L’activista catalanopalestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, membres de la Flotilla, seran alliberats per Israel després de la seva detenció el 30 d’abril en aigües internacionals. L’anunci va ser fet pel ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, qui va qualificar la detenció d’il·legal i va exercir una forta pressió diplomàtica. Durant el seu arrest, els dos activistes van denunciar tortures i van iniciar una vaga de fam com a protesta, que Abukeshek va arribar a intensificar. La seva deportació es realitzarà a través del pas fronterer de Taba cap a Egipte, segons van informar les autoritats israelianes. La notícia del seu alliberament va coincidir amb una manifestació a Barcelona convocada per exigir la seva llibertat, on va ser rebuda amb gran emoció i celebració pels assistents, inclosa la dona d’Abukeshek, Sally Issa.

L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek, detingut per Israel en aigües internacionals com a membre de la Flotilla Global Sumud, ha endurit la seva protesta iniciant una vaga de fam seca, una acció que posa la seva vida en perill. En resposta, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha exigit el seu alliberament immediat, qualificant la detenció de contrària al dret internacional, i ha instat la Unió Europea a intervenir en la defensa del ciutadà europeu. Paral·lelament, malgrat la intercepció i la detenció de 180 activistes, la Flotilla Global Sumud ha reprès el seu viatge cap a Gaza, salpant des de Grècia cap a Turquia com una “declaració de perseverança”. L’organització manté el seu objectiu de donar suport al poble palestí i també reclama l’alliberament dels activistes retinguts.

L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila, membres de la Global Sumud Flotilla, romanen detinguts a Israel després que un tribunal d’Ashkelon prorrogués la seva detenció sis dies més. Van ser capturats el 30 d’abril en aigües internacionals i traslladats a Israel, on Abukeshek és acusat de vincles amb Hamàs i Ávila d’activitats il·legals. La decisió judicial es basa en “proves secretes” no revelades a la defensa. Els dos activistes es troben en vaga de fam i els seus advocats del centre Adalah denuncien tortures i maltractaments, com aïllament i privació del son. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, nega les acusacions, qualifica la detenció d’il·legal i exigeix el seu alliberament immediat. Paral·lelament, l’exalcaldessa Ada Colau ha ratificat una denúncia contra Israel per crims de guerra a l’Audiència Nacional.

L’activista espanyopalestí resident a Barcelona, Saif Abukeshek, i el brasiler Thiago Ávila continuen detinguts a Israel després que un jutge d’Ashkelon hagi prorrogat la seva retenció dos dies més. Tots dos van ser arrestats en aigües internacionals durant l’assalt a la Flotilla Global Sumud, que havia salpat de Barcelona amb destinació a Gaza. Com a protesta, els activistes han iniciat una vaga de fam i han denunciat maltractaments. El govern israelià els acusa de mantenir vincles amb Hamas a través de l’organització CPPE. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha qualificat la detenció d’il·legal i n’ha exigit l’alliberament immediat. El consolat espanyol va poder visitar breument Abukeshek, confirmant que presentava ferides lleus però es trobava en un estat de salut “correcte”.

L’exèrcit israelià ha interceptat la Global Sumud Flotilla en aigües internacionals, un acte que ha culminat amb la detenció de dos dels seus membres, el català Saif Abukeshek i el brasiler Thiago Ávila. Tots dos han estat traslladats al port d’Ashdod i posteriorment a un centre de detenció, mentre que la resta dels activistes van ser alliberats a Creta. Israel acusa Abukeshek d’“afiliació terrorista”, una afirmació que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha rebutjat categòricament. Albares ha qualificat la detenció d’“il·legal”, ha negat qualsevol relació de l’activista amb Hamàs i ha exigit el seu alliberament immediat. El govern espanyol, juntament amb el suec i el brasiler, ha gestionat l’assistència consular per als detinguts, mentre altres membres de la flotilla han denunciat un tracte violent durant la captura.

El govern espanyol ha prohibit el sobrevol del seu espai aeri a totes les aeronaus militars que participin en l’operació ‘Fúria Èpica’, l’ofensiva iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Aquesta restricció, que afecta principalment avions nord-americans provinents de bases en països com el Regne Unit o França, se suma a la denegació prèvia de l’ús de les bases de Rota i Morón per a aquest conflicte. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha justificat la mesura per evitar una escalada bèl·lica i per reflectir el sentiment majoritari de la població espanyola contrari a la guerra. La decisió es produeix mentre el president dels EUA, Donald Trump, manté negociacions amb Teheran, havent posposat un ultimàtum per donar marge al diàleg, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reafirmat la posició pacifista d’Espanya.

Enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardejos contra països veïns, tot i que es reserva el dret a contraatacar. Aquesta decisió arriba després d’atacs dels EUA i Israel que van causar la mort del líder suprem Ali Khamenei. Pezeshkian ha rebutjat fermament la rendició incondicional exigida pel president Donald Trump, qualificant-la de “somni”. En aquest context, Espanya ha decidit enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani, on realitzarà tasques de protecció i defensa aèria i estarà preparada per a una possible evacuació de personal civil. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, ha desmentit una afirmació de la Casa Blanca sobre una suposada cooperació militar amb els Estats Units.

El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.

El Govern de la Generalitat ha formalitzat la seva incorporació com a membre associat a la UNESCO i a l’Organització Mundial del Turisme (OMT), després de la signatura d’un conveni a Madrid entre el conseller Jaume Duch i el ministre espanyol José Manuel Albares. Aquest acord, considerat un pas “inèdit” i “molt rellevant” per a l’acció exterior catalana, materialitza un dels compromisos adquirits pel PSOE amb Junts en l’Acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez, tot i que també va ser pactat amb ERC. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha celebrat l’avenç, atribuint-lo a la fermesa del seu partit, i ha recordat al govern espanyol que encara hi ha deutes pendents, com l’aplicació plena de l’amnistia, l’oficialitat del català a la UE o la delegació de competències en immigració.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador de l’Iran per transmetre la condemna enèrgica del seu govern a la repressió de les manifestacions pacífiques al país persa. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Albares ha exigit el respecte al dret de manifestació, la llibertat d’expressió, el restabliment de les comunicacions com internet i la fi de les detencions arbitràries, una acció diplomàtica que també ha dut a terme Finlàndia. En la mateixa intervenció, el ministre ha defensat la necessitat de crear un exèrcit europeu per reforçar els valors democràtics i la capacitat de dissuasió davant l’unilateralisme d’altres potències com els Estats Units. A més, ha afirmat que s’està avançant en les negociacions perquè el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea, tot i que sense establir un termini concret.