El rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha eliminat el mural històric amb el lema “Independència, Socialisme i Feminisme”, present a la plaça Cívica des de feia més de tretze anys. L’acció es va dur a terme durant la Setmana Santa per complir amb unes mesures cautelars judicials que van esdevenir fermes. Aquestes mesures deriven d’un procés judicial iniciat per l’organització Impulso Ciudadano, vinculada a S’ha Acabat i Vox. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), autor del mural, ha denunciat el fet com un acte de “censura” i un “atac” al moviment estudiantil. El sindicat considera que la decisió busca imposar una “falsa neutralitat” per silenciar el pensament crític, emmarcant-la en un context de mercantilització de la universitat. La UAB va confirmar que el seu recurs d’apel·lació contra les mesures va ser desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha entrat en conflicte amb els líders de grans plataformes tecnològiques arran de la seva proposta per regular les xarxes socials. La iniciativa, que inclou prohibir l’accés a menors de 16 anys i establir la responsabilitat penal dels directius per continguts il·legals, ha provocat una forta reacció. Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, i Elon Musk, propietari de X, han acusat Sánchez d’amenaçar la llibertat d’expressió i de voler convertir Espanya en un “estat de vigilància” mitjançant la sobrecensura. En resposta, el president espanyol ha qualificat els seus crítics de “tecnooligarques”, mentre que el seu govern ha defensat les mesures com a essencials per protegir els menors i combatre la propaganda. La polèmica ha escalat amb la ministra Sira Rego, qui ha arribat a plantejar la possibilitat de prohibir la xarxa social X.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un home a dos anys de presó, una multa i una indemnització per delictes d’odi i contra la integritat moral per les seves publicacions a la xarxa social X. Els missatges anaven dirigits contra la família de Canet de Mar que va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’aplicació del 25% de classes en castellà a l’escola Turó del Drac. La sentència estableix que els tuits de l’acusat, que incitaven a “perseguir” la família, publicar les seves dades i fer-los “viure un infern” per forçar-los a marxar, van superar els límits de la llibertat d’expressió i van constituir un discurs d’odi. En el mateix judici, altres dos acusats van ser absolts en considerar el tribunal que les seves manifestacions, tot i ser crítiques, s’emmarcaven dins del debat públic legítim.