El conflicte entre l’Iran i els Estats Units es troba en una fase de “guerra freda”, marcada per un alto el foc inestable i una forta coerció econòmica. La tensió se centra a l’estret d’Ormuz, sotmès a un doble bloqueig que ofega l’economia iraniana i limita el subministrament mundial de cru. En una recent escalada, Donald Trump ha anunciat l’operació “Projecte Llibertat” per escortar vaixells, una mesura que Teheran ha advertit que considerarà una violació de la treva i atacarà. Malgrat les amenaces mútues, les vies diplomàtiques continuen obertes, amb l’Iran buscant la mediació de Rússia i Oman i analitzant una resposta de Washington a la seva proposta de pau. Aquesta situació té greus conseqüències geopolítiques, com la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP, que aprofundeix les fractures a l’Orient Mitjà.

Els Emirats Àrabs Units (EAU) han anunciat la seva retirada de l’OPEP a partir de l'1 de maig per guanyar autonomia productiva en plena crisi geopolítica a l’estret d’Ormuz. Aquesta decisió, considerada un “cop dur” per al càrtel, permetria als EAU, el seu tercer major productor, incrementar la producció fins a 1,5 milions de barrils diaris addicionals. En la seva primera reunió sense els Emirats, l’OPEP+, liderada per l’Aràbia Saudita i Rússia, va acordar un augment simbòlic de 188.000 barrils diaris a partir de juny per intentar estabilitzar el mercat. Tanmateix, l’impacte d’aquesta mesura és limitat a causa del bloqueig d’Ormuz, que ja ha disparat el preu del cru a màxims de quatre anys. Aquesta situació debilita l’OPEP i beneficia principalment els Estats Units i Rússia, que han augmentat les seves exportacions.