El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir l’ordre de detenció a Espanya contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, rebutjant la seva petició de suspendre-la cautelarment. Aquesta decisió impedeix el seu retorn mentre el tribunal no resolgui el fons del recurs d’empara sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, que el Tribunal Suprem, sota la instrucció del jutge Pablo Llarena, es nega a concedir-los per un presumpte delicte de malversació en l’organització de l'1-O. El TC argumenta que aixecar l’ordre de detenció equivaldria a una “resolució anticipada” del cas i que la protecció de l’interès general i l’eficàcia de la jurisdicció penal han de prevaldre sobre el perjudici al·legat pels recurrents, ja que s’investiguen fets qualificats com a delictes greus.

El possible retorn de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín a Catalunya durant el 2026 depèn de decisions judicials clau sobre la llei d’amnistia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), prevista per a la primera meitat de l’any, és fonamental, ja que ha de determinar si la malversació de fons de l'1-O és amnistiable sense afectar els interessos europeus. Un indici favorable és l’informe de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, que va avalar la norma. Posteriorment, el Tribunal Constitucional (TC), que probablement esperarà la decisió europea, també haurà de resoldre els recursos presentats. Si ambdues sentències són favorables, el Tribunal Suprem, i en particular el jutge Pablo Llarena, tindrà un marge molt reduït per mantenir les ordres de detenció, obrint la porta al final de més de vuit anys d’exili.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat la pròrroga dels pressupostos per a l’inici del 2026, tot i que es compromet a “deixar-se la pell” per aprovar uns nous comptes. L’èxit de la negociació depèn del suport d’ERC i els Comuns, que han establert condicions clau. Els republicans exigeixen la concreció d’un model de finançament singular per a Catalunya, un acord que Illa considera imminent, afirmant que “al gener passaran coses” i que s’espera una proposta del govern de Pedro Sánchez. Per la seva banda, els Comuns condicionen el seu vot a l’aplicació efectiva de la llei de l’habitatge, incloent-hi les primeres sancions per incompliment dels lloguers i mesures contra la compra especulativa d’habitatges. Malgrat els reptes, Illa projecta el 2026 com un “punt d’inflexió positiu” on també s’hauria de fer efectiva la llei d’amnistia, i reitera la seva intenció d’esgotar la legislatura fins al 2028.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, ha decidit trencar el seu acord de suport al govern de Pedro Sánchez en una reunió a Perpinyà. La decisió, motivada per l’incompliment de compromisos clau com l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia o l’oficialitat del català a la Unió Europea, ha estat ratificada per un 87% de la militància. Aquest suport gairebé unànime evidencia el fort lideratge de Puigdemont sobre un partit fet a la seva mida. No obstant això, la ruptura es produeix malgrat que les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) indiquen que els votants de Junts tenen una imatge favorable de Sánchez i aproven la seva gestió. El moviment estratègic també respon a la pressió electoral per l’ascens d’Aliança Catalana i la necessitat de mostrar resultats concrets.

L’executiva de Junts per Catalunya, reunida a Perpinyà i liderada per Carles Puigdemont, ha decidit per unanimitat trencar el pacte d’investidura amb el PSOE de Pedro Sánchez. La decisió, que ara haurà de ser ratificada en una consulta a la militància, es fonamenta en els incompliments sistemàtics dels acords, com ara la plena aplicació de la llei d’amnistia, l’oficialitat del català a Europa o un nou model de finançament. Com a conseqüència, Junts posa fi a les negociacions a Suïssa amb mediació internacional i inicia una etapa de bloqueig al Congrés, on no negociarà cap més votació i s’oposarà als pressupostos, fet que complica greument la governabilitat. Malgrat el trencament, Puigdemont ha aclarit que no donaran suport a una moció de censura amb el PP i que votaran cas per cas les iniciatives que considerin beneficioses per a Catalunya.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reclamat l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea durant la seva intervenció al Congrés del Partit Socialista Europeu (PES), celebrat a Amsterdam. Illa ha qualificat aquesta possibilitat com una “magnífica notícia” i un missatge potent per a Europa. A més de la qüestió lingüística, ha defensat fermament l’aplicació de la llei d’amnistia com una estratègia d’èxit per “enfortir la coexistència” i restituir la normalitat institucional a Catalunya. Segons el president, aquesta via, juntament amb els indults previs, ha permès centrar les energies en problemes socials com l’habitatge o el cost de la vida, en línia amb les polítiques del govern de Pedro Sánchez. És la primera vegada que un líder del PSC intervé davant el plenari d’aquest fòrum europeu.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.