El Parlament de Catalunya ha validat el decret llei del Govern per gestionar les necessitats financeres del sector públic durant la pròrroga pressupostària. La mesura, defensada per la consellera Alícia Romero, ha tirat endavant amb el suport de PSC, ERC i Comuns, mentre que Junts i la CUP s’han abstingut. Aquest decret autoritza l’executiu a realitzar operacions d’endeutament i atorgar avals, a més de garantir l’increment retributiu del personal funcionari i l’actualització de les pensions. Malgrat el seu suport, ERC ha condicionat la negociació dels futurs pressupostos a l’aprovació d’una llei per recaptar tots els impostos a Catalunya. Per la seva banda, els Comuns exigeixen el compliment d’acords previs abans de negociar, i Junts ha criticat la manca de pressupostos, demanant una rebaixa fiscal per oferir el seu suport.

La interrupció del servei de Rodalies de Catalunya, arran d’un accident a Gelida, ha desencadenat una greu crisi política. El govern ha rebut dures crítiques per part de l’oposició i dels seus socis d’investidura, ERC i els Comuns, per l’anunci fallit del restabliment del servei. Figures com Oriol Junqueras i Carles Puigdemont han acusat l’executiu d’incompetència i mala gestió. En resposta, el conseller Albert Dalmau, assumint les funcions de president, ha defensat al Parlament la gestió de la consellera Sílvia Paneque i ha rebutjat les peticions de dimissió. Dalmau ha atribuït el caos a un “problema endèmic” d’infraestructures obsoletes, agreujat per un episodi meteorològic extrem, i ha proposat un “pacte de país” per “refundar” el servei, insistint que el traspàs de Rodalies és una “necessitat operativa i institucional” més urgent que mai.

El caos de Rodalies, intensificat per l’accident mortal a Gelida, ha generat un xoc polític directe entre Junts i el Govern. La formació liderada parlamentàriament per Salvador Vergés ha presentat un paquet de 14 mesures que inclouen instar el Govern a portar Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil i penal criminal, argumentant una “desinversió premeditada”. A més, exigeixen la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. En resposta, el Govern, a través de la mateixa Paneque, ha descartat rotundament la via judicial, considerant que “no solucionaria res”, i ha rebutjat qualsevol dimissió al seu departament. La consellera atribueix la crisi a “dècades de desinversió” i defensa la col·laboració amb el govern central, mentre que Junts qualifica els cessaments a Renfe i Adif com a insuficients, considerant-los “caps de turc tècnics”.

Podemos ha anunciat un canvi de postura i ara s’obre a negociar la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya. Aquest gir es produeix després d’arribar a un acord amb el PSOE per a una regularització extraordinària de més de mig milió de migrants residents a Espanya, que s’aprovarà mitjançant un reial decret. La secretària política de la formació, Irene Montero, ha confirmat que, un cop garantits els drets amb aquesta regularització, estan disposats a negociar. Cal recordar que el setembre passat, Podemos va ajudar a tombar aquesta mateixa iniciativa al Congrés, considerant que tenia una motivació “racista”. Ara, posen com a condició modificar el text pactat entre socialistes i Junts per eliminar-ne qualsevol “element racista”. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha donat la “benvinguda” a aquest canvi de posició.

El Govern de la Generalitat ha formalitzat la seva incorporació com a membre associat a la UNESCO i a l’Organització Mundial del Turisme (OMT), després de la signatura d’un conveni a Madrid entre el conseller Jaume Duch i el ministre espanyol José Manuel Albares. Aquest acord, considerat un pas “inèdit” i “molt rellevant” per a l’acció exterior catalana, materialitza un dels compromisos adquirits pel PSOE amb Junts en l’Acord de Brussel·les per a la investidura de Pedro Sánchez, tot i que també va ser pactat amb ERC. Des de Junts, el portaveu Salvador Vergés ha celebrat l’avenç, atribuint-lo a la fermesa del seu partit, i ha recordat al govern espanyol que encara hi ha deutes pendents, com l’aplicació plena de l’amnistia, l’oficialitat del català a la UE o la delegació de competències en immigració.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

L’acord sobre un nou finançament singular per a Catalunya, pactat entre ERC i el PSOE, ha generat un xoc polític amb Junts. La formació de Carles Puigdemont rebutja el model per no ser un concert econòmic, argumentant que ERC va rebaixar les seves aspiracions inicials. Aquesta acusació es basa en declaracions de la portaveu republicana Raquel Sans, que el va qualificar de “concert econòmic solidari”, un terme que mai va figurar en el text signat. Davant d’aquest bloqueig, el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha confirmat reunions amb Pedro Sánchez, ha demanat una trobada amb Puigdemont per convèncer-lo de donar suport a l’acord, que inclou 4.700 milions d’euros addicionals i el principi d’ordinalitat. Junqueras defensa que el pacte “s’hi assembla bastant” a un concert, mentre que entitats com Foment del Treball també el consideren insuficient.

Els grups parlamentaris de Junts i la CUP han denunciat públicament haver rebut la felicitació de Nadal del president Salvador Illa en castellà. Les presidentes d’ambdós grups, Mònica Sales i Pilar Castillejo, han criticat el gest, qualificant-lo com una mostra de la política d’“espanyolització de la Generalitat” per part del PSC i han exigit una rectificació immediata. Per la seva banda, el Departament de Presidència ha atribuït l’incident a un “error humà”, explicant que es van barrejar les postals preparades en diferents idiomes. Aquesta situació contrasta amb la dels socis de govern, ja que tant ERC com els Comuns han confirmat que van rebre la seva felicitació en català. La polèmica ha servit a Junts i la CUP per criticar també el que consideren un “fals” Pacte Nacional per la Llengua i una “política lingüicida”.