Després d’un atac militar dels Estats Units a Veneçuela que va culminar amb la captura del president Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, i va causar 40 morts, el país afronta un futur incert sota la tutela nord-americana. El president Donald Trump ha anunciat que els EUA gestionaran la transició i ha designat la fins ara vicepresidenta, Delcy Rodríguez, com a interlocutora principal, ignorant l’oposició de María Corina Machado i Edmundo González. Rodríguez ha estat nomenada presidenta interina pel Tribunal Suprem veneçolà i compta amb el suport de l’exèrcit, assegurant la continuïtat del chavisme. La intervenció ha provocat una profunda divisió internacional: la majoria de països llatinoamericans, juntament amb Rússia i l’Iran, la condemnen, mentre que la Unió Europea demana una solució pacífica. Mentrestant, Maduro serà jutjat per narcotràfic a Nova York, en una operació que Trump ha vinculat a l’interès pel petroli veneçolà.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores, han estat capturats en l’operació Absolute Resolve i traslladats als Estats Units. Actualment es troben en presó preventiva al Metropolitan Detention Center (MDC) de Brooklyn, un centre conegut per les seves dures condicions, a l’espera de ser jutjats per greus acusacions de narcotràfic i terrorisme. L’operació, impulsada per l’administració de Donald Trump, ha generat dubtes sobre la seva legalitat, especialment després que el president nord-americà manifestés el seu interès a controlar el petroli veneçolà. Com a resposta, el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela ha declarat l’“absència forçosa” del mandatari i ha nomenat la vicepresidenta Delcy Rodríguez com a presidenta en funcions per garantir la continuïtat de l’Estat. Rodríguez ha condemnat l’acció com una “agressió militar” i ha exigit l’alliberament immediat de Maduro.

L’administració de Donald Trump ha confirmat el primer atac militar dels Estats Units en territori veneçolà, una operació executada per la CIA amb drons contra un moll portuari. Segons fonts nord-americanes, l’objectiu era una instal·lació vinculada a la banda criminal Tren d’Aragua, utilitzada per a l’emmagatzematge i distribució de drogues. El govern de Nicolás Maduro no ha confirmat ni desmentit oficialment el bombardeig, però ha respost indirectament publicant un vídeo on elogia la lluita de les seves forces armades contra el narcotràfic, mentre la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) ha incrementat la vigilància en instal·lacions petrolieres estratègiques. Aquesta acció representa una escalada significativa en la pressió sobre Veneçuela, que se suma a un bloqueig naval parcial i a noves sancions, com les imposades a l’empresa de drons EANSA per la seva implicació en la compravenda d’armes entre l’Iran i Veneçuela.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.

La líder de l’oposició veneçolana i guanyadora del Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, no assistirà a la cerimònia de lliurament del guardó a Oslo. Machado, que viu en la clandestinitat des del 2024 per escapar de la repressió del règim de Nicolás Maduro, ha mantingut en secret el seu parador per motius de seguretat, fet que va provocar la cancel·lació de la seva roda de premsa prèvia. L’Institut Nobel ha confirmat la seva absència a la cerimònia, però ha assegurat que la guardonada està bé i que viatjarà a Noruega en el futur. En el seu lloc, el premi serà recollit per la seva mare i la seva filla, en un acte al qual assistiran aliats polítics com Javier Milei i Daniel Noboa. La decisió de Machado s’emmarca en un context de forta tensió política i el risc de no poder tornar a Veneçuela si abandona el país.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha escalat significativament després que el president Donald Trump anunciés a la xarxa social Truth Social el tancament de l’espai aeri veneçolà. Aquesta amenaça forma part d’una estratègia de pressió militar contra el govern de Nicolás Maduro, a qui Washington acusa de liderar el Càrtel dels Sols, recentment designat com a grup terrorista estranger. L’ofensiva nord-americana inclou el desplegament de més de 12.000 efectius militars i el portaavions USS Gerald Ford al Carib, la incursió de caces F/A-18 i un bombarder B-52 en territori veneçolà, i atacs a suposades narcollanxes sota l’operació Llança del Sud. A més, Trump ha advertit d’una imminent intervenció terrestre, mentre que Maduro ha respost posant les forces militars i les milícies del país en estat d’alerta màxima.

L’administració de Donald Trump ha elevat la tensió amb Veneçuela en designar oficialment el Càrtel de Los Soles com a organització terrorista estrangera (FTO). Segons els Estats Units, aquest grup, suposadament liderat pel president Nicolás Maduro i Diosdado Cabello, es dedica al narcotràfic i amenaça la seguretat nord-americana, una afirmació que el secretari d’Estat Marco Rubio considera provada amb una “base fàctica suficient”. El govern veneçolà, per la seva banda, nega l’existència del càrtel, qualificant l’acusació de “mentida vil” i un pretext per justificar una intervenció il·legítima. Aquesta mesura s’emmarca en una ofensiva més àmplia que inclou l’Operació Llança del Sud, un gran desplegament militar al Carib amb el portaavions USS Gerald Ford, i atacs contra suposades narcollanxes que han causat 83 morts. La designació, segons el secretari de Defensa Pete Hegseth, obre “noves opcions” per als EUA, mentre diverses aerolínies internacionals han suspès els seus vols al país.