els governs espanyol i mexicà d’haver posat en perill la seva seguretat, una afirmació que l’executiu nega mentre Sánchez la qualifica de “professional de crear problemes”.

L’Audiència Nacional ha obert diligències prèvies contra l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arran d’una querella presentada per l’associació Hazte Oír. Se l’acusa de presumptes delictes de narcotràfic, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal per la seva vinculació amb el règim de Nicolás Maduro i el suposat càrtel dels Soles. El jutge Antonio Piña va admetre la denúncia i va sol·licitar un informe a la fiscalia. En resposta, la Fiscalia Antidroga ha demanat l’arxivament de la causa, argumentant que no existeix cap indici delictiu i que la querella es basa en “conjectures i deduccions infundades”. Tot i que la fiscalia considera que l’Audiència Nacional és competent per investigar els fets, conclou que no hi ha cap suport fàctic per a les acusacions. La decisió final sobre si continuar amb la investigació recau ara en el jutge Piña.

L’exministre socialista Jordi Sevilla ha presentat el manifest Socialdemocràcia21, una iniciativa que reclama un canvi de rumb polític al PSOE per superar la “crispació” i la política de blocs que atribueix al lideratge de Pedro Sánchez. Sevilla critica que el partit ha abandonat les mesures socialdemòcrates per un “populisme basat en el càlcul electoral”, una estratègia que, segons ell, ha provocat un augment de l’extrema dreta i una pèrdua de suport al socialisme. El manifest advoca per recuperar un projecte autònom, allunyat del “personalisme” i de la confrontació permanent. A més, insta a buscar consensos en qüestions d’estat amb adversaris polítics com el PP, per tal de sortir del que anomena un “carreró sense sortida” i oferir solucions reals als ciutadans en lloc de l’enfrontament calculat.

El Partit Popular ha iniciat una ofensiva política i institucional contra el govern de Pedro Sánchez en dos fronts principals. D’una banda, les comunitats autònomes governades pel PP, com Castella i Lleó i Múrcia, han rebutjat de manera contundent l’acord de finançament pactat amb Oriol Junqueras, argumentant que trenca els principis d’igualtat i solidaritat entre territoris. Líders com Alfonso Fernández Mañueco han anunciat accions legals per frenar el que consideren privilegis per a Catalunya, i exigeixen que qualsevol reforma es negociï multilateralment al Consell de Política Fiscal i Financera. D’altra banda, el PP utilitza la seva majoria al Senat per impulsar comissions d’investigació. Segons ha anunciat Miguel Tellado, se citarà a comparèixer l’ex-alt càrrec socialista Francisco Salazar per denúncies d’assetjament i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per les seves presumptes vinculacions amb el règim de Veneçuela.