La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.

Després de l’entrada en vigor d’un alto el foc, milers de palestins desplaçats han iniciat un retorn massiu i incert cap a les seves llars a Gaza. Aquest èxode, majoritàriament a peu, es produeix a través d’un paisatge desolador, amb més del 90% de les infraestructures i habitatges destruïts després de dos anys de guerra que han causat més de 67.000 morts. Mentre la població s’enfronta a la runa i al perill de municions sense explotar, el futur de la Franja planteja reptes monumentals. Una cimera a Egipte haurà d’abordar qüestions clau com la garantia de seguretat per evitar nous atacs, la formació d’un govern palestí i, sobretot, qui finançarà una reconstrucció estimada en més de 50.000 milions de dòlars, un procés que podria durar una dècada. Propostes internacionals, com les que involucren Donald Trump, generen escepticisme sobre la priorització de les necessitats locals.