La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

El govern espanyol i Esquerra Republicana han assolit un acord per a un nou model de finançament per a Catalunya, fruit d’un any i mig de negociacions complexes. L’entesa, segellada per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, preveu un increment d’uns 4.700 milions d’euros per a la Generalitat i respecta el principi d’ordinalitat. No obstant això, Junqueras ha advertit que aquest pacte és només un primer pas i exigeix futurs acords sobre la cessió completa de l’IRPF i un augment en la gestió de l’IVA abans de negociar els pressupostos. El model, presentat per la ministra María Jesús Montero, s’enfronta a una forta oposició de diverses comunitats autònomes governades pel PP, com la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso o Aragó, que ja estudien portar la llei al Tribunal Constitucional per considerar que trenca la igualtat i la solidaritat entre territoris.

Després d’una reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, s’ha anunciat un acord per a un nou model de finançament que, segons el líder d’ERC, suposarà 4.700 milions d’euros addicionals per a Catalunya i garantirà el respecte al principi d’ordinalitat. El govern espanyol defensa que el sistema beneficiarà totes les autonomies i nega que sigui un “privilegi” català. No obstant això, l’acord encara té obstacles significatius: la cessió de la recaptació del 100% de l’IRPF a Catalunya segueix sense tancar-se, amb l’oposició de la ministra María Jesús Montero. A més, el pacte enfronta un futur incert al Congrés, ja que Junts per Catalunya ha advertit que el rebutjarà si no contempla un concert econòmic. Per la seva banda, el Partit Popular, a través de Miguel Tellado, ha qualificat el pacte de “regal al separatisme” i ha promès revertir-lo si Alberto Núñez Feijóo arriba al govern.

La proposta d’un nou model de finançament autonòmic, impulsada per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha generat una forta controvèrsia política. Aquest pla, fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC per a Salvador Illa, és qualificat pel Govern català com una “oportunitat històrica”, que insta Junts per Catalunya a abandonar posicions maximalistes. No obstant això, la mesura ha provocat un rebuig frontal del Partit Popular, que governa en onze comunitats i acusa el govern de crear un “principi d’insolidaritat” en benefici de l’independentisme. La polèmica també ha obert una bretxa dins del mateix PSOE, amb líders com Emiliano García-Page criticant obertament les cessions. El punt central del conflicte és el principi d’ordinalitat per a Catalunya, que garanteix que la seva posició en la recepció de fons es correspongui amb la seva aportació, una condició que ha unit en contra tant el PP com alguns barons socialistes.

La negociació per un nou model de finançament per a Catalunya arriba a un punt decisiu amb la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. El Govern i ERC consideren l’acord “gairebé imminent”, amb l’objectiu de pactar un model singular que aportaria uns 5.000 milions d’euros addicionals a la Generalitat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, podria presentar la proposta formalment després de la trobada. No obstant això, l’aprovació final al Congrés és molt incerta, ja que Junts per Catalunya ha anunciat que rebutjarà qualsevol pacte que no sigui un concert econòmic i que mantingui Catalunya dins del règim comú. El mateix Junqueras ha admès que l’aprovació serà “dificilíssima” i ha advertit que un vot en contra significaria deixar els recursos en mans de l’Estat. Mentrestant, la Moncloa modera les expectatives i emmarca la reunió com un “seguiment” de les negociacions.

La reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, la primera des del procés independentista, marca una setmana clau per a la negociació del nou model de finançament autonòmic. Mentre que ERC i el Govern català consideren l’acord “gairebé imminent”, xifrant-lo en uns 5.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya i exigint un model “singular” que respecti el principi d’ordinalitat i la recaptació d’impostos, el govern espanyol refreda les expectatives. La Moncloa emmarca la trobada com un “seguiment” de l’acord d’investidura i subratlla que el futur model haurà de beneficiar totes les comunitats autònomes, una tasca que haurà d’equilibrar la ministra María Jesús Montero. Mentrestant, Junts per Catalunya ja ha anunciat que rebutjarà qualsevol proposta que no sigui equivalent a un concert econòmic.

Els governs català i espanyol avancen en la negociació d’un nou model de finançament singular per a Catalunya, amb la previsió de presentar un acord a principis d’any. Aquest pacte, peça clau de l’acord d’investidura de Salvador Illa entre el PSC i ERC, busca que la Generalitat recapti tots els impostos i que es respecti el principi d’ordinalitat, dos punts que generen fortes reticències al Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero. De fet, la recaptació íntegra de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya ja s’ha ajornat com a mínim fins al 2028. Montero intenta dissenyar un sistema que, tot i ser singular, sigui extrapolable a la resta de comunitats, la qual cosa irrita les autonomies del PP. Sobre la taula hi ha la condonació de 17.000 milions d’euros del FLA i una aportació estatal extra de 20.000 milions al sistema per evitar que cap territori hi perdi.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.

El PSOE ha decidit cessar Antonio Hernández, director de Coordinació Política del Gabinet de la Presidència i estret col·laborador de Francisco Salazar, l’exassessor de Pedro Sánchez acusat d’assetjament sexual. La destitució es produeix després que Hernández fos assenyalat per diverses dones del partit com a presumpte “còmplice” i “encobridor” dels comportaments inadequats de Salazar, de qui era amic i subordinat a La Moncloa. A més del seu càrrec governamental, Hernández també ha estat expulsat de l’executiva del PSOE d’Andalusia per decisió de María Jesús Montero. Aquesta crisi ha generat un fort malestar intern al partit per la gestió del cas, fet que ha portat Pedro Sánchez a admetre un retard en l’atenció a les víctimes, atribuint-ho a la manca de personal a l’oficina antiassetjament del partit.

El govern de Pedro Sánchez ha patit un important revés parlamentari al Congrés dels Diputats, que ha rebutjat els objectius d’estabilitat pressupostària proposats per la ministra María Jesús Montero. La votació en contra de Junts, sumada a la del PP i Vox, ha tombat la senda de dèficit que preveia un marge del 0,1% per a les comunitats autònomes. Aquesta decisió impedeix que els territoris disposin d’un marge fiscal addicional de 5.485 milions d’euros, dels quals més de 1.000 milions corresponien a Catalunya. Aquesta derrota evidencia la fragilitat de l’executiu, que també afronta turbulències judicials amb l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos, qui ha amenaçat de revelar informació comprometedora que podria afectar l’entorn del president, incloent-hi Begoña Gómez. El president Salvador Illa ha criticat durament el vot de Junts per anar en contra dels interessos financers catalans.