Els Estats Units i Israel han llançat un atac conjunt contra l’Iran que, segons el president Donald Trump, s’allargarà diverses setmanes amb l’objectiu de destruir les seves capacitats militars. L’ofensiva ja ha provocat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i més de 555 víctimes mortals, segons ha informat la Mitja Lluna Roja. Aquesta escalada militar és el resultat de l’agreujament de les tensions arran del programa nuclear de Teheran. El conflicte es va intensificar quan Trump va retirar unilateralment els EUA de l’acord nuclear del 2015, un pacte de l’era Obama que limitava l’enriquiment d’urani a canvi de l’aixecament de sancions. La ruptura de l’acord va portar l’Iran a reprendre el seu programa, desencadenant negociacions fallides i atacs previs a instal·lacions nuclears, fins a arribar a l’operació actual, que Trump qualifica d’última oportunitat per evitar que el règim iranià obtingui armes nuclears.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

Un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, justificat pel president Donald Trump com una mesura per evitar que el país aconsegueixi una arma nuclear, ha provocat una greu escalada de tensió a l’Orient Mitjà. L’ofensiva ha causat més de 200 morts i 747 ferits en 24 províncies iranianes, segons la Mitja Lluna Roja. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha llançat centenars de projectils contra bases nord-americanes a la regió i ha anunciat el tancament de l’estret d’Ormuz, un pas estratègic per on circula aproximadament una quarta part del petroli mundial. Aquesta acció, tot i no ser encara oficialment efectiva, amenaça de paralitzar el trànsit petrolier i generar un fort impacte econòmic global, amb previsions que el preu del cru es dispari i provoqui una onada d’inflació.

Malgrat l’alto el foc vigent des de l’octubre, l’Exèrcit israelià ha intensificat els seus bombardejos sobre la Franja de Gaza, causant desenes de morts palestins, entre els quals hi ha un nombre significatiu de nens i dones. Els atacs més virulents s’han concentrat a Ciutat de Gaza i Khan Yunis. Les autoritats d’Israel justifiquen aquestes accions com una resposta a violacions de la treva per part de Hamàs i altres milícies, incloent-hi un atac que va ferir un soldat israelià. Aquesta escalada de violència coincideix amb una greu crisi humanitària, agreujada per la suspensió temporal de l’evacuació de ferits a través del pas fronterer de Rafah, recentment reobert. La Mitja Lluna Roja ha denunciat el bloqueig, mentre que Israel n’ha culpat l’OMS per retards burocràtics. En resposta, Turquia i l’Aràbia Saudita han condemnat els atacs i han exigit l’entrada sense obstacles d’ajuda humanitària.