Després de més de vint mesos tancat, Israel ha iniciat una reobertura en proves del pas de Rafah, la principal via d’accés a la Franja de Gaza, en coordinació amb la missió europea EUBAM. El pla inicial preveia el trànsit diari d’unes 200 persones, majoritàriament pacients que necessiten tractament mèdic urgent a l’estranger. No obstant això, la primera jornada va resultar decebedora, ja que el Ministeri de l’Interior gazià va denunciar que només vuit persones van poder sortir i una dotzena van aconseguir entrar, després de ser sotmeses a llargs interrogatoris. Aquesta reobertura, que forma part del pla de Donald Trump per a la regió, es produeix enmig d’una greu crisi humanitària, amb l’ONU i l’OMS reclamant més ajuda i l’obertura de tots els passos per evacuar els prop de 22.000 ferits i malalts que ho necessiten urgentment.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.
Cinquanta anys després de la Marxa Verda, el Marroc ha consolidat el seu domini sobre el Sàhara Occidental mitjançant una estratègia de fets consumats. Aprofitant la debilitat del règim franquista agonitzant el 1975, el rei Hassan II va impulsar una invasió civil i militar que va forçar Espanya a signar l’Acord de Madrid, cedint l’administració del territori i violant el dret internacional que preveia un referèndum d’autodeterminació. Durant les dècades següents, Rabat va afermar el seu control amb una guerra contra el Front Polisario que va provocar l’exili de la població sahrauí, la construcció d’un mur de 2.700 km i una política de colonització que va alterar la demografia. Aquesta estratègia ha culminat recentment amb el reconeixement dels Estats Units i el canvi de postura del govern de Pedro Sánchez, que ara considera el pla d’autonomia marroquí com la solució “més realista”, una visió avalada per una recent resolució del Consell de Seguretat de l’ONU.