La marxa de María Jesús Montero per ser candidata del PSOE a Andalusia ha provocat una remodelació del govern de Pedro Sánchez, que situa Carlos Cuerpo com a nou vicepresident primer i ministre d’Economia, i Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda. Aquesta reestructuració atorga a Cuerpo, un perfil tècnic sense afiliació al partit, el repte de guanyar pes polític i traslladar les bones dades macroeconòmiques a la ciutadania. Per la seva banda, España, amb una trajectòria més política, haurà d’abordar qüestions clau com la reforma del finançament autonòmic i la negociació sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. La sortida de Montero, considerada la successora natural, deixa Sánchez sense un relleu clar i consolida una tendència de descapitalització de les vicepresidències socialistes durant la seva presidència.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat el valencià Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya electoral andalusa. Aquest canvi també implica l’ascens de Carlos Cuerpo a vicepresident primer de l’executiu. España, exconseller del govern de Ximo Puig i fins ara secretari d’Estat de Política Territorial, és percebut com un perfil dialogant i negociador, en contrast amb la seva predecessora. La seva arribada genera expectatives per desencallar diverses carpetes clau, com l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la reforma del model de finançament autonòmic —caducat des de fa 14 anys— i la condonació del deute del FLA. Especialment rellevant és la negociació amb Catalunya, on s’espera que pugui avançar en el traspàs de l’IRPF i un finançament singular, qüestions en què Montero era considerada el principal escull.

El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del govern de Salvador Illa depèn de manera crucial del suport d’ERC, malgrat que ja s’ha tancat un acord amb els Comuns. Els republicans mantenen dues condicions indispensables per iniciar la negociació formal dels comptes. Per una banda, han assolit un “acord polític” pràcticament tancat amb el govern espanyol per a la creació d’un consorci d’inversions que supervisi l’execució de les obres de l’Estat a Catalunya, una qüestió impulsada per la crisi de Rodalies. No obstant això, la segona exigència, la gestió del 100% de l’IRPF, continua encallada per la negativa del Ministeri d’Hisenda. Malgrat que ERC ha retirat la seva proposició de llei del Congrés per facilitar el diàleg, insisteix que sense garanties fermes en ambdues carpetes no s’asseurà a negociar els comptes catalans.

El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.