El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ha convocat eleccions autonòmiques per al pròxim 17 de maig, una decisió que marca un moment decisiu per al panorama polític espanyol. L’objectiu principal del Partit Popular és revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2022 per governar en solitari i evitar la dependència de Vox, amb qui la relació a la regió és actualment tensa. Moreno justifica l’avançament per la necessitat de garantir “estabilitat i anticipació” davant un context econòmic complex. Per la seva banda, el PSOE, amb la vicepresidenta María Jesús Montero com a candidata, afronta el repte d’obtenir un resultat digne que no debiliti el govern de Pedro Sánchez. Aquests comicis són considerats un termòmetre nacional en un context d’inestabilitat parlamentària a Madrid i amb la mirada posada en un possible avançament de les eleccions generals.

Després de setmanes de negociacions bloquejades, el president Salvador Illa ha acordat retirar el projecte de pressupostos de la Generalitat per evitar una derrota parlamentària. Aquesta decisió és fruit d’un pacte amb ERC, que mantenia la seva esmena a la totalitat a causa del principal escull: la demanda d’avanços en la gestió de l’IRPF, una competència que depèn del govern espanyol i que ha trobat l’oposició frontal de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. A canvi de la retirada, ERC donarà suport a un suplement de crèdit per garantir el funcionament de l’administració. Ambdues parts, incloent els equips negociadors liderats per Alícia Romero i Lluís Salvadó, es comprometen a continuar negociant per aprovar uns nous comptes abans de l’estiu, un termini que obre una finestra d’oportunitat davant la previsible sortida de Montero del govern espanyol.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort, amb el Govern de Salvador Illa pendent del suport d’ERC. Els republicans han presentat una esmena a la totalitat i condicionen el seu vot a obtenir garanties sobre la gestió del 100% de la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya, un compromís clau del pacte d’investidura. El govern espanyol, amb la ministra María Jesús Montero, es remet a un acord bilateral previ que planteja un traspàs progressiu de competències, però sense concretar els canvis legislatius necessaris ni acceptar la cessió total, que qualifica de demanda “extrema”. Aquesta tensió política contrasta amb l’opinió pública, ja que una enquesta del GESOP revela que una àmplia majoria de catalans, incloent-hi un 72,9% dels mateixos votants d’ERC, considera que el partit hauria de facilitar l’aprovació dels comptes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat liderats per Salvador Illa s’ha estancat després d’una trobada fallida entre el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El rebuig de Sánchez a oferir garanties públiques per a la cessió de la recaptació de l’IRPF a Catalunya, una condició clau per als republicans, ha provocat que ERC congeli les converses i ha obert una crisi de confiança amb el govern català. Malgrat el compromís explícit d’Illa amb l’acord, Junqueras exigeix un compromís ferm que el PSOE no vol fer públic de moment, arribant a proposar un acord “en diferit” a través de la ministra María Jesús Montero, que va ser rebutjat. Aquest nou obstacle sorgeix tot i els avenços previs en la negociació, com el pacte assolit amb els Comuns i l’acord sobre el consorci d’inversions.

La negociació per aprovar els primers pressupostos del govern de Salvador Illa es troba bloquejada per la manca d’un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, exigeixen un compromís públic i tangible del govern espanyol per complir el pacte d’investidura que permetria a la Generalitat recaptar el 100% de l’IRPF. Malgrat una reunió secreta a la Moncloa entre Junqueras i Pedro Sánchez, el PSOE es nega a assumir aquest compromís públicament, principalment per la resistència de la ministra María Jesús Montero davant les properes eleccions andaluses. A canvi de posposar la seva pròpia llei sobre l’IRPF al Congrés, ERC també demana accelerar la creació d’un consorci d’inversions Estat-Generalitat per garantir l’execució pressupostària a Catalunya. Mentrestant, Illa ja ha tancat un acord amb els Comuns per als comptes.

El nou model de finançament per a Catalunya, pactat entre el govern de Pedro Sánchez i Esquerra Republicana, ha generat una forta controvèrsia. La proposta, presentada per la ministra María Jesús Montero i defensada per Oriol Junqueras, preveu un increment de 4.700 milions d’euros anuals i el respecte al principi d’ordinalitat. No obstant això, ha rebut el rebuig contundent d’agents clau. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, el considera “clarament insuficient” per resoldre els dèficits històrics i reclama una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Per la seva banda, Junts per Catalunya, amb Jordi Turull com a portaveu, s’hi oposa frontalment, argumentant que la supervivència política de Sánchez no pot anar en detriment de Catalunya. Turull insta ERC a formar un “front comú” a Madrid per aprofitar la força dels 14 diputats independentistes i aconseguir un acord més ambiciós que posi fi a l’“asfíxia premeditada” del país.

La proposta de reforma del finançament autonòmic del Govern espanyol, fruit d’un acord amb ERC, ha generat un rebuig gairebé unànime per part de les comunitats autònomes. Liderades per les regions del Partit Popular com Madrid i Andalusia, però també amb l’oposició de socialistes com Emiliano García-Page de Castella-la Manxa, la majoria de governs autonòmics consideren que el model és injust, trenca la solidaritat territorial i beneficia l’independentisme català. Diverses comunitats, com Madrid, Aragó i les Balears, han amenaçat amb accions legals per impedir-lo. En resposta, el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, ha presentat una proposta alternativa basada en l’“infrafinançament zero” i la creació d’un fons per a les regions més perjudicades, alhora que defensa la competència fiscal. La cimera entre la ministra María Jesús Montero i els consellers autonòmics va confirmar aquesta oposició frontal, amb només Catalunya veient-hi una “finestra d’oportunitat”.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat un nou model de finançament autonòmic que preveu un increment de 21.000 milions d’euros per a totes les comunitats l’any 2027, gràcies a una major cessió de l’IRPF i l’IVA. L’acord amb ERC garanteix per a Catalunya l’aplicació del principi d’ordinalitat, assegurant que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació. Aquesta proposta, debatuda al Consell de Política Fiscal i Financera, compta amb el suport explícit del govern català, representat per Alícia Romero, però ha generat una forta oposició de les comunitats del PP i algunes del PSOE. Els crítics, incloent-hi Junts i els populars, denuncien un pacte bilateral i privilegis, mentre que Montero defensa que el model és multilateral, no un “cupo català”, i repta els seus opositors a renunciar-hi fent-ne l’adhesió voluntària.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.