Després de la mort d’Ali Khamenei en un atac, el Consell d’Experts de l’Iran ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, en un clar desafiament a les advertències del president nord-americà Donald Trump. Aquesta elecció representa un missatge de continuïtat i fermesa del règim xiïta davant la pressió externa. Mojtaba Khamenei, de 56 anys i amb un perfil públic discret, compta amb el suport explícit de la Guàrdia Revolucionària, que ha rebut més autonomia per prendre decisions militars. Els analistes interpreten el seu nomenament com una consolidació del poder dels ultraconservadors, que no tenen intenció de cedir. No obstant això, la decisió comporta riscos interns, ja que trenca amb la promesa de no establir una successió hereditària i podria conduir l’Iran cap a un model de govern més rígid i centrat en la seguretat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.

Després de l’assassinat del seu pare, l’aiatol·là Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, Mojtaba Khamenei ha estat designat nou líder suprem de l’Iran per l’Assemblea d’Experts. Aquest clergue de 56 anys, amb rang de hojatoleslam, era considerat un poder a l’ombra i la mà dreta del seu pare, amb forts vincles amb la Guàrdia Revolucionària. El seu nomenament unànime és vist com un acte de desafiament cap a Donald Trump, qui ja ha advertit que el nou líder “no durarà gaire” sense el seu vistiplau. La decisió ha generat controvèrsia per instaurar una successió hereditària, evocant la monarquia enderrocada el 1979. Mojtaba, que ja estava sota sancions nord-americanes, és acusat per l’oposició de reprimir violentament la dissidència i el seu ascens tanca la porta a una sortida negociada del conflicte.

Després de l’assassinat del líder suprem iranià, Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, l’Iran ha viscut una escalada bèl·lica i una crisi de successió resolta amb el nomenament del seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder. L’elecció, realitzada per l’Assemblea d’Experts, ha comptat amb el suport clau de la Guàrdia Revolucionària i instaura una successió dinàstica en un moment de màxima tensió. El nomenament es produeix enmig d’una greu escalada regional: l’Iran ha respost amb atacs a bases nord-americanes i països veïns, mentre que Hezbollah ha obert un front contra Israel, que al seu torn ha iniciat una campanya al Líban. La campanya de bombardejos liderada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu continua amb l’objectiu d’un canvi de règim, afectant ja instal·lacions petrolieres. Aquesta situació ha provocat el tancament de l’Estret d’Ormuz i un augment del preu del cru, tot i que s’ha descartat el risc d’una Tercera Guerra Mundial.

La guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran ha culminat amb la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei, generant una situació marcada per la incertesa i les declaracions contradictòries del president Donald Trump. A través de diverses entrevistes, Trump ha exigit participar directament en l’elecció del nou líder iranià, rebutjant explícitament el fill del difunt, Mojtaba Khamenei, i aspirant a replicar el model de transició de Veneçuela. Les justificacions de l’atac han variat constantment, des d’amenaces imminents i el programa nuclear fins a un atac preventiu, una versió que el mateix Trump va contradir després que la suggerís el secretari d’Estat Marco Rubio. Enmig d’aquesta gestió caòtica, el president nord-americà també ha atacat durament Espanya per la seva negativa a cedir les bases de Rota i Morón per a l’ofensiva militar.