La tensa relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol es manifesta tant en el debat sobre el dèficit fiscal com en el bloqueig polític al Congrés. Catalunya va registrar un dèficit de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, una xifra evidenciada per les balances fiscals, una eina que el govern espanyol no publica per motius polítics i que la Generalitat, amb Alícia Romero al capdavant d’Economia, no ha actualitzat des del 2023. Aquestes dades són un instrument clau en la negociació del nou sistema de finançament. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes a Madrid, on el govern de Pedro Sánchez ha vist rebutjats els seus objectius d’estabilitat pressupostària pel vot en contra de Junts, que considera insuficient el marge per a les autonomies. Aquest rebuig evidencia la debilitat parlamentària de l’executiu i posa en risc l’aprovació dels pressupostos estatals.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

El Parlament de Catalunya ha estat l’escenari de les estratègies dels partits durant el debat de política general, on Junts ha intentat forçar el PSC a posicionar-se sobre el referèndum d’autodeterminació. El govern en minoria de Salvador Illa ha fet equilibris validant el preàmbul de l’Acord de Brussel·les, que reconeix el conflicte polític i fets com l’1-O, però ha votat en contra de negociar un referèndum, tombant la proposta malgrat el suport de Junts, ERC, la CUP i els Comuns. Aquesta tensió reflecteix la dependència dels socialistes dels seus socis, com ERC, que condiciona l’aprovació dels pressupostos a l’obtenció d’un finançament singular. Altres propostes de Junts, com el concert econòmic o la rebaixa d’impostos, no han prosperat, mentre que sí que s’ha aprovat per àmplia majoria vincular la regularització d’immigrants al coneixement del català.

Durant el debat de política general, el govern de Salvador Illa ha rebut dures crítiques per part dels principals grups de l’oposició, que li han retret la manca d’ambició nacional i la supeditació a Madrid. Junts, a través d’Albert Batet, ha acusat el president de ser un “gran anestesista” que porta Catalunya a l’UCI i ha condicionat l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez al suport del PSC als Acords de Brussel·les. Per la seva banda, Esquerra Republicana, amb Josep Maria Jové, ha advertit que el seu suport té data de caducitat i ha qualificat l’executiu de mancat de projecte, exigint un nou model de finançament com a condició per negociar els pressupostos. El PP, amb Alejandro Fernández, ha retret a Illa la seva reunió amb Carles Puigdemont, mentre que els Comuns han proposat un pacte contra els discursos d’odi. La majoria de partits també han qüestionat el pla d’habitatge anunciat pel president.