Amb motiu del Primer de Maig, els principals sindicats de Catalunya, com CCOO, UGT, CGT i La Intersindical, convoquen manifestacions arreu del territori per exigir millores laborals i socials. La reivindicació central és l’increment dels salaris per combatre la pèrdua de poder adquisitiu davant l’augment dels beneficis empresarials i una inflació agreujada pels conflictes internacionals. A més, reclamen mesures urgents per garantir l’accés a l’habitatge, la reducció de la jornada laboral i la millora de les condicions de treball. Sota lemes com “Contra les guerres i el feixisme”, les mobilitzacions adverteixen les patronals d’una possible onada de protestes si no es desbloquegen les negociacions dels convenis col·lectius. Líders com Camil Ros (UGT) i Belén López (CCOO) també han criticat partits com Junts per les seves polítiques contràries als interessos dels treballadors.

Milers de persones, majoritàriament dones, s’han manifestat a ciutats d’arreu del món durant el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la igualtat i denunciar la violència masclista i el patriarcat. Aquestes mobilitzacions globals, presents a llocs com Barcelona, Madrid, Roma o Kíiv, han incorporat enguany un fort component pacifista, amb crides a la pau i mostres de solidaritat amb les víctimes dels conflictes a Palestina, Ucraïna i l’Iran. En aquesta mateixa línia, Barcelona també ha acollit una concentració específica organitzada per Aturar la Guerra a Catalunya, que forma part de 150 protestes simultànies a tot l’Estat. Aquesta mobilització ha condemnat els atacs internacionals contra l’Iran i ha exigit la fi del genocidi a Gaza, connectant la lluita per la pau al Pròxim Orient amb les reivindicacions feministes internacionals.

Milers de ciutadans a Dinamarca i Groenlàndia s’han manifestat massivament en contra de l’ambició del president dels EUA, Donald Trump, d’annexionar el territori àrtic. Les protestes, celebrades a ciutats com Copenhaguen i Nuuk, han mostrat una forta solidaritat entre danesos i groenlandesos sota lemes com “Groenlàndia no està en venda”. El govern groenlandès, encapçalat pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, ha rebutjat de manera contundent les intencions de Trump, considerant-les una violació de la seva sobirania i dret a l’autodeterminació. L’interès nord-americà es deu a raons estratègiques per contrarestar la influència russa i xinesa a l’Àrtic i per l’accés a reserves de minerals rars. En resposta, Dinamarca ha augmentat la seva presència militar a la zona, mentre que la Unió Europea ha expressat el seu suport polític a la sobirania danesa-groenlandesa.