La tensió entre els Estats Units i l’Iran escala sota la presidència de Donald Trump, que combina una retòrica bel·ligerant amb ofertes de diàleg. Trump ha ajornat un ultimàtum per atacar les infraestructures energètiques iranianes fins al 6 d’abril, afirmant que hi ha negociacions en marxa a petició de Teheran, tot i que paral·lelament continua l’enviament de tropes. La situació es complica amb declaracions contradictòries, ja que el president nord-americà assegura que l’Iran ha sol·licitat un alto el foc, una afirmació que el govern iranià nega rotundament. Com a condició per a qualsevol acord, Trump exigeix la reobertura de l’estret d’Ormuz. Aquest conflicte genera preocupacions internes als EUA per l’augment del preu de la benzina i ha provocat fortes crítiques de Trump a l’OTAN per la seva manca de suport, amenaçant fins i tot de retirar-ne el país.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’intensifica al voltant del bloqueig de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al subministrament mundial de petroli. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran amenaça de no permetre el pas de cru si continuen els atacs dels EUA i Israel, mentre que el president iranià, Masoud Pezeshkian, condiciona la pau a indemnitzacions i garanties. Malgrat que Donald Trump assegura que la guerra està a punt d’acabar, pressionat per les greus conseqüències econòmiques, els bombardejos israelians sobre Teheran i Beirut continuen. En resposta, la Guàrdia Revolucionària i Hezbol·là han coordinat un atac amb míssils contra Israel. Per garantir la seguretat marítima, França, sota el lideratge d’Emmanuel Macron, ha anunciat l’enviament d’una missió militar defensiva. Paral·lelament, per mitigar la pujada del preu del cru, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha acordat alliberar 400 milions de barrils de les seves reserves estratègiques.

Els Estats Units i Israel han iniciat una operació militar a gran escala contra l’Iran amb l’objectiu declarat d’aconseguir un canvi de règim, segons han confirmat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu. L’ofensiva busca destruir la indústria balística i el programa nuclear iranià, i ambdós líders han instat la població a prendre el poder, alhora que han amenaçat la Guàrdia Revolucionària. Tanmateix, aquesta campanya militar ha generat una gran inquietud al Pentàgon per l’esgotament accelerat de municions de defensa antiaèria, com els sistemes THAAD, que són cars i lents de produir. Malgrat una oferta de desescalada del president iranià, Masoud Pezeshkian, que Trump va desestimar com un senyal de debilitat, la Guàrdia Revolucionària va continuar els seus atacs, fet que va provocar l’amenaça de Trump d’intensificar l’ofensiva amb un “cop molt dur” i expandir els objectius.

Enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà, el president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardejos contra països veïns, tot i que es reserva el dret a contraatacar. Aquesta decisió arriba després d’atacs dels EUA i Israel que van causar la mort del líder suprem Ali Khamenei. Pezeshkian ha rebutjat fermament la rendició incondicional exigida pel president Donald Trump, qualificant-la de “somni”. En aquest context, Espanya ha decidit enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani, on realitzarà tasques de protecció i defensa aèria i estarà preparada per a una possible evacuació de personal civil. El govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, ha desmentit una afirmació de la Casa Blanca sobre una suposada cooperació militar amb els Estats Units.

A finals del 2025, l’Iran viu una onada de protestes, les més grans dels darrers tres anys, originada per una greu crisi econòmica. El detonant ha estat la caiguda històrica del rial i una inflació del 42%, que van portar els comerciants del Gran Basar de Teheran a iniciar les manifestacions. Aquestes s’han estès ràpidament a altres ciutats i han evolucionat de reivindicacions econòmiques a consignes polítiques que demanen la fi del règim i critiquen el líder suprem Ali Khamenei. La resposta del govern de Masoud Pezeshkian ha estat dual: mentre ofereix diàleg, la repressió ha causat almenys sis morts i més d’un centenar de detinguts. El règim acusa els Estats Units i Israel d’ingerència, especialment després que el Mossad i Donald Trump mostressin el seu suport als manifestants. Malgrat la seva magnitud, alguns analistes apunten que la manca d’un lideratge clar podria dissoldre el moviment.