El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels pensadors més influents del segle XX i referent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, ha mort als 96 anys a la ciutat de Starnberg, segons ha confirmat la seva editorial, Suhrkamp. Durant la seva carrera, iniciada a l’Institut de Recerca Social al costat de Theodor W. Adorno, va desenvolupar conceptes clau com la “raó comunicativa”. Les seves obres més destacades inclouen La transformació estructural de l’esfera pública i la seva obra principal, Teoria de l’acció comunicativa. Habermas va ser catedràtic a la Universitat de Frankfurt i director de l’Institut Max Planck, i va mantenir un ferm compromís amb la realitat, pronunciant-se sobre conflictes contemporanis. La seva trajectòria va ser reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 2003.

L’artista Eugènia Balcells, figura clau de l’art contemporani català, ha mort als 82 anys. Considerada una pionera del cinema experimental i el videoart, la seva trajectòria va estar marcada per una connexió constant entre Barcelona, la seva ciutat natal, i Nova York, on es va traslladar el 1968 i es va vincular a l’escena artística d’avantguarda. La seva obra, d’orientació conceptual, explorava la cultura visual i el coneixement a través de vídeos i instal·lacions multimèdia. Les seves creacions s’han exposat en institucions de prestigi com el MNAC, el Macba i el Museo Reina Sofia. Una de les seves instal·lacions més destacades, “Des del centre”, es va poder veure recentment al MNAC. Al llarg de la seva carrera va ser reconeguda amb guardons com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi.

El trombonista, compositor i cantant Willie Colón, figura clau de la salsa, ha mort als 75 anys. Considerat una icona del gènere des de la dècada dels 70, va ser l’artífex d’un so que fusionava les arrels afrocaribenyes amb el jazz i el funk, venent més de vuit milions de discos. Les seves col·laboracions amb artistes com Héctor Lavoe i Rubén Blades per al segell Fania Records van donar lloc a àlbums troncals com Lo mato i Siembra, i a èxits immortals com “El cantante”. El seu llegat transcendeix generacions i ressona en la música urbana actual, sent una clara influència per a artistes com Bad Bunny, qui el va homenatjar i el va citar a la cançó “Nuevayol”, malgrat les friccions passades i les seves divergents posicions polítiques.

L’actor nord-americà Robert Duvall, considerat un dels intèrprets més respectats de la seva generació, ha mort als 95 anys. Al llarg de més de sis dècades de carrera, va construir una filmografia de gairebé 150 pel·lícules, destacant per la seva col·laboració amb el director Francis Ford Coppola. Aquest li va confiar papers icònics com el del ‘consigliere’ Tom Hagen a la saga El padrí, que li va valer la seva primera nominació a l’Oscar, i el del tinent coronel Bill Kilgore a Apocalypse now, recordat per la cèlebre frase sobre l’olor del napalm. Tot i que el seu primer paper rellevant va ser a Matar un rossinyol, va guanyar l’Oscar el 1984 per Gracias y favores. La seva dona, Luciana Duvall, va confirmar la seva mort, i la família ha demanat que no se celebri un funeral formal.

L’economista Antoni Serra Ramoneda, figura destacada en l’àmbit acadèmic i financer català, ha mort. Va ser una peça fonamental en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual va ser rector entre 1980 i 1985. Durant el seu mandat, va impulsar fites clau com l’aplicació de la Llei de Reforma Universitària, que va convertir la UAB en la primera universitat de l’Estat a aprovar els seus estatuts, i el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) per a la planificació del campus. Paral·lelament, va presidir Caixa Catalunya durant més de dues dècades, entre 1984 i 2005. La seva influent trajectòria va ser reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi i la Medalla Narcís Monturiol. L’actual rector de la UAB, Javier Lafuente, l’ha recordat com una “figura cabdal en la consolidació de la universitat”.

L’actor i humorista Fernando Esteso ha mort als 80 anys a València a causa de complicacions respiratòries. Nascut a Saragossa en una família d’artistes, va iniciar la seva carrera des de ben petit, però la seva època daurada va ser entre finals dels anys 70 i principis dels 80. Durant aquest període, va formar un duo còmic inoblidable amb Andrés Pajares, convertint-se en un fenomen de masses sota la direcció de Mariano Ozores. Junts van protagonitzar èxits del cinema de “destape” com ‘Los bingueros’ o ‘Yo hice a Roque III’, que van capturar l’esperit de la Transició espanyola amb un humor costumista i popular. A més de la seva faceta com a actor, va destacar com a imitador de cantants famosos i va mantenir un fort vincle amb València, la seva ciutat d’adopció, on va residir durant dècades.

El locutor, realitzador i actor de doblatge Joan Anton Ramoneda, considerat ‘la veu de Catalunya Ràdio’, ha mort als 68 anys. La seva veu va ser una peça clau de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals des de l’octubre de 1983 fins a la seva jubilació el febrer de 2024, on s’encarregava dels indicatius de programes, separadors i falques publicitàries. Abans de la seva llarga etapa a la ràdio pública, va ser el primer locutor de la segona etapa de Ràdio Associació de Catalunya. Paral·lelament, va desenvolupar una prolífica carrera en el doblatge, participant en sèries emblemàtiques com ‘Dallas’ i ‘Star Trek: la nova generació’, i en pel·lícules com ‘Apol·lo 13’ i ‘Zodiac’. La seva trajectòria professional va ser reconeguda l’any 2011 amb la Menció d’Honor de Ràdio Associació per la seva contribució a la qualitat audiovisual catalana.

La princesa Irene de Grècia i Dinamarca ha mort als 83 anys al Palau de la Sarsuela, on residia amb la seva germana, la reina Sofia. La seva salut s’havia deteriorat en els darrers anys a causa d’un deteriorament cognitiu i Alzheimer. Coneguda afectuosament pels seus nebots, entre ells el rei Felip VI, com la “Tia Pecu” per la seva personalitat, va portar una vida poc convencional per a la reialesa. Mai no es va casar i va dedicar el seu temps a passions com l’arqueologia, la música i el benestar animal, creant la Fundación Mundo en Armonía. Nascuda a l’exili a Sud-àfrica, la seva figura va ser sempre propera a la de la seva germana i el seu germà Constantí. Després d’una vetlla privada a Madrid, les seves restes seran enterrades a Grècia, al Palau de Tatoi, juntament amb els seus pares.

Un jove de 18 anys ha mort a Manacor (Mallorca) la matinada d’aquest dijous després de l’ensorrament del sostre de l’habitació on dormia. El seu germà de 12 anys, que compartia l’estança, ha resultat ferit. El succés ha tingut lloc al voltant de les cinc del matí en un edifici del carrer de Sant Francesc, quan el forjat superior ha cedit i ha caigut sobre l’habitació de la planta baixa on es trobaven els dos germans mentre dormien, deixant-los atrapats. Els Bombers de Mallorca han treballat en el rescat de les víctimes. En arribar, els serveis d’emergència del SAMU 061 només han pogut certificar la mort del jove de 18 anys. El seu germà petit ha estat assistit i traslladat a l’Hospital Universitari Son Espases.

L’elefanta Susi, una de les més longeves d’Europa, ha mort al Zoo de Barcelona per causes naturals a una edat estimada de més de 55 anys, superant àmpliament l’esperança de vida de la seva espècie. La Susi vivia a la capital catalana des de l’any 2002, després d’haver estat capturada a la natura i exhibida en un circ. La seva mort deixa a l’elefanta Bully com l’únic exemplar que queda al recinte. El director del zoo, Antoni Alarcon, ha reconegut la tasca dels cuidadors que la van acompanyar. La història de la Susi va generar un moviment que demanava el seu alliberament i va ser objecte d’un documental del programa Sense Ficció. Després de la seva mort, s’aplicarà el protocol corresponent amb la UAB i l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).