Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, diverses ciutats catalanes van acollir manifestacions el 25 de novembre per denunciar les violències masclistes. La mobilització principal, a Barcelona, va ser convocada per Novembre Feminista sota el lema “Teixim resistències” i va aplegar 1.400 participants, segons la Guàrdia Urbana. La marxa va recórrer el centre de la ciutat fins a la plaça d’Antoni Maura, on es va llegir un manifest que exigia més recursos i una justícia feminista per combatre la impunitat institucional. Durant la protesta, es van sentir clams contra el racisme i en suport a Palestina, reflectint la connexió de la lluita feminista amb altres moviments de drets humans. A més de Barcelona, també es van organitzar actes a Girona, Lleida i Reus. Aquesta jornada reivindicativa es va emmarcar en un context d’alerta, subratllat per l’Hospital Clínic, que ha registrat un augment de les atencions per violència sexual per cinquè any consecutiu.

A prop del primer aniversari de la dana de 2024, més de 50.000 persones s’han manifestat a València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Convocada per més de 200 entitats i les associacions de víctimes, la marxa ha estat la dotzena protesta massiva contra la gestió de la catàstrofe, que va provocar 229 morts. Els manifestants, sota lemes com “Mazón dimissió”, reclamen justícia, veritat i responsabilitats polítiques. Figures com Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals Dana, han anat més enllà, demanant presó per al president i acusant el seu govern de “violència institucional”. Un dels moments més simbòlics ha estat quan ha sonat l’alarma Es-Alert, a la mateixa hora que es va enviar tard durant la riuada, en un acte que combina l’homenatge a les víctimes amb la denúncia de la negligència.

Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).