L’Audiència Provincial de Barcelona ha decidit reobrir la investigació sobre l’espionatge amb el programari Pegasus a tres membres d’Òmnium Cultural: l’exvicepresident Marcel Mauri, la responsable legal Elena Jiménez i la periodista Txell Bonet. Després d’un recurs de l’entitat, el tribunal considera que hi ha indicis de delicte i ha emprès dues accions clau: ha sol·licitat al Consell de Ministres que desclassifiqui la documentació del CNI relacionada amb el cas, al qual s’apunta com a possible autor, i ha ordenat una comissió rogatòria a Israel per obtenir dades de les empreses propietàries del programari. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha valorat la decisió com la “confirmació de l’espionatge polític” contra l’independentisme, emmarcant-ho en l’escàndol del “Catalangate” i afirmant que això és només “la punta de l’iceberg” d’una persecució que vulnera drets fonamentals.
L’escriptor valencià Josep Piera ha mort als 78 anys, deixant un llegat fonamental en la literatura catalana. Considerat una de les veus més destacades de la Generació dels 70, va ser un autor polifacètic que va conrear la poesia, la narrativa autobiogràfica, l’assaig i la traducció, a més de ser un ferm activista per la llengua. La seva obra, profundament arrelada als paisatges mediterranis de la Safor com la Drova i el Cingle Verd, inclou títols emblemàtics com “El somriure de l’herba” i “Ací s’acaba tot”. També va destacar per les seves biografies de figures com Ausiàs March i per la seva tasca de traducció de poesia araboandalusina i italiana. Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals sobresurten la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que li va atorgar Òmnium Cultural l’any 2023.
Òmnium Cultural ha celebrat un homenatge a Muriel Casals, la seva expresidenta entre 2010 i 2015, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L’acte íntim, que va tenir lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, va aplegar familiars com la seva filla Laia Gasch i figures polítiques com Artur Mas, Quim Torra, Carme Forcadell i Josep Rull. L’actual president de l’entitat, Xavier Antich, va reivindicar el seu llegat afirmant que “l’Òmnium actual és fill de la Muriel”, destacant com va impulsar la implicació de l’organització en el procés independentista. Durant l’esdeveniment es va recordar la seva trajectòria com a activista, diputada de Junts pel Sí i el seu sobrenom, “el somriure de la revolta”, deu anys després de la seva mort a causa d’un accident de bicicleta.
En el seu missatge d’inici d’any, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida urgent a les institucions i partits polítics perquè assumeixin la responsabilitat de defensar el model d’escola en català durant el 2026. Antich subratlla que la llengua és la “columna vertebral de la nació” i un instrument fonamental per a la cohesió social en una societat diversa. Aquesta exigència es produeix en un context en què, segons alerta, “l’Espanya més anticatalanista es rearma”. A més de la defensa lingüística, el president d’Òmnium demana “responsabilitat i autoestima” per aconseguir que el catalanisme polític torni a ser hegemònic i actuï com a motor de progrés, amb l’objectiu de construir una Catalunya “rica, justa i plena” que disposi de les eines pròpies d’un estat.
El mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera, considerat un dels pares de la immersió lingüística, ha mort als 87 anys. La seva figura és clau per entendre el model d’escola catalana modern, ja que va ser el principal impulsor d’aquest sistema des del seu càrrec com a cap del Servei d’Ensenyament del Català entre 1983 i 2003. Arenas va dedicar la seva vida a la defensa i promoció de la llengua, una tasca que va començar durant el franquisme per preservar el català i que va consolidar en democràcia amb un model inclusiu. La seva trajectòria va ser reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor del Parlament. Figures polítiques com el president Salvador Illa i l’expresident Pere Aragonès, juntament amb entitats com Òmnium Cultural, han destacat el seu “compromís insubornable” i el seu llegat fonamental per a la llengua i l’educació a Catalunya.
Davant la preocupació pel retrocés en l’ús social del català, evidenciat per dades que indiquen que només un 30% de la població el té com a llengua principal, han sorgit diverses accions per revitalitzar-lo. D’una banda, el Correllengua Agermanat, una iniciativa cívica i esportiva impulsada per joves amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural, organitzarà una cursa de més de 1.500 quilòmetres que recorrerà els Països Catalans a partir del 19 d’abril per reivindicar la unitat de la llengua. D’altra banda, en un àmbit internacional, la companyia ferroviària SNCF ofereix classes de català gratuïtes als seus trens d’alta velocitat en el trajecte París-Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, per apropar l’idioma i la cultura als viatgers estrangers. Ambdues propostes, una des de l’activisme i l’altra des de la divulgació, busquen enfortir la presència del català.
Un miler de persones s’ha manifestat a Perpinyà amb motiu de la Diada de la Catalunya Nord, que commemora la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659. La mobilització, convocada per entitats culturals i partits independentistes, ha reivindicat la unitat i llibertat dels Països Catalans i ha posat un èmfasi especial en la defensa de la llengua. Representants com David Minoves del CIEMEN han denunciat els atacs que pateix el català a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears, demanant una “resposta col·lectiva”. Altres veus, com Non Casadevall de la CUP, han criticat el centralisme de l’estat francès, mentre que Berta Navarrete d’Arran ha alertat sobre l’ascens de l’extrema dreta. Xavier Antich, d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a la “construcció nacional”, i Oriol López d’ERC ha celebrat el suport a projectes educatius com La Bressola.