Cinquanta anys després de la Marxa Verda, el Marroc ha consolidat el seu domini sobre el Sàhara Occidental mitjançant una estratègia de fets consumats. Aprofitant la debilitat del règim franquista agonitzant el 1975, el rei Hassan II va impulsar una invasió civil i militar que va forçar Espanya a signar l’Acord de Madrid, cedint l’administració del territori i violant el dret internacional que preveia un referèndum d’autodeterminació. Durant les dècades següents, Rabat va afermar el seu control amb una guerra contra el Front Polisario que va provocar l’exili de la població sahrauí, la construcció d’un mur de 2.700 km i una política de colonització que va alterar la demografia. Aquesta estratègia ha culminat recentment amb el reconeixement dels Estats Units i el canvi de postura del govern de Pedro Sánchez, que ara considera el pla d’autonomia marroquí com la solució “més realista”, una visió avalada per una recent resolució del Consell de Seguretat de l’ONU.