En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, diversos inspectors de la UDEF han testificat sobre la fortuna familiar a Andorra. Un dels agents ha xifrat en prop de 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros) els diners en efectiu i d’origen desconegut que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat de forma “coordinada” i sistemàtica entre 1992 i 2004. Segons la policia, aquestes operacions, juntament amb inversions financeres, buscaven “crear capes per blanquejar diners”. Entre els moviments sospitosos, s’ha analitzat un presumpte préstec fictici de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i l’empresari Jorge Barrigón. El comandament principal de la investigació ha afirmat que la família exercia un “domini fàctic sobre les institucions”, encara que ha admès no poder vincular comissions a adjudicacions concretes i la manca de profunditat en certs aspectes dels seus informes.

L’Audiència Nacional ha de decidir si l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, pot ser jutjat per delictes com associació il·lícita i blanqueig de capitals. La seva defensa ha sol·licitat formalment l’arxiu de la causa, al·legant un greu deteriorament cognitiu amb marcadors d’Alzheimer que li impediria defensar-se adequadament. Aquesta petició es fonamenta en un informe forense que conclou que Pujol no està en condicions físiques ni cognitives per comparèixer. Malgrat aquest dictamen, el tribunal ha convocat l’expresident a una declaració per videoconferència per avaluar-lo directament abans de l’inici del judici. El seu metge personal, Jaume Padrós, també ha confirmat la seva incapacitat. La decisió final podria seguir el precedent de la seva esposa, Marta Ferrusola, el cas de la qual va ser arxivat per motius de salut.