Malgrat l’alto el foc vigent, Israel ha intensificat els seus atacs al sud del Líban, causant més de 40 morts en 24 hores en bombardejos sobre districtes com Nabatieh i Tir. L’exèrcit israelià justifica l’ofensiva com una operació contra Hezbollah, afirmant haver atacat “objectius terroristes” i demanant l’evacuació de la població civil. La violació de la treva ha escalat amb un bombardeig als suburbis del sud de Beirut, el primer des de l’inici de l’acord. El primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar que l’objectiu era eliminar el comandant de la Força Radwan de Hezbollah, Malek Ballout. Aquesta escalada manté bloquejades les negociacions bilaterals, mentre que el conflicte, iniciat al març, ja ha provocat gairebé 2.700 morts i més de 8.000 ferits al Líban, segons fonts oficials libaneses.

Sota la mediació del president dels Estats Units, Donald Trump, Israel i el Líban han acordat prorrogar l’alto el foc durant tres setmanes, un anunci que arriba després de les primeres converses directes entre ambdós països en 30 anys. Aquestes negociacions històriques, que podrien culminar amb una trobada entre Benjamin Netanyahu i Joseph Aoun, busquen una pau duradora en un conflicte que ja ha causat més de 2.400 morts i un milió de desplaçats. No obstant això, la treva és extremadament fràgil, ja que els combats continuen sobre el terreny amb bombardejos israelians que han provocat víctimes mortals, incloent-hi la periodista Amal Khalil. Les principals condicions per a un acord permanent són la retirada de les tropes israelianes, exigida pel Líban, i el desarmament de Hezbollah, reclamat per Israel.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat després del fracàs de les negociacions a Islamabad sobre el programa nuclear iranià, liderades pel vicepresident JD Vance. Com a resposta, el president Donald Trump va ordenar un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz per pressionar Teheran. Paral·lelament, l’administració de Trump va aconseguir un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, fruit de converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Joseph Aoun. Aquest acord va propiciar que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, anunciés la reobertura de l’estret per a vaixells comercials. No obstant això, Trump va afirmar que el bloqueig nord-americà es mantindria fins a concloure un acord definitiu, el principal escull del qual continua sent el futur de l’urani enriquit iranià.

Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

L’ofensiva militar d’Israel a l’Orient Mitjà s’intensifica en dos fronts principals: l’Iran i el Líban. A la capital iraniana, Teheran, bombardejos israelians han causat la mort d’alts càrrecs del règim, incloent-hi el líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, i el ministre d’Intel·ligència, Esmaeil Jatib. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha afirmat que “ningú a l’Iran té immunitat” i ha promès continuar els atacs. Paral·lelament, al Líban, Katz ha ordenat la destrucció de tots els ponts sobre el riu Litani per aïllar Hezbol·là, advertint que replicaran al sud del país el model de destrucció aplicat a Gaza. Aquesta escalada, que inclou una operació terrestre al Líban, ha provocat milers de morts a l’Iran i al Líban, més d’un milió de desplaçats i la primera víctima mortal israeliana per foc de la milícia xiïta.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel s’ha intensificat amb una sèrie d’atacs i represàlies mútues. La Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar una ofensiva amb míssils sobre Tel-Aviv en venjança per la mort d’alts càrrecs com Alí Larijaní, provocant almenys dues víctimes mortals a Ramat Gan. Com a resposta, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va confirmar la mort del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib, en un bombardeig. El conflicte s’ha estès regionalment, amb atacs iranians a l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad i a bases als Emirats Àrabs Units. Israel, per la seva banda, ha bombardejat la central nuclear de Bushehr sense causar danys greus i ha llançat una ofensiva al Líban contra Hezbollah, que ha deixat almenys 17 morts a Beirut i altres zones.

L’Orient Mitjà viu una escalada bèl·lica sense precedents arran de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Israel ha bombardejat objectius estratègics a Teheran, incloent-hi la radiotelevisió pública i instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, i ha intensificat els atacs sobre Beirut, feu de Hezbollah. A més, l’exèrcit israelià ha entrat al sud del Líban per crear una “zona d’amortiment”. Com a resposta, l’Iran i Hezbollah han llançat míssils i drons contra Tel-Aviv i han atacat nombroses bases i objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita, Bahrain i Qatar. El conflicte ha causat centenars de morts a l’Iran i al Líban, mentre l’administració de Donald Trump el justifica com a preventiu i Teheran es prepara per a una guerra llarga.

La mort del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà que s’ha estès a nous fronts. En resposta a l’assassinat, Hezbollah va llançar atacs amb drons i míssils contra Israel, provocant una reacció immediata de Tel-Aviv. L’exèrcit israelià va executar un bombardeig intensiu sobre el sud del Líban i els suburbis de Beirut, causant almenys 31 morts. El cap de l’estat major israelià, Eyal Zamir, ha anunciat el pas a una “ofensiva sostinguda”, mentre que el ministre de Defensa ha marcat com a objectiu el líder de Hezbollah, Naim Qassem. Paral·lelament, des dels Estats Units, Donald Trump adverteix que la “gran onada” d’atacs encara ha d’arribar. El conflicte s’ha expandit regionalment, amb un atac a la base militar britànica d’Akrotiri a Xipre, alimentant el temor d’una guerra a gran escala.

Dilluns a la tarda, tres carros de combat israelians van atacar un batalló espanyol de la Força Interina de Nacions Unides al Líban (FINUL) al sud del país, prop de la localitat del Khiam. La patrulla de cascs blaus s’havia apropat per monitorar els vehicles, que havien entrat en territori libanès fora de la zona de seguretat establerta. En resposta, els tancs van disparar tres projectils de canó que van impactar a prop dels soldats, sense causar ferits. El govern espanyol va condemnar fermament l’acció, qualificant-la d’“inacceptable” i de “seriosa escalada”, i va exigir a Israel que respecti el dret internacional i l’alto el foc acordat el novembre de 2024. Aquest incident no és un fet aïllat i se suma a altres atacs contra les forces de pau en un context de tensió contínua entre Israel i Hezbol·là. La patrulla es va replegar a la Base Miguel de Cervantes.