El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha traslladat a Brussel·les la seva oposició a la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern de Pedro Sánchez. Durant una reunió de líders del Partit Popular Europeu (PPE) a Zagreb, Feijóo ha sol·licitat a la Comissió Europea que analitzi la mesura, qualificant-la de “massiva, sense control ni garanties” i contrària al Pacte de Migració i Asil de la UE. El dirigent popular adverteix que la iniciativa, que pretén regularitzar prop de 500.000 persones, generarà un “efecte crida” a la frontera sud, pressionarà els serveis públics i tindrà conseqüències negatives per a Espanya i Europa. Malgrat la petició, la Comissió Europea, a través del comissari Magnus Brunner, ha mostrat cautela i ha recordat que la regularització de persones que ja resideixen en un estat membre és una competència nacional.

Durant el 2025, més de 3.000 persones van morir intentant arribar a Espanya per mar, una xifra significativament inferior a la de l’any anterior a causa de la davallada d’arribades a les Canàries. No obstant això, segons l’organització Caminando Fronteras, la ruta algeriana del Mediterrani Occidental, principalment cap a les illes Balears, s’ha consolidat com el principal circuit migratori i el més perillós. Aquest trajecte va registrar 1.037 víctimes mortals, el doble que l’any previ, en tragèdies que involucren embarcacions més petites. L’activista Helena Maleno atribueix aquest augment de morts a la manca de mitjans de rescat i a una mala coordinació. Tot i que la ruta canària continua sent la més letal en nombre absolut de víctimes (1.906), la ruta balear ha experimentat el creixement més alarmant en sinistralitat.

Les eleccions als Països Baixos han capgirat els pronòstics amb la victòria inesperada del partit liberal progressista Demòcrates 66 (D66), encapçalat per Rob Jetten. Aquest resultat suposa un revés significatiu per a l’extrema dreta de Geert Wilders (PVV), que havia provocat la caiguda del govern anterior per endurir les polítiques migratòries i ara es veu condemnat a l’oposició davant la negativa de la resta de forces a pactar-hi. La victòria de D66, aconseguida amb una campanya positiva i el carisma de Jetten, va sorprendre les enquestes, que preveien un retorn als partits tradicionals i no van anticipar el fracàs de l’aliança liderada per Frans Timmermans. Ara, Jetten s’enfronta al complex repte de negociar un govern de coalició en un parlament molt fragmentat, que requerirà l’acord d’un mínim de quatre partits per assolir la majoria.