El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva determinació per esgotar la legislatura i governar fins al 2027, malgrat la creixent pressió judicial i política que envolta el PSOE i el seu entorn. En diversos actes, com la cloenda del congrés de les Joventuts Socialistes i les jornades del Cercle d’Economia, Sánchez ha adoptat una estratègia de resistència, prometent “temps, determinació i acció” i anunciant l’inici de la tramitació dels pressupostos del 2027 com a senyal de fortalesa. Aquesta ofensiva respon a les “maniobres” de l’oposició, liderada pel PP d’Alberto Núñez Feijóo, que espera el desgast provocat per casos com el cas Leire o el cas Mascaretes per forçar un avanç electoral. Mentrestant, socis d’investidura com Junts mantenen una posició estratègica, obrint-se a dialogar amb el PP sobre una possible moció de censura.
El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.
El president Salvador Illa ha defensat al Parlament una polèmica prova pilot per introduir Mossos d’Esquadra de paisà als centres educatius que ho sol·licitin voluntàriament. Illa ha emmarcat la mesura com una “prova de concepte” que serà avaluada i ha subratllat que, si cap centre la demana, no s’aplicarà. No obstant això, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part de l’oposició. Partits com Junts, ERC, els Comuns i la CUP acusen el Govern d’estigmatitzar les escoles i de respondre a conflictes socials amb més policia en lloc de destinar-hi més recursos educatius, com psicòlegs o personal de suport. Aquesta controvèrsia s’afegeix a la crisi del sector, agreujada per la convocatòria de 17 dies de vaga contra l’acord laboral que el Govern va signar amb CCOO i UGT.
La rehabilitació política de l’expresident Jordi Pujol s’ha consolidat arran de la seva citació a l’Audiència Nacional per a una revisió mèdica que determinarà si és apte per ser jutjat. Aquest tràmit ha generat una onada de solidaritat des de l’espai de Junts, amb suports explícits de figures com Jordi Turull i Carles Puigdemont, i fins i tot el suport institucional del president Salvador Illa, qui ha demanat “seny” al tribunal. Aquesta restitució pública contrasta amb l’ostracisme que va patir des de la seva confessió el 2014, mentre la seva defensa invoca l’Operació Catalunya. Paral·lelament, un jutjat de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa contra tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per la fugida de Carles Puigdemont l’agost de 2024. La jutgessa ha conclòs que no hi ha proves suficients per demostrar que els agents col·laboressin en la fugida de l’expresident, malgrat que un d’ells era el propietari del vehicle utilitzat.
La proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de “canviar el paradigma urbanístic” i densificar Catalunya per afrontar la crisi de l’habitatge ha generat un intens debat polític. La iniciativa compta amb el suport explícit de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que la considera una opció viable i necessària per augmentar l’oferta d’habitatges. El Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest increment d’edificabilitat es concentrarà en 69 zones prioritàries i no trencarà l’equilibri territorial. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig generalitzat per part de l’oposició. ERC, a través d’Isaac Albert, adverteix que les ciutats ja estan massa densificades, comparant Barcelona amb Calcuta. Junts critica la visió centralista en l’àrea metropolitana, mentre que els Comuns prioritzen el parc públic i el PP acusa Illa de voler construir “ruscos de pisos” que provocaran saturació.
El Congrés dels Diputats ha derogat el decret llei per prorrogar les ajudes socials amb els vots en contra de Junts, PP i Vox, principalment pel seu rebuig a la moratòria contra els desnonaments de famílies vulnerables. Aquesta decisió implica la fi immediata de la suspensió dels llançaments, una mesura que, segons adverteixen les entitats socials, podria reactivar fins a 70.000 desnonaments que estaven paralitzats a tot l’Estat. A més de la qüestió de l’habitatge, també decauen altres proteccions clau com la prohibició de tallar subministraments bàsics, els descomptes extra del bo social elèctric i diversos incentius fiscals. Com a resposta, el moviment per l’habitatge, liderat per organitzacions com el Sindicat de Llogateres i la PAH, ha convocat manifestacions per denunciar una “emergència habitacional extrema” i una imminent “allau de desnonaments”.
El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.
El govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), encapçalat per Salvador Illa, afronta un moment de gran dificultat a causa del malestar generalitzat pel deteriorament dels serveis públics. Les crisis a Rodalies, sumades a les vagues i mobilitzacions en sectors clau com la sanitat i l’educació, a més de les protestes dels pagesos, han esquerdat el relat de bona gestió socialista. Aquesta situació ha estat capitalitzada per l’oposició, amb Junts demanant una qüestió de confiança al president. El retorn d’Illa a l’activitat política ha intensificat la pressió de tots els partits, inclosos els seus socis potencials. L’aprovació dels pressupostos es perfila com un baló d’oxigen crucial per a l’executiu, però la seva viabilitat depèn del suport d’ERC, que el condiciona al compliment dels acords d’investidura per part del PSOE a Madrid.
El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.
Després de la derrota parlamentària que va tombar el decret òmnibus, el qual incloïa la revalorització de les pensions i la pròrroga de l’escut social, el govern de Pedro Sánchez ha iniciat una estratègia de cessions per reconstruir la majoria d’investidura amb l’objectiu final d’aprovar els pressupostos. Per atreure Junts, l’executiu ofereix garanties als propietaris per impagaments de lloguer i la delegació de competències en immigració a Catalunya. Aquesta última cessió depèn d’un acord amb Podem, que exigeix la regularització de mig milió de migrants i la modificació del preàmbul de la llei per considerar-lo “racista”. Paral·lelament, Sánchez ha tancat acords amb altres socis clau: un nou model de finançament amb ERC després d’una reunió amb Oriol Junqueras, el traspàs de competències al PNB i la pròrroga de la prohibició de desnonaments amb Bildu.