Malgrat l’alto el foc vigent des de l’octubre, l’Exèrcit israelià ha intensificat els seus bombardejos sobre la Franja de Gaza, causant desenes de morts palestins, entre els quals hi ha un nombre significatiu de nens i dones. Els atacs més virulents s’han concentrat a Ciutat de Gaza i Khan Yunis. Les autoritats d’Israel justifiquen aquestes accions com una resposta a violacions de la treva per part de Hamàs i altres milícies, incloent-hi un atac que va ferir un soldat israelià. Aquesta escalada de violència coincideix amb una greu crisi humanitària, agreujada per la suspensió temporal de l’evacuació de ferits a través del pas fronterer de Rafah, recentment reobert. La Mitja Lluna Roja ha denunciat el bloqueig, mentre que Israel n’ha culpat l’OMS per retards burocràtics. En resposta, Turquia i l’Aràbia Saudita han condemnat els atacs i han exigit l’entrada sense obstacles d’ajuda humanitària.

L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.

Després de l’entrada en vigor d’un alto el foc, milers de palestins desplaçats han iniciat un retorn massiu i incert cap a les seves llars a Gaza. Aquest èxode, majoritàriament a peu, es produeix a través d’un paisatge desolador, amb més del 90% de les infraestructures i habitatges destruïts després de dos anys de guerra que han causat més de 67.000 morts. Mentre la població s’enfronta a la runa i al perill de municions sense explotar, el futur de la Franja planteja reptes monumentals. Una cimera a Egipte haurà d’abordar qüestions clau com la garantia de seguretat per evitar nous atacs, la formació d’un govern palestí i, sobretot, qui finançarà una reconstrucció estimada en més de 50.000 milions de dòlars, un procés que podria durar una dècada. Propostes internacionals, com les que involucren Donald Trump, generen escepticisme sobre la priorització de les necessitats locals.