El partit Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont i representat al Congrés per Miriam Nogueras, ha formalitzat el trencament amb el govern de Pedro Sánchez davant l’incompliment reiterat dels acords d’investidura. La formació ha anunciat un bloqueig parlamentari gairebé total, amb la presentació d’esmenes a la totalitat a una cinquantena de lleis, exceptuant només aquelles considerades de “sentit comú” o beneficioses per a Catalunya. Aquesta estratègia, qualificada com un “all in”, busca recuperar protagonisme i forçar el PSOE a complir els pactes, contemplant una escalada de pressió que podria arribar a una petició d’eleccions o una moció de censura. No obstant això, la jugada comporta un risc elevat, ja que el govern espanyol minimitza l’amenaça i opera amb lògica electoral, la qual cosa podria deixar Junts atrapat en votacions al costat del PP i Vox i sense capacitat d’influència.

El partit Junts per Catalunya ha materialitzat la seva ruptura amb el govern espanyol del PSOE i Sumar, anunciant un bloqueig gairebé total de la seva activitat legislativa. La portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha comunicat que presentaran vetos a més de cinquanta lleis de l’executiu, inclosos els pressupostos generals, a causa del que consideren un incompliment sistemàtic dels acords per part de Pedro Sánchez. Aquesta decisió deixa el govern sense la majoria necessària per governar. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha reforçat aquesta postura des de Vic, afirmant que el PSOE “s’ha carregat la legislatura” i que el trencament és “irreversible”, tot i que evita demanar eleccions anticipades. Malgrat el bloqueig, Junts sí que donarà suport a quatre lleis pactades prèviament. Per la seva banda, el govern espanyol manté la seva disposició al diàleg.

La militància de Junts per Catalunya, amb un suport del 86,98%, ha ratificat la decisió de trencar l’Acord de Brussel·les amb el PSOE, una mesura impulsada per Carles Puigdemont a causa dels incompliments del govern espanyol en compromisos clau com l’amnistia. Aquesta ruptura situa Junts a l’oposició, posa fi a les negociacions a Suïssa i es traduirà en una campanya al carrer per justificar la seva posició. La decisió deixa el govern de Pedro Sánchez en una situació de gran inestabilitat, sense suports per aprovar els pressupostos i amb una legislatura que altres socis ja consideren en “agonia”. Davant d’aquest escenari, l’estratègia de Sánchez se centra en la polarització política per intentar consolidar el vot progressista i salvar el PSOE en unes futures eleccions, tot i que la pèrdua de suports amenaça la continuïtat del seu mandat.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, ha decidit trencar el seu acord de suport al govern de Pedro Sánchez en una reunió a Perpinyà. La decisió, motivada per l’incompliment de compromisos clau com l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia o l’oficialitat del català a la Unió Europea, ha estat ratificada per un 87% de la militància. Aquest suport gairebé unànime evidencia el fort lideratge de Puigdemont sobre un partit fet a la seva mida. No obstant això, la ruptura es produeix malgrat que les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) indiquen que els votants de Junts tenen una imatge favorable de Sánchez i aproven la seva gestió. El moviment estratègic també respon a la pressió electoral per l’ascens d’Aliança Catalana i la necessitat de mostrar resultats concrets.

El partit Junts per Catalunya ha iniciat una consulta a la seva militància per ratificar la decisió unànime de la direcció, impulsada per Carles Puigdemont des de Perpinyà, de trencar el pacte d’investidura amb el PSOE. El motiu principal són els “incompliments reiterats” dels socialistes en compromisos clau, com les balances fiscals o l’oficialitat del català a Europa. Aquesta ruptura implica la fi del suport parlamentari al govern de Pedro Sánchez, la suspensió del mecanisme de negociació a Suïssa i fa pràcticament inviable l’aprovació dels pressupostos. El secretari general, Jordi Turull, ha afirmat que l’acord s’ha acabat i ha allunyat la possibilitat d’una moció de censura amb el PP, declarant que mentre “el PSOE ha suspès assignatures”, el PP “hauria de repetir curs”. La militància haurà de respondre a una pregunta binària per avalar la decisió de passar a l’oposició.

Després de l’anunci de Carles Puigdemont de trencar l’acord d’investidura amb el PSOE per incompliments, el govern de Pedro Sánchez ha reafirmat la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2027. Els ministres Félix Bolaños i Pilar Alegría han respost insistint en el “diàleg, treball i negociació” i mantenint la “mà estesa”, assegurant que treballaran per aprovar els pressupostos. Tanmateix, Junts per Catalunya ha endurit la seva posició; la portaveu Míriam Nogueras ha declarat que no negociaran més amb el PSOE i que el sentit del seu vot es coneixerà directament al marcador del Congrés. Malgrat la ruptura, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat donar suport a una moció de censura del PP. La decisió final de la direcció de Junts serà sotmesa a una consulta a la militància.

L’executiva de Junts per Catalunya, reunida a Perpinyà i liderada per Carles Puigdemont, ha decidit per unanimitat trencar el pacte d’investidura amb el PSOE de Pedro Sánchez. La decisió, que ara haurà de ser ratificada en una consulta a la militància, es fonamenta en els incompliments sistemàtics dels acords, com ara la plena aplicació de la llei d’amnistia, l’oficialitat del català a Europa o un nou model de finançament. Com a conseqüència, Junts posa fi a les negociacions a Suïssa amb mediació internacional i inicia una etapa de bloqueig al Congrés, on no negociarà cap més votació i s’oposarà als pressupostos, fet que complica greument la governabilitat. Malgrat el trencament, Puigdemont ha aclarit que no donaran suport a una moció de censura amb el PP i que votaran cas per cas les iniciatives que considerin beneficioses per a Catalunya.

La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, es reuneix a Perpinyà per fer balanç de l’acord d’investidura amb el PSOE i decidir sobre la seva continuïtat. La trobada respon a la percepció d’incompliments dels acords de Brussel·les per part del govern de Pedro Sánchez, una tensió que la portaveu Míriam Nogueras va expressar al Congrés. Mentre el PSOE qualifica l’enduriment del to de “joc polític”, Sánchez assegura que compleix els pactes en la mesura de les seves possibilitats. Si Junts decideix trencar la relació, una decisió que hauria de ser ratificada en una consulta a la militància, els escenaris que es plantegen inclouen el bloqueig de totes les iniciatives del govern espanyol o, fins i tot, una moció de censura instrumental. Aquesta estratègia ha consolidat el lideratge de Puigdemont i ha provocat la sortida de figures més pragmàtiques com Jaume Giró.

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.