ElResum.cat

Mossos D'esquadra

Dues operacions policials recents han desmantellat a Catalunya dues organitzacions criminals especialitzades en fraus basats en la falsificació de documents. En una primera actuació, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van desarticular una xarxa responsable d’una macroestafa immobiliària d'1,2 milions d’euros. Aquest grup, amb líders a Sevilla, utilitzava la usurpació d’identitat i la simulació de poders notarials per enganyar inversors. L’operatiu, iniciat per una denúncia a Figueres, va culminar amb 22 detinguts. Paral·lelament, una altra operació de la Guàrdia Civil, anomenada Retorncat, va desarticular un grup a Barcelona, Badalona i Castelldefels que facilitava empadronaments falsos i parelles de fet fictícies a migrants, cobrant fins a 15.000 euros per expedient. Aquesta segona intervenció va resultar en set detinguts. Ambdós entramats criminals compartien mètodes com la falsedat documental i la usurpació de l’estat civil.

Els Mossos d’Esquadra investiguen com a crim masclista la mort d’una dona a Barcelona, que va morir a l’hospital després de gairebé un mes ingressada en estat crític. La víctima va ser trobada amb signes d’una greu agressió física el 18 d’octubre al districte de Sant Martí. La seva parella, un home de 30 anys, va ser detingut i enviat a presó provisional. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’agressor ja tenia antecedents per maltractament i una ordre de protecció i incomunicació dictada a l’agost per un jutjat de Badalona, la qual va incomplir. Amb la mort de la dona, la imputació inicial per temptativa d’assassinat serà modificada. Aquest cas, condemnat pel Departament d’Igualtat i Feminisme, eleva a set el nombre de feminicidis a Catalunya des de principis d’any.

La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra investiga la mort violenta d’un home, el cos del qual va ser trobat dijous a la tarda amb signes de violència en un pis del districte de Sant Martí, a Barcelona. El principal sospitós del crim és el seu fill, de 49 anys, qui poc després dels fets va intentar suïcidar-se al metro de Barcelona. A conseqüència de l’intent de suïcidi, l’home va ser traslladat a un centre hospitalari, on roman ingressat en estat greu. Les indagacions policials, que van incloure la inspecció de l’escena per part de la Policia Científica, el relacionen directament amb la mort del seu pare. El cas s’està tractant com un episodi de violència domèstica.

Els Mossos d’Esquadra investiguen dues morts violentes recents a Barcelona. En un dels casos, han detingut un home com a presumpte autor de l’homicidi d’un altre home el passat 30 de setembre al barri del Bon Pastor. La víctima va ser trobada sense vida i amb signes de violència al replà d’un edifici, i la detenció del principal sospitós es va produir després d’una investigació de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC). Paral·lelament, la policia investiga un altre cas al districte de Sant Martí, on un home de 49 anys hauria assassinat el seu pare. Després dels fets, el presumpte agressor va intentar suïcidar-se al metro i actualment es troba ingressat en un hospital amb pronòstic greu. Aquest segon succés s’investiga com un cas de violència domèstica.

Les distraccions al volant són un problema creixent a Catalunya, causant més del 30% dels accidents i generant gairebé 26.000 sancions l’any passat, principalment per l’ús del mòbil. Per combatre aquesta situació, el Servei Català de Trànsit (SCT) està desenvolupant una nova aplicació mòbil que enviarà avisos de veu als conductors sobre incidències en temps real, com accidents o talls de via, especialment a l’AP-7. Aquesta eina, que es preveu estigui operativa a finals de 2026, té com a objectiu millorar la seguretat i evitar que els usuaris es distreguin mirant pantalles. Mentrestant, la normativa vigent continua sent estricta, castigant la manipulació del telèfon amb la retirada de sis punts del carnet i una multa de 200 euros, i permetent als agents sancionar qualsevol altra acció que provoqui una pèrdua d’atenció en la conducció.

L’autopista AP-7 ha estat escenari de dos accidents greus amb camions implicats en pocs dies al seu pas pel Baix Ebre, causant col·lapses circulatoris severs. El primer incident, un camió cisterna bolcat entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, va mantenir la via tallada més de 30 hores, una situació agreujada pel descobriment que transportava il·legalment gasoil, fet que investiguen els Mossos d’Esquadra. Pocs dies després, una col·lisió entre tres camions a l’Aldea va provocar la mort d’un conductor, un ferit greu i l’incendi de dos dels vehicles. Aquests successos han evidenciat la perillositat del tram, i com a resposta, el Servei Català de Trànsit (SCT), dirigit per Ramon Lamiel, ha anunciat el desenvolupament d’una nova aplicació amb alertes de veu geolocalitzades per avisar els conductors d’incidències, que es preveu que estigui operativa el 2026 i s’implementarà inicialment a l’AP-7.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desplegat un macrodispositiu conjunt amb uns 200 agents contra el tràfic de drogues a Barcelona, principalment al districte de Ciutat Vella, però també a Sants-Montjuïc i l’Eixample. L’operació, que culmina una investigació iniciada al gener gràcies a la col·laboració ciutadana, ha resultat en la detenció d’una desena de persones i el desmantellament de deu narcopisos, set dels quals han estat retornats als seus propietaris. Segons han informat responsables policials com Patricia Duran i Carlos Alcaraz, l’actuació busca combatre els greus problemes de convivència i seguretat associats a aquests punts de venda. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha destacat que l’operatiu envia un missatge de tranquil·litat a la ciutadania i adverteix als criminals que les seves activitats no quedaran impunes. La investigació continua sota secret de les actuacions.

Una operació conjunta entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra va culminar amb la detenció de cinc persones per la seva presumpta implicació en el matrimoni forçat d’una menor de 14 anys. La jove, originària de Corella (Navarra), hauria estat venuda als seus sogres per 5.000 euros, cinc ampolles de whisky i aliments. Després de desaparèixer al gener, va ser localitzada a l’octubre a les Borges Blanques mentre demanava almoina. Tot i que inicialment va ser posada sota la protecció de la DGPPIA i es van imputar delictes de tràfic d’éssers humans, el cas va fer un gir inesperat. El Jutjat de Tudela va arxivar provisionalment la causa i va alliberar els detinguts després que la menor declarés que no era víctima de cap delicte, negués el matrimoni forçat i demanés tornar amb els seus pares.

Segons dades dels Mossos d’Esquadra, el 80% de les denúncies per ocupació a Catalunya corresponen a pisos buits propietat de grans tenidors i fons d’inversió, una situació que complica l’actuació policial per la dificultat de localitzar els propietaris i aconseguir que denunciïn. Tot i que les ocupacions consumades han disminuït un 18,1% durant el 2025, els intents frustrats han augmentat, un fet que la sotscap Alícia Moriana atribueix a la millora de l’acció policial i la col·laboració veïnal. Per combatre la inactivitat dels propietaris, s’ha creat un cercador intern d’immobles i s’aplica la llei 1/2023, que permet actuar a ajuntaments i comunitats. Aquest fenomen ha crescut especialment en municipis com Sabadell i Girona, on s’han arribat a ocupar blocs sencers, evidenciant una problemàtica enquistada.

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals i han detingut vuit persones acusades de cometre un total de 19 robatoris amb força a domicilis d’arreu de Catalunya entre finals d’agost i finals d’octubre. Tot i que operaven de manera independent, les tres bandes compartien un modus operandi similar: se centraven en cases aïllades, actuaven amb gran rapidesa i mobilitat, i utilitzaven vehicles de lloguer a nom de tercers per dificultar la seva identificació. Els assalts es van produir en nombroses comarques, com la Cerdanya, el Bages i el Baix Llobregat. Les detencions es van efectuar en diversos municipis, incloent-hi Tordera, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat, i van permetre recuperar objectes sostrets com joies i rellotges en un dels registres.