El Govern ha aprovat el projecte de la nova llei de l’ocupació pública per modernitzar l’administració catalana, que afectarà uns 400.000 treballadors de la Generalitat, universitats i ens locals. La reforma, que es preveu aprovar al Parlament el 2026, pivota sobre tres eixos principals. En primer lloc, modifica el sistema d’oposicions per fer-lo menys memorístic i més enfocat a les competències i el raonament, amb un paper clau de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En segon lloc, implanta una carrera professional horitzontal que permetrà als funcionaris progressar i rebre complements retributius basats en l’expertesa i el rendiment sense haver d’ascendir. Finalment, estableix avaluacions anuals obligatòries lligades a l’assoliment d’objectius, que seran determinants per avançar en aquesta carrera. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, l’objectiu és crear una estructura més flexible, retenir talent i afrontar el relleu generacional.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat una ambiciosa reforma de l’administració pública catalana, basada en un full de ruta de 50 propostes elaborat pel grup d’experts CETRA. Aquesta transformació busca modernitzar el sector públic i reduir la burocràcia a través de diverses mesures clau. Entre les més destacades hi ha la implementació de la direcció pública professional, un sistema per seleccionar alts càrrecs basat en la meritocràcia i la transparència, permetent la captació de talent del sector privat per evitar els vaivens polítics. A més, la reforma preveu modificar el sistema de selecció pública, amb oposicions menys memorístiques i més centrades en competències, i introduir nous models d’avaluació del rendiment dels funcionaris. Per supervisar el procés, s’ha creat el Consell Assessor de la Reforma (CARE), presidit per Carles Ramió.