Diversos sindicats educatius, com USTEC i la CGT, han denunciat la infiltració de dues agents de paisà dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents celebrada a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Les agents van ser descobertes després de generar sospites i donar respostes poc veraces sobre la seva identitat, fet que va provocar que fossin expulsades de la reunió. Aquest incident ha desencadenat una greu crisi política, amb una condemna unànime per part de l’oposició (Junts, ERC, els Comuns i la CUP), que ho consideren un fet “inacceptable” i una vulneració de drets fonamentals. Els partits han exigit la compareixença de les conselleres Núria Parlon (Interior) i Esther Niubó (Educació), i del director dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la destitució del qual ha estat demanada per ERC i els Comuns, tensant la relació amb el govern de Salvador Illa. Mentre el Govern defensa l’actuació policial, els sindicats han anunciat que portaran el cas als tribunals.

Els Mossos d’Esquadra han admès la infiltració de dos agents de paisà en una assemblea de docents a Barcelona que preparava una vaga educativa. La policia catalana justifica l’acció emparant-se en una “obligació normativa” de la Comissaria General d’Informació per recollir informació sobre “conflictivitat laboral i social” i avaluar riscos, argumentant que no és una decisió discrecional. Aquesta actuació ha generat una forta polèmica política. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha defensat la professionalitat del cos i ha mostrat el seu suport explícit al director general, Josep Lluís Trapero. En canvi, diversos partits de l’oposició com ERC, Comuns, CUP i Junts han condemnat els fets i han exigit compareixences parlamentàries de Parlon, la consellera d’Educació Esther Niubó i el mateix Trapero, a qui alguns grups demanen la dimissió. Els sindicats educatius també han criticat la mesura.

Dos crims recents han sacsejat Catalunya. A Salt, una dona de 31 anys ha estat detinguda després de confessar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra que havia matat la seva parella amb una arma blanca. La investigació continua sota secret de sumari. Paral·lelament, a Esplugues de Llobregat, un home ha ingressat a presó provisional i sense fiança per l’assassinat d’una dona, a qui va apunyalar mortalment en ple carrer. Les autoritats investiguen aquest cas per delictes d’assassinat i temptativa d’homicidi, entre d’altres. La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha descartat de moment el mòbil gihadista, mentre que la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha apuntat a la hipòtesi d’un brot psicòtic. Com a resposta, Parlon ha anunciat que es reforçarà el pla de prevenció per decomissar armes blanques.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han presentat els resultats positius del pla de xoc contra la multireincidència, fruit de la col·laboració entre administracions. Gràcies a aquesta estratègia, els delictes físics s’han reduït un 8% i els digitals un 2,9% durant els primers mesos de 2026. Una peça clau ha estat el Pla Kanpai dels Mossos d’Esquadra, que ha aconseguit disminuir l’activitat dels delinqüents reincidents en un 40%. A més, s’ha reforçat el sistema judicial, aconseguint un augment del 40% en les sentències a Barcelona i una agilització dels judicis. L’ofensiva es complementarà amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030 i la creació de 180 noves unitats judicials, tal com han destacat la consellera Núria Parlon i el conseller Ramon Espadaler.

Durant l’any 2025, la delinqüència a Barcelona va experimentar una reducció global del 6,1%, situant les xifres en nivells similars als del 2016. Segons el balanç presentat per la Junta de Seguretat de Barcelona, amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la consellera Núria Parlon, aquesta millora s’atribueix a la major coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i a l’èxit de plans específics com el Pla Tremall i el Pla Kanpai, enfocats en la multireincidència. El descens es deu principalment a la caiguda dels furts (-7,6%) i els robatoris amb força (-20%). No obstant això, els robatoris amb violència i intimidació van registrar un lleuger augment del 0,5%, igual que les estafes (+3,2%). També destaca l’increment de les denúncies per agressió sexual (+14,7%), malgrat un descens general de la violència masclista.

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat el desplegament de sis nous radars mòbils a l’autopista AP-7, amb l’objectiu de convertir els seus 344 quilòmetres en una “zona de control de velocitat”. Segons va comunicar la consellera d’Interior, Núria Parlon, aquesta mesura busca reduir la sinistralitat i la mortalitat a la via, que ha experimentat un augment de trànsit des de la retirada dels peatges. Els nous dispositius, que se sumen als quatre ja existents, són mòbils, utilitzen tecnologia làser i es reubicaran periòdicament per mantenir una vigilància constant. Aquesta estratègia es complementa amb controls específics dels Mossos d’Esquadra al transport de mercaderies per evitar accidents per manca de descans. La decisió es basa en l’èxit dels radars anteriors, que han demostrat reduir els accidents significativament i van permetre tramitar 585.000 sancions amb els primers quatre carros.

Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.

El Pla Kanpai, un dispositiu policial coordinat entre els Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat, intensifica la lluita contra la delinqüència multireincident a Catalunya, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons el balanç presentat per la consellera Núria Parlon, en els primers sis mesos s’han realitzat 20 operatius que han culminat amb la detenció de 470 persones, les quals acumulaven més de 4.000 antecedents. Aquestes actuacions han contribuït a una reducció del 10% en els delictes associats. Un exemple recent és el desè dispositiu, que va finalitzar amb 70 detinguts i 577 antecedents a Barcelona i municipis adjacents. A més, s’ha ampliat el criteri per definir un delinqüent multireincident, elevant la xifra d’individus sota seguiment policial a gairebé 4.000, en una estratègia que, segons Parlon, “ha vingut per quedar-se”.

Davant l’alarmant augment de la sinistralitat a l’autopista AP-7, que enguany ha registrat 15 víctimes mortals —deu de les quals al tram de Tarragona—, el Servei Català de Trànsit i el Departament d’Interior, liderat per la consellera Núria Parlon, han impulsat un pla de xoc. Aquesta estratègia se centra especialment en els vehicles pesants, col·lectiu que acumula la majoria de morts. La mesura principal és la reducció de la velocitat a 100 km/h per a turismes i 80 km/h per a camions en el tram entre Calafat i Amposta en sentit sud, que s’aplicarà en un mes. El pla, amb una vigència inicial de sis mesos, també inclou la instal·lació de sis nous radars mòbils, l’increment de la vigilància amb helicòpters i drons, i la intensificació dels controls dels Mossos d’Esquadra sobre la fatiga, les inspeccions tècniques i els avançaments indeguts.

Un estudi de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), presentat per la consellera Núria Parlon i el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, conclou que els radars fixos són una eina molt eficaç per a la seguretat viària. Entre el 2002 i el 2023, aquests dispositius han evitat 1.610 accidents amb ferits a Catalunya, dels quals 372 van ser greus o mortals, suposant una reducció del 20% en aquesta darrera categoria. L’informe destaca que la seva efectivitat augmenta amb el temps, arribant a una reducció del 50% als dotze anys de la instal·lació, i desmenteix l’anomenat “efecte cangur”, ja que no es desplacen els accidents a zones properes. A més, la disminució de la sinistralitat és especialment notable en el cas dels homes joves d’entre 25 i 44 anys i també ajuda a reduir accidents per distraccions.