Les negociacions per posar fi a la guerra entre l’Iran i els Estats Units avancen amb el Pakistan com a mediador, amb un intercanvi de propostes entre ambdues parts. Washington, sota la presidència de Donald Trump, ha enviat un pla de pau de 14 punts que Teheran està estudiant, i al seu torn, la República Islàmica ha presentat una nova proposta. L’acord se centra a finalitzar el conflicte i garantir el lliure pas per l’estratègic Estret d’Hormuz a canvi de l’aixecament de sancions. Tot i aquests avenços, el principal escull continua sent el programa nuclear iranià. La proposta nord-americana suggereix ajornar aquest debat durant 30 dies, però les seves exigències de desmantellament total i l’entrega de tot l’urani enriquit xoquen amb la posició iraniana, que el considera un “dret sobirà”. Les converses es produeixen sota un fràgil alto el foc, després del fracàs de reunions prèvies d’alt nivell.

Les negociacions per a un acord de pau a l’Orient Mitjà entre els Estats Units i l’Iran es reactiven al Pakistan amb l’enviament de noves delegacions per a una segona ronda de diàleg. Per part de l’Iran, hi assisteix el ministre d’Afers Estrangers, Abbas Araghchi, mentre que la delegació nord-americana està encapçalada pels enviats especials Steve Witkoff i Jared Kushner. Aquesta trobada es produeix després que el president Donald Trump prorrogués l’alto el foc per facilitar una solució diplomàtica. Malgrat que la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, ha detectat “certs avenços” per part de Teheran, el govern iranià ha matisat que el viatge d’Araghchi és oficialment per a “qüestions bilaterals”. Aquesta nova temptativa de negociació té lloc sense la presència del vicepresident JD Vance ni del president del parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, que van liderar la primera ronda de converses, la qual va acabar sense acord.

La crisi geopolítica a l’Orient Mitjà, amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz, ha provocat una escassetat de petroli i un encariment del querosè que afecta greument el sector de l’aviació. Davant d’aquesta situació, diverses aerolínies adverteixen de possibles “cancel·lacions tàctiques” de vols a les portes de la temporada d’estiu, afectant inicialment les rutes asiàtiques. Com a resposta, Repsol ha intensificat la producció de combustible a la seva refineria de Tarragona, un complex estratègic que produeix el 40% del total del grup. L’objectiu, segons el seu president Josu Jon Imaz, és augmentar les reserves entre un 15% i un 20% per garantir el subministrament. Tot i que Espanya produeix el 80% del querosè que consumeix, l’expert Pere Suau recomana als viatgers planificar amb antelació, mentre el Ministeri de Transports recorda els drets a compensació i reubicació dels passatgers afectats.

L’ofensiva militar d’Israel a l’Orient Mitjà s’intensifica en dos fronts principals: l’Iran i el Líban. A la capital iraniana, Teheran, bombardejos israelians han causat la mort d’alts càrrecs del règim, incloent-hi el líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, i el ministre d’Intel·ligència, Esmaeil Jatib. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha afirmat que “ningú a l’Iran té immunitat” i ha promès continuar els atacs. Paral·lelament, al Líban, Katz ha ordenat la destrucció de tots els ponts sobre el riu Litani per aïllar Hezbol·là, advertint que replicaran al sud del país el model de destrucció aplicat a Gaza. Aquesta escalada, que inclou una operació terrestre al Líban, ha provocat milers de morts a l’Iran i al Líban, més d’un milió de desplaçats i la primera víctima mortal israeliana per foc de la milícia xiïta.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran del conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat repetidament de trencar les relacions comercials, qualificant Espanya d’aliat “terrible” per la seva manca de cooperació. El detonant principal és la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva contra l’Iran, una decisió basada en la defensa de la legalitat internacional. A més, Trump critica la baixa inversió espanyola en defensa dins de l’OTAN. Aquesta situació crea un escenari d’incertesa geopolítica i risc econòmic, on la postura de Sánchez ha estat elogiada per organitzacions com Hamas, mentre que la dinàmica bel·licista de la Casa Blanca situa Europa davant la disjuntiva entre el vassallatge i la confrontació.

La tensió bèl·lica a l’Orient Mitjà, amb l’Iran com a protagonista, ha provocat una forta escalada en els preus de l’energia. El barril de petroli Brent ha superat els 92 dòlars, un increment que s’ha traslladat ràpidament als consumidors amb una pujada de 12 cèntims per a la gasolina i 20 cèntims per al gasoil en només una setmana a Catalunya. En algunes estacions de servei espanyoles, els preus ja superen la barrera dels 2 euros per litre. Aquesta situació es deu principalment a la por d’un possible tancament de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per al transport mundial de cru. Saad al-Kaabi, ministre d’Energia de Qatar, ha advertit de l’impacte devastador que tindria en l’economia global, tot i que l’Agència Internacional de l’Energia assenyala que hi ha reserves. La incertesa també ha provocat caigudes a les borses, com la de l’Ibex-35.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una greu escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. La violència ha continuat amb el bombardeig israelià sobre la reunió de l’Assemblea d’Experts a Qom, convocada per escollir el successor, i el conflicte ja ha causat més de 787 víctimes mortals. Com a resposta, l’Iran ha llançat atacs amb míssils i drons contra països veïns, incloent-hi l’ambaixada nord-americana a Riad i objectius a Doha. Aquesta situació ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via clau per al 20% del petroli i gas mundial. Experts com Joan Tugores adverteixen de l’impacte econòmic sever, especialment per a la Unió Europea per la seva dependència energètica, mentre que Antoni Segura destaca la divisió política europea davant la crisi.

El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.

L’escalada militar entre l’Iran, els Estats Units i Israel ha desencadenat una estratègia arriscada per part de Teheran, que busca expandir el conflicte per generar un caos insostenible. Aquesta tàctica inclou atacs a bases nord-americanes, infraestructures civils a les petromonarquies del Golf com Qatar i l’Aràbia Saudita, i el bloqueig de facto de l’estratègic estret d’Ormuz. L’objectiu iranià és pressionar els seus adversaris perquè aturin l’agressió. Aquesta inestabilitat ha tensionat immediatament els mercats financers globals, provocant una pujada del preu del petroli Brent. Els experts adverteixen que un bloqueig prolongat de l’estret d’Ormuz, per on circula una part crucial del subministrament mundial, podria disparar el preu del barril fins als 80 o 90 dòlars, afectant la inflació a escala global.