L’actualitat judicial catalana se centra en dos casos de gran rellevància política. D’una banda, l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, ha estat citat presencialment a l’Audiència Nacional a Madrid per a un examen forense que ha de determinar si el seu estat de salut li permet afrontar el judici pel patrimoni familiar a Andorra. Aquesta decisió judicial, que obliga el seu desplaçament malgrat els informes mèdics previs, ha estat criticada per la seva duresa i coincideix amb un procés de rehabilitació de la seva figura política. Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha inadmès la querella presentada per diversos exconsellers de Cultura, com Lluís Puig i Laura Borràs, contra la jutgessa que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena. El tribunal considera que la magistrada va actuar legítimament i ara investigarà si els exconsellers van incórrer en mala fe processal.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir l’ordre de detenció a Espanya contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, rebutjant la seva petició de suspendre-la cautelarment. Aquesta decisió impedeix el seu retorn mentre el tribunal no resolgui el fons del recurs d’empara sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, que el Tribunal Suprem, sota la instrucció del jutge Pablo Llarena, es nega a concedir-los per un presumpte delicte de malversació en l’organització de l'1-O. El TC argumenta que aixecar l’ordre de detenció equivaldria a una “resolució anticipada” del cas i que la protecció de l’interès general i l’eficàcia de la jurisdicció penal han de prevaldre sobre el perjudici al·legat pels recurrents, ja que s’investiguen fets qualificats com a delictes greus.

El possible retorn de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín a Catalunya durant el 2026 depèn de decisions judicials clau sobre la llei d’amnistia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), prevista per a la primera meitat de l’any, és fonamental, ja que ha de determinar si la malversació de fons de l'1-O és amnistiable sense afectar els interessos europeus. Un indici favorable és l’informe de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, que va avalar la norma. Posteriorment, el Tribunal Constitucional (TC), que probablement esperarà la decisió europea, també haurà de resoldre els recursos presentats. Si ambdues sentències són favorables, el Tribunal Suprem, i en particular el jutge Pablo Llarena, tindrà un marge molt reduït per mantenir les ordres de detenció, obrint la porta al final de més de vuit anys d’exili.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.