Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar a Gelida després de col·lidir amb un mur de contenció de l’autopista AP-7 que es va desprendre sobre la via, provocant la mort d’un maquinista en pràctiques i deixant una quarantena de ferits. La investigació, liderada pels Mossos d’Esquadra i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), apunta com a causa probable a una esllavissada de terra argilosa per l’acumulació d’aigua de les pluges intenses dels dies previs. La principal hipòtesi, basada en les dades preliminars de la caixa negra, sosté que el mur va caure just quan passava el comboi, que circulava a 60 km/h. Això va donar al maquinista un marge de reacció de només uns cinc segons, fent l’impacte inevitable. La investigació continua oberta per aclarir les responsabilitats sobre el manteniment de l’estructura.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una dona a l’Hospitalet de Llobregat, el cos de la qual va ser localitzat dijous al vespre amb evidents signes de violència. Els agents es van desplaçar a un local del centre de la ciutat, al carrer Santa Anna, després de rebre l’avís d’una forta discussió a l’interior. L’immoble, propietat d’un fons d’inversió, estava ocupat des de l’octubre del 2023 i era un focus de conflictes, ja que els veïns havien denunciat prèviament problemes de baralles, molèsties i consum de drogues. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Metropolitana Sud ha obert una investigació per aclarir les causes del succés i identificar l’autoria dels fets, mentre el cas es troba sota secret de les actuacions.

Espanya ha patit dos greus accidents ferroviaris en poc temps, un a Adamuz (Còrdova) i un altre a Gelida (Alt Penedès), ambdós sota investigació per possibles fallades en la infraestructura. El sinistre d’Adamuz, que va implicar dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo, ha deixat un balanç d’almenys 40 morts. La Guàrdia Civil centra la seva investigació en una possible ruptura de la via, possiblement per una soldadura defectuosa, descartant l’error humà i l’excés de velocitat. Per la seva banda, a Gelida, un tren de la línia R4 de Rodalies va xocar contra un mur de contenció que es va esfondrar, causant la mort d’un maquinista en pràctiques. Tot i que figures com el ministre Óscar Puente van atribuir inicialment l’esllavissada a un temporal, els Mossos d’Esquadra investiguen si la falta de manteniment per part d’Adif va ser un factor determinant.

Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar tràgicament entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia en xocar contra un mur de contenció que s’havia desprès sobre la via, presumptament a causa del fort temporal. L’impacte va causar la mort d’un maquinista en pràctiques de 28 anys que viatjava a la cabina i va deixar un balanç de 37 persones ateses pel SEM, cinc d’elles en estat greu. Aquest accident, juntament amb un altre descarrilament sense ferits a la línia R1, va portar Adif a suspendre completament el servei de Rodalies de Catalunya per dur a terme una inspecció exhaustiva de la infraestructura i garantir la seguretat. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per determinar les causes exactes del sinistre, que es troba sota supervisió judicial.

Després de l’accident mortal d’un tren de la línia R4 de Rodalies a Gelida, provocat pel despreniment d’un mur de contenció de l’autopista AP-7, els Bombers de la Generalitat han alertat d’una “possible inestabilitat” en aquesta via. Segons el cap d’intervenció, Guillem Amorós, el vagó accidentat sosté part del mur, la qual cosa complica la seva retirada i genera un risc per a l’estructura de la carretera. Com a mesura de precaució, s’ha tancat el carril més proper a l’incident i s’ha sol·licitat una avaluació de seguretat conjunta al Ministeri de Transports i a Adif abans de reobrir-lo completament. Mentrestant, els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per esclarir les causes de l’esfondrament del mur, sense que hi hagi una previsió per al restabliment de la circulació.

Els Mossos d’Esquadra han escorcollat l’Ajuntament d’Esparreguera per una investigació sobre presumptes irregularitats en contractes públics. L’operació, ordenada per un jutjat de Martorell, se centra en la documentació dels serveis de neteja viària i manteniment corresponent als anys 2022, 2023 i 2024. Durant aquest període, el consistori estava liderat per l’exalcalde Eduard Rivas, actual cap de gabinet de Salvador Illa. El cas es troba sota secret de sumari, i el govern municipal ha manifestat la seva total col·laboració amb les autoritats, demanant alhora respecte per la presumpció d’innocència. Aquesta actuació policial coincideix temporalment amb una investigació prèvia per presumpte desviament de fons a la Fundació d’Inserció Laboral (FIL), amb la qual l’ajuntament treballava, tot i que no s’ha confirmat oficialment cap connexió entre ambdós casos.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.

Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, van detenir un home de 35 anys a Tonneins (França) el passat 11 de gener. L’arrestat era buscat per una temptativa d’homicidi contra el fill menor de la seva parella, uns fets que van ocórrer a Barcelona el 16 d’octubre. Després de l’agressió, l’home va fugir inicialment al Marroc, però va ser localitzat a França després de reprendre el contacte amb la seva parella per assetjar-la a través de les xarxes socials. La denúncia de la dona va ser clau per obrir una nova línia d’investigació que va permetre trobar-lo. Sobre l’home pesava una ordre europea de detenció i entrega, i ja s’han activat els mecanismes de cooperació internacional per iniciar el seu procés d’extradició. El cas s’investiga com a violència de gènere i violència vicària.

L’organització d’ultradreta Núcleo Nacional va inaugurar la seva primera seu a Catalunya en un polígon industrial de Sentmenat, després de canviar la ubicació des de Barcelona a última hora. L’esdeveniment va provocar una protesta antifeixista convocada per diverses entitats com Alerta Solidària, la CUP i els CDR, que va aplegar uns 300 manifestants. La situació va escalar quan els manifestants van intentar apropar-se al local, moment en què els Mossos d’Esquadra van efectuar càrregues policials per dispersar-los. Núcleo Nacional, un grup neonazi conegut pel seu discurs obertament xenòfob i per reivindicar dictadures com la de Franco o Hitler, va guanyar notorietat durant les protestes contra l’amnistia a la seu del PSOE a Madrid i actualment està sent investigat pel Ministeri de l’Interior per un possible delicte d’odi.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort de Sergio Jiménez, un home de 37 anys de Vilanova i la Geltrú, que va morir mentre retransmetia en directe un repte consistent a consumir grans quantitats d’alcohol i cocaïna a canvi de diners dels seus seguidors. A l’espera dels resultats de l’autòpsia, la investigació se centra a determinar la possible responsabilitat penal dels espectadors, que segons l’expert Oriol Martínez Sanromà podrien ser acusats d’omissió del deure de socors. Aquest fenomen, conegut com a “mendicitat digital”, afecta persones vulnerables que busquen validació i diners, segons explica el psicòleg Manuel Armayones. La família de la víctima apunta a la influència de l’estrímer Simón Pérez, mentre que el cas evoca un precedent a França amb la plataforma Kick, que va intensificar el debat sobre la monetització de continguts perillosos.