L’acord sobre un nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el president espanyol Pedro Sánchez i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha generat reaccions polítiques contraposades. L’entesa preveu un increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i garanteix el respecte al principi d’ordinalitat, evitant que Catalunya perdi posicions en la recepció de fons. No obstant això, Junts per Catalunya ha rebutjat frontalment el pacte. El seu portaveu, Josep Rius, ha denunciat que no és un canvi de model, sinó que “perpetua el dèficit fiscal” i manté “la clau de la caixa a Madrid”. Per la seva banda, els Comuns celebren l’acord com un avenç per blindar els serveis públics, mentre que la CUP expressa dubtes i el PP i Vox el critiquen durament, considerant-lo una concessió al separatisme. Molts detalls encara no s’han revelat i seran presentats per la ministra Maria Jesús Montero.

La negociació per un nou model de finançament per a Catalunya arriba a un punt decisiu amb la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. El Govern i ERC consideren l’acord “gairebé imminent”, amb l’objectiu de pactar un model singular que aportaria uns 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, podria presentar la proposta formalment després de la trobada. No obstant això, l’aprovació final al Congrés és molt incerta, ja que Junts per Catalunya ha anunciat que rebutjarà qualsevol pacte que no sigui un concert econòmic i que mantingui Catalunya dins del règim comú. El mateix Junqueras ha admès que l’aprovació serà “dificilíssima” i ha advertit que un vot en contra significaria deixar els recursos en mans de l’Estat. Mentrestant, la Moncloa modera les expectatives i emmarca la reunió com un “seguiment” de les negociacions.

El partit Junts per Catalunya, a través de les seves portaveus Míriam Nogueras i Mònica Sales, ha advertit que rebutjarà qualsevol proposta de nou finançament que no impliqui la sortida de Catalunya del règim comú i l’establiment d’un concert econòmic. La formació considera aquesta mesura l’única via per acabar amb el dèficit fiscal i insta Oriol Junqueras a defensar-la davant Pedro Sánchez, recordant que formava part de l’acord d’investidura de Salvador Illa. A més, exigeixen la publicació prèvia de les balances fiscals, ja que consideren que pactar sense elles seria un “frau”. Els juntaires critiquen durament Illa per la seva “absència” en el debat, acusant-lo d’actuar com a “governador civil” del PSOE. Afirmen que no seran còmplices d’un acord rebaixat, que qualificarien de “fracàs” i “engany”, i busquen aprofitar la debilitat parlamentària de Sánchez.

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha criticat públicament l’estratègia de Junts per Catalunya, demanant un gir cap al pragmatisme i la centralitat política que representava l’antiga CDC. En una entrevista, ha defensat donar suport al finançament singular que negocien ERC i el PSOE, sempre que suposi una millora substancial de recursos, i ha instat a buscar grans acords amb el PSC. Giró considera que els discursos vinculats al procés del 2017 han quedat obsolets i que el partit, liderat per Carles Puigdemont, hauria de centrar-se en les prioritats reals dels ciutadans en lloc de qüestions com l’oficialitat del català a Europa. En l’àmbit personal, ha revelat que va rebutjar una proposta d’Aliança Catalana per ser candidat a Barcelona i ha reafirmat que no es presentarà a les primàries de Junts per a l’alcaldia sense el suport de la cúpula del partit.

La reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, la primera des del procés independentista, marca una setmana clau per a la negociació del nou model de finançament autonòmic. Mentre que ERC i el Govern català consideren l’acord “gairebé imminent”, xifrant-lo en uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya i exigint un model “singular” que respecti el principi d’ordinalitat i la recaptació d’impostos, el govern espanyol refreda les expectatives. La Moncloa emmarca la trobada com un “seguiment” de l’acord d’investidura i subratlla que el futur model haurà de beneficiar totes les comunitats autònomes, una tasca que haurà d’equilibrar la ministra María Jesús Montero. Mentrestant, Junts per Catalunya ja ha anunciat que rebutjarà qualsevol proposta que no sigui equivalent a un concert econòmic.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una ofensiva mediàtica per intentar recompondre la relació amb Junts per Catalunya, després d’admetre una “crisi política” i reconèixer “incompliments i retards” en els pactes assolits. Per recuperar la confiança, ha anunciat un decret amb mesures reclamades per Junts i s’ha compromès a avançar en qüestions com les balances fiscals i la desclassificació de documents de l’Operació Catalunya. Aquesta situació evidencia l’estratègia del PSOE de dependre dels vots de socis com Junts, ERC i Bildu, mentre evita trobades públiques i fotografies amb els seus líders, com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Arnaldo Otegi, per minimitzar el cost polític. Una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i ser considerada “coherent”, es veu actualment inviable a causa de la tensió i els obstacles legals i polítics.

El partit Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont i representat al Congrés per Miriam Nogueras, ha formalitzat el trencament amb el govern de Pedro Sánchez davant l’incompliment reiterat dels acords d’investidura. La formació ha anunciat un bloqueig parlamentari gairebé total, amb la presentació d’esmenes a la totalitat a una cinquantena de lleis, exceptuant només aquelles considerades de “sentit comú” o beneficioses per a Catalunya. Aquesta estratègia, qualificada com un “all in”, busca recuperar protagonisme i forçar el PSOE a complir els pactes, contemplant una escalada de pressió que podria arribar a una petició d’eleccions o una moció de censura. No obstant això, la jugada comporta un risc elevat, ja que el govern espanyol minimitza l’amenaça i opera amb lògica electoral, la qual cosa podria deixar Junts atrapat en votacions al costat del PP i Vox i sense capacitat d’influència.